El juny del 2021 la Unió Europea (UE) ha reforçat el seu compromís amb la lluita contra el canvi climàtic endurint els seus objectius. S’ha fixat com a gran objectiu que al 2030 el total de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) hagi disminuït un 55% respecte els nivells de 1990, un primer pas per aconseguir un 0% d’emissions el 2050. El 2019 les havia reduït en un 25,9%, assolint així, amb escreix, l’objectiu anterior d’arribar al 2020 amb una reducció del 20%.

Ara bé, segons un anàlisi recent de l'Agència Europea de l’Energia, s'espera que les polítiques i mesures actuals redueixin les emissions dels GEH en un 34% el 2030 en comparació amb el 1990, mentre que la implementació de totes les polítiques planificades reportades podria arribar a una reducció neta total del 41%. Malgrat aquest progrés, la UE i els seus estats membres encara necessitaran més esforços dels previstos actualment per assolir l'objectiu de reducció dels GEH del 55% per al 2030 (vegeu web). Queda encara un llarg camí per complir amb el planeta. I això és dóna en l’àrea geogràfica (Europa) que més ha fet fins ara.

En el gràfic següent es pot observar l’evolució des de 1990 de les emissions de la UE i els quatre grans països membres:

Font: Eurostat. Gràfic: elaboració pròpia.

Llegenda (d’esquerra a dreta): Unió Europea dels 27 (UE 27), Alemanya (De), Espanya (Es), França (Fr) i Itàlia (It).

En aquest context, a Espanya se li ha concedit un objectiu més assequible demanant-li una reducció d’un 23% respecte els nivells de 1990 en lloc del 55% europeu. El 2019 encara no havia aconseguit arribar al nivell de 1990, superant-lo en un 14,4%, tal com pot observar-se en el gràfic. L’esforç que requerirà l’assoliment d’aquest objectiu és simplement descomunal. Cadascú té el seu dret a l’escepticisme.

Espanya va arribar molt tard a la lluita contra el canvi climàtic. Fins el 2007, les emissions creixien mentre els seus socis europeus, en major o menor mesura, anaven fent els deures. Itàlia, que també va endarrerir-se, ha aconseguit situar-se al nivell de la mitjana europea. Espanya és el país europeu més endarrerit després de Xipre, Eslovènia i (sorprenentment) Àustria.

Fins el maig del 2021, Espanya no va aprovar la seva llei contra el canvi climàtic després d’anys de governs del PP i del PSOE anunciant-la. És difícil no veure en aquest retard l’acció d’alguns lobbies energètics. Molt abans, diversos territoris espanyols ja les havien aprovat en el seu àmbit respectiu: Catalunya (que la va aprovar al juliol del 2017 i que al juny del 2019 li varen declarar inconstitucionals 15 articles de la llei), les Balears (febrer del 2019) i País Valencià, que disposa d’una Estratègia Valenciana contra el Canvi Climàtic, l’està tramitant actualment.

Malauradament, les regions de l’Euroregió Mediterrània (les Balears, Catalunya i València) no han estat al marge del camí negatiu seguit per Espanya. Al contrari: hauria estat una sorpresa atès el mateix marc regulador. Només en el cas de Catalunya es millora molt lleugerament la mitjana de l’incompliment espanyol. En el gràfic següent es pot observar les regions més emissores, incloses les de l’Euroregió

Font: Emisiones de GEI por CC.AA. a partir del inventario español - serie 1990-2019, Ministerio para la Transición Ecològica y el Reto Demográfico. Gràfic: elaboració pròpia.

Llegenda (d’esquerra a dreta): Andalusia (And), Catalunya (Cat), País Valencià (Val), Castella i lleó (CIL), Madrid (Mad), Galícia (Gal), Astúries (Ast) i les Balears (Bal).

Per volums de gasos emesos en termes absoluts, les comunitats autònomes que més emeten són: Andalusia, Catalunya, València, Castella i Lleó, Madrid, Galícia i Astúries. Les reflectim en el gràfic, juntament amb les Balears, la única que mancaria dels territoris de l’Euroregió. De totes elles, les úniques que han assolit reduir els gasos emesos des del 1990 son Astúries, Castella i Lleó i Galícia, regions que tenen seriosos problemes d’estancament de la població.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.