Les Balears, el País Valencià i Catalunya aposten per reforçar l'ús social del català, mentre que Euskadi i Galícia celebren la consolidació de l'eusquera i el gallec i aposten per analitzar els nous reptes de les comunitats lingüístiques a l'esfera digital.

Així ho han exposat a una taula rodona sobre llengua a Catalunya Ràdio recollida per Europa Press la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga; el conseller de Fons Europeus, Universitats i Cultura de les Illes Balears, Miquel Company; el conseller dEducació, Cultura i Esport de la Comunitat Valenciana, Vicent Marzà; el conseller de Cultura i Política Lingüística del País Basc, Bingen Zupiria; el secretari de polítiques lingüístiques a Galícia, Valentín García, i la síndica d'Aran, Maria Vergés.

Garriga ha subratllat l'aposta del Govern català per promoure el català a través del Pacte Nacional per la Llengua, al qual cercaran sumar «el màxim de gent possible» per a fer feina en una política a llarg termini, i també ha destacat el pla per impulsar el català a l'escola promogut per la Conselleria d'Educació.

La feina per a tirar-ho endavant començarà amb un informe d'extern que analitzarà la situació del català, identificarà reptes i proposaran solucions, després de constatar la Generalitat de Catalunya una disminució en el seu ús social.

A més, s'ha mostrat «absolutament» d'acord en fer feina per a aconseguir la reciprocitat de continguts entre les tres televisions públiques dels Països Catalans -TV3, IB3 i À Punt-.

Illes Balears

El conseller de les Balears Miquel Company ha dit que comparteixen objectius amb la Generalitat de Catalunya, i per això ha apostat per crear un «front comú» a través de les televisions públiques de les zones de parla catalana, l'Institut Ramon Llull i el contingut en català a les plataformes audiovisuals, entre d'altres.

Ha subratllat que a les Balears «la feina que es fa a les escoles és primordial» perquè és l'àmbit on es garanteix l'ús del català, i ha ressaltat que el 89% sap parlar en aquesta llengua -encara que només el 34,5% la utilitza de forma habitual-.

També ha assegurat que hi ha «certa preocupació» sobre l'ús social del català fora dels àmbits públics -escola i administració-, i ha demanat treballar per anivellar els percentatges d'ús sense utilitzar la llengua de manera partidista.

País Valencià

El conseller valencià Vicent Marçà ha apostat per estratègies coordinades amb Catalunya i les Balears sobre l'ús del català -en particular, a través de les televisions públiques- i ha lamentat que hi hagi «una voluntat de retrocés per part de les estructures de l'Estat», entre les quals ha esmentat els tribunals.

Ha reivindicat la llei impulsada per la Generalitat Valenciana contra la «segregació lingüística» que, a parer seu, es produïa amb els alumnes d'un mateix centre estudiaven o en castellà o en català, mentre que ara un 56% de l'alumnat utilitza el català com a llengua vehicular.

Segons ell, el repte és que els alumnes continuïn parlant en català fora de l'escola mitjançant noves solucions de revitalització lingüística.

País Basc

El conseller Bingen Zupiria ha celebrat que l'eusquera «compta amb una comunitat de parlants cada vegada més gran», des que es va introduir a l'escola, en un moment en què només un 24% tenia coneixements sobre l'idioma, amb el consens polític i l'adhesió de la societat.

Després de la llei de l'eusquera del 1982 -ha exposat- s'ha produït una ampliació exponencial del seu ús després de la seva incorporació a l'educació, i ara es donen nous reptes, com la seva presència al món digital.

Galícia

El secretari de polítiques lingüístiques a Galícia, Valentín García, ha assegurat que el gallec és la llengua majoritària de la població, i que, «més que guanyar o perdre, està canviant el perfil de parlants» pels canvis socials.

Sobre si hi ha preocupació per l'estat de la llengua, ha dit que «sempre» n'hi ha i que cal fer polítiques actives, tenint en compte que el gallec conviu amb llengües amb una gran comunitat de parlants, com el castellà, i d'altres presents a l'espai virtual.

Ha destacat que el 98% de la població entén el gallec i el 96% el parla, i que el problema és que els joves i comunitats d'origen estranger no la fan servir.