El Tribunal Suprem ha aprovat la sentència que obliga les escoles de Catalunya a impartir un 25% de les hores lectives en castellà. Aquesta sentència és contrària a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) en la forma que la va ratificar l'Estat espanyol, que es va comprometre a «fer possible una educació [...] en les llengües regionals o minoritàries». Altrament, podria haver assumit un compromís menys exigent de «fer possible que una part substancial de l'educació [...] sigui garantida en les llengües regionals o minoritàries».

Això significa que l'Estat ha de fer possible que tots els estudiants que ho vulguin estudiïn en un sistema immersiu íntegrament en català. Així ho ha recordat el Comitè d'Experts que vetlla pel compliment de la Carta, que en el seu cinquè informe de monitoratge va advertir que la llei de plurilingüisme valenciana, que imposa percentatges de castellà en l'educació, fa «impossibles els models d'immersió». El Comitè de Ministres del Consell d'Europa va fer seva l'observació dels experts i va recomanar a Espanya que «suprimeixi les limitacions» de l'ensenyament en català a València, cosa que és plenament aplicable al cas català. Així, la Plataforma per la Llengua ha comunicat aquest dimecres que estudiarà totes les opcions legals per a forçar els tribunals espanyols a acatar les obligacions internacionals en matèria de llengua que ha contret l'Estat espanyol.

Vuit de cada deu habitants de Catalunya estan d'acord amb el model d'escola en català actual

Aquesta sentència no solament vulnera els compromisos internacionals d'Espanya, sinó que també és contrària al consens social i polític a Catalunya. Una enquesta del gabinet estadístic GESOP d'aquesta tardor encarregada per la Plataforma Llengua mostra que un 82% dels residents a Catalunya donen suport al model d'immersió lingüística en català. Les sentències dels darrers anys són un exemple d'activisme judicial que cerca esmenar la voluntat popular i reemplaçar-la per les preferències de determinats sectors polítics.

L'enquesta encarregada per l'ONG el català mostra que la immersió lingüística compta amb el suport de tots els segments de la població. Els castellanoparlants habituals també hi són molt majoritàriament favorables: el 68,1% hi dona suport. A més, el model compta amb un ampli suport arreu de la geografia catalana. A la ciutat de Barcelona compta amb un 81,4% de suport i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb un 76,4%.

Els joves són el segment de població en què el model disposa d'un suport més gran. Un 88,1%, pràcticament 9 de cada 10, s'hi mostra favorable. Això palesa que la immersió no és tan sols un consens del passat sinó que aquesta voluntat també es projecta cap al futur.

D'altra banda, només un 15,8% dels habitants de Catalunya no estan d'acord amb el model lingüístic de l'escola a Catalunya. D'entre els que es mostren contraris al model, el 40% argumenta que tant el català com el castellà haurien de ser llengües vehiculars a l'educació.

La immersió lingüística, un model avalat per les institucions

L'educació immersiva no és pas un model exclusivament català. Bèlgica i el Canadà són dos exemples on aquest model ha tingut èxit. En aquests països, en què hi conviuen diverses comunitats lingüístiques, s'ha demostrat que l'educació immersiva en la llengua pròpia del lloc no perjudica els parlants d'altres llengües, sinó que facilita que assoleixin unes competències equivalents a les dels parlants nadius.

Recentment la Generalitat de Catalunya ha publicat dades que mostren que la immersió lingüística no té un compliment generalitzat arreu de Catalunya i que gairebé la meitat dels professors d'ESO utilitzen el castellà a classe. Paral·lelament, dades del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu indiquen que els estudiants de quart d'ESO de totes les regions educatives de Catalunya tenen més domini del castellà que del català. Això indica que un relaxament en el model immersiu comporta una davallada en les competències lingüístiques en català dels alumnes.

En el mateix sentit, dos estudis elaborats per la Plataforma per la Llengua mostren que el 35% dels alumnes de primària de les zones urbanes parlen en català als patis mentre que a la secundària només ho fan el 14,6%. A la primària el compliment del model immersiu és més generalitzat i això assenyala que hi ha una relació directa entre l'ús del català a la classe i el seu ús a l'esbarjo.

La immersió lingüística, si fos una realitat aplicada plenament a tot el territori, asseguraria que tots els estudiants acabessin l'educació obligatòria amb plena competència de les dues llengües oficials. A més, la immersió promou la cohesió lingüística i evita la segregació de la població per motiu dels orígens. De fet, a Catalunya va néixer per la demanda d'un grup de famílies castellanoparlants de Santa Coloma de Gramenet, que volien que els seus fills adquirissin plenes competències en català i una integració plena. L'aprenentatge del català facilita la igualtat d'oportunitats, perquè dona a tots alumnes competències en les dues llengües.