La Unió Europea (UE) publica periòdicament l’anomenat “Quadre de comandament de la innovació Europea” (Regional Innovation Scoreboard - RIS). És un indicador sintètic que valora una diversitat d’altres indicadors a partir dels quals fa una valoració global de com de bé o malament ho fa un territori en l’àmbit de la innovació. Aquí analitzarem les dades corresponents al 2019.

El RIS valora 238 regions de 23 països de la UE més alguns que no hi pertanyen (Suïssa, Noruega i Sèrbia). La regió més innovadora de la UE és Hèlsinki-Uusimaa, a Finlàndia (163 punts), seguida d'Estocolm, a Suècia (161), i Hovedstaden, a Dinamarca (158). La regió més innovadora d’Europa és Zürich, a Suïssa (168).

Els territoris de l’Estat espanyol ocupen posicions intermèdies en el context europeu, essent la majoria qualificades com d’èxit “moderat” en innovació. L’indicador RIS classifica l’èxit dels països en quatre categories principals i amb tres subcategories cadascuna: èxit líder, èxit fort, èxit moderat i èxit modest. Cadascuna d’ella té les subcategories plus (+), neutre o minus (-).

Els territoris millor qualificats són País Basc (83,6 punts) i Catalunya (81,2), que estan qualificats (per poc) com “d’èxit moderat +” (esglaó superior a “èxit moderat”). Els segueixen Navarra (79) i Madrid (77,5) ja dintre de la subcategoria intermèdia dels d’èxit “moderat”. Si els comparem amb les puntuacions dels més avançats, tindrem una idea de la considerable distància que les separa.

Pel que fa a les altres dues regions de l’Euroregió, el País Valencià té una qualificació de 72 punts (èxit moderat) i les Balears de 54,8 punts (èxit moderat - ; esglaó inferior). Hi ha dos territoris espanyols qualificats amb un èxit “modest”.

Del País Basc es destaca especialment el grau d’estudis terciaris de la població, la despesa del sector privat en investigació, el grau d’ocupació en sectors d’alta tecnologia així com el nivell de vendes de productes innovadors. En el cas de Catalunya, l’alt nivell de sol·licituds de patents i marques i les publicacions científiques. Navarra ho fa en el grau d’estudis terciaris de la població (igual que Euskadi) i nivell de vendes de productes innovadors. Madrid, en canvi, destaca en la despesa del sector públic en investigació i recerca –factor molt revelador que tractarem d’aquí a dos articles– i el grau d’ocupació en sectors d’alta innovació, coherent amb la instal·lació de les grans empreses de comunicacions i informàtica.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.