La mateixa dinàmica estatal ha succeït també en l’àmbit de les comunitats autònomes (CC.AA.), encara que mantenint diferències entre elles. La crisi del 2008 va malmetre una gran part dels esforços fets abans, de manera que a hores d’ara encara no s’ha arribat als nivells anteriors a aquella crisi pel que fa a R+D. Només Navarra, segons les dades publicades fins el 2017, estaria fent un esforç per començar a recuperar els nivells perduts.

Euskadi, Navarra i Madrid són les que més inverteixen en Recerca i Desenvolupament (R+D). Catalunya aniria a continuació, i es mantindria en nivells superiors a la mitjana espanyola. La resta de territoris estan per sota de la mitjana segons es desprèn de les dades publicades fins al 2017.

En l’àmbit de l’Euroregió, el País Valencià quedaria per sota, i especialment inferior resultaria el percentatge invertit per les comunitats turístiques i insulars (Canàries i les Balears) i les dues ciutats autònomes.

La diferent iniciativa en la R+D per CC.AA.

A Espanya la inversió empresarial en R+D representa un 55% del total de R+D. Aquesta mitjana és clarament inferior a la que es dóna en els països més punters del món, on supera el 75%.

El sector privat és qui lidera la R+D a les CC.AA. riques. En canvi, a la majoria de les altres comunitats és el sector públic qui té el paper predominant. En realitat, és només una conseqüència de com es distribueixen a Espanya les activitats de major valor afegit, però amb alguns matisos importants. Per exemple, Madrid, tot i tenir una important activitat privada, és la que té major percentatge d’activitat pública en R+D en relació amb el seu PIB (un 0,71% del PIB).

Els treballadors relacionats en activitats de R+D per territoris i sectors

Quelcom semblant, però amb matisos, advertim a l’observar la distribució territorial dels treballadors relacionats amb la R+D (investigadors, tècnics, auxiliars) segons cadascun dels sectors institucionals on duen a terme la seva activitat:

• El sector públic (Administració Pública i Ensenyament Superior) té més treballadors contractats que el sector privat (empreses i Institucions Privades sense finalitat de lucre - IPSFL) en el conjunt de l’Estat. Concretament un 55% contra un 45%.
• Catalunya, Madrid, País Basc i Navarra, on el conjunt de la despesa en R+D (pública i privada) representa una proporció més gran del PIB, tenen el 57% del personal implicat en R+D de tot l’Estat, però amb una composició molt diferent segons els sectors on treballen. Els altres dos territoris que també tenen una proporció rellevant són Andalusia i València.
• País Basc i Navarra tenen una clara preponderància del personal que desenvolupa la seva activitat a empreses privades (un 71% i 54% del total de cada territori).
• Madrid té una proporció de treballadors del sector públic similar a la mitjana espanyola.
• Catalunya té una proporció menor del sector públic que la mitjana espanyola, però sumant-hi l’Ensenyament Superior (universitats) acaba tenint una majoria del sector públic.
• Igualment succeeix a València, amb major pes de l’ensenyament superior.

Ara el que caldrà serà, estabilitzada la pandèmia, analitzar de nou les dades sobre R+D.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.