La Fundació IDIS és el think-tank de la sanitat privada espanyola. Els seus informes anuals permeten comparar l’evolució del negoci privat de la sanitat en relació amb la despesa pública. Veiem l’evolució des de l’inici de la crisi del 2008 d’una i de l’altra. En aquest article analitzarem dades d’abans de l’esclat de la pandèmia.
D’una banda, la despesa sanitària privada ha crescut de forma regular i quasi constant en un període de 10 anys –des del 2007 al 2016, incloent per tant els anys més durs de la primera crisi econòmica– a una taxa anual acumulativa del 2,5%. La crisi del 2008 va empènyer la sanitat privada mentre la sanitat pública havia de fer front a les retallades imposades a les comunitats autònomes.
En canvi, la despesa sanitària pública ha presentat, en el mateix període, una evolució marcada per l’impacte de la crisi, amb baixades en termes absoluts entre el 2009 i el 2013. La seva taxa anual acumulativa ha estat de l’1,7% inferior a la de la sanitat privada. El nivell absolut, al 2016, encara no havia arribat als previs a la crisi del 2008.
La despesa sanitària pública en concerts sanitaris (pagats a la sanitat privada), si bé també va reflectir l’impacte de la crisi, ho va fer en menor mesura que la resta de la despesa pública sanitària. De fet, entre 2010 i 2014, el pes de la despesa en concerts sanitaris va passar de suposar el 10,35% del total de la despesa pública el 2010, al 10,95% el 2014.
D’altra banda, l’anàlisi per comunitats autònomes permet observar com els residents a comunitats pitjor finançades tracten de compensar les carències de la sanitat pública donant més pes a la sanitat privada. Així, Madrid, que era la penúltima en finançament de la sanitat pública per habitant, millora les seves posicions gràcies a tenir el major pes de la despesa privada en sanitat de totes les regions espanyoles (36% de la despesa sanitària total).
El mateix succeeix amb les Balears i Catalunya, que sent les comunitats 10a i 11a per finançament públic, passen a ser la 4a i 5a en finançament total per habitant, gràcies també al major pes de la sanitat privada (32% i 33% de la despesa sanitària total respectivament). En canvi, les millors finançades per la inversió pública mantenen, en termes generals, els seus llocs capdavanters. Igualment, Andalusia també manté el darrer lloc en finançament total. Totes aquestes reflexions es poden comprovar millor en el gràfic que reproduïm.
Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.
