Un altre dels objectius relatius a l’educació, a més de la reducció del fracàs escolar, establerts per l’Agenda Europa 2020, es refereix al percentatge de persones d’entre 30 a 34 anys que han acabat estudis terciaris (Formació Professional –FP– superior o ensenyament universitari).
Aquest indicador es considera clau perquè és el que representa millor el nivell de qualitat de la força de treball en un món cada cop més complex. L’objectiu fixat per la Unió Europea (UE) era el d’arribar al 40% de la població entre 30 i 34 anys amb algun tipus d’educació superior al 2020.
En aquest indicador, Espanya ha complert des de fa ja anys. En realitat el gran salt es va produir al primer decenni del segle XXI (entre el 2000, que estava al 29,6%, i el 2008, que es va situar al 41,3%).
Aquesta situació pot semblar contradictòria amb l’indicador del fracàs escolar, però no ho és tant. S’ha de dir que, en general a Europa, la importància dels estudis professionals intermedis (són assimilables a la finalització del batxillerat o cicles formatius de grau mig) fa que les taxes d’estudis universitaris o assimilats hagin estat a nivells més baixos que el cas espanyol, mentre que Espanya és un país d’extrems: hi ha molts llicenciats però també molts estudiants que no han acabat el Batxillerat ni han cursat una FP de grau mig.
En aquest sentit crida l’atenció que, després d’haver-se regulat per primera vegada la Formació Professional (FP) dual a l’any 2012 (la que combina un aprenentatge a les aules amb l’empresa amb un alt nivell d’implicació d’aquesta), encara avui sigui una modalitat minoritària en el conjunt de la FP. En el curs 2017-2018 menys d’un 3% dels alumnes espanyols matriculats en alguna especialitat de la FP ho estaven en la FP dual (vegeu l’article de Libre mercado, del 7-8-2018, titulat “El éxito de la FP Dual: 24.000 matriculados y una empleabilidad superior al 75%”), un 8,5% a Catalunya segons un estudi de CC.OO. de Catalunya: vegeu l’article de Gabriel Ubieto a El Periódico (24-7-2018) titulat “CCOO pide mayor coordinación entre administraciones y recursos para desplegar la FP dual”. Una informació que contrasta, per exemple, amb la xifra del 27% a Euskadi, amb una creació d’ocupació del 96,2%, segons l’article d’El diario.es, amb informació extreta d’Europa Press, titulat “La empleabilidad de la FP Dual vasca es del 96,2% y el 85% de alumnos se queda en la empresa donde hace prácticas”.
La FP dual es tracta, sens dubte, d’una modalitat a potenciar perquè la seva taxa d’inserció laboral és del 75%, i en això les comunitats autònomes tenen una alta capacitat de gestió.
Novament, en aquest cas apareixen nítidament les diferències entre regions. L’Euroregió Mediterrània (Illes Balears, València i Catalunya) ha seguit, amb notables diferències entre els tres territoris, una trajectòria més similar a l’europea. És a dir, que no s’ha prioritzat tant l’educació terciària.
Catalunya, amb un 39,3% d’educació terciària, apareix per sota de la mitjana espanyola (41,2%) i propera a la mitjana europea (39,9%). És la sisena comunitat per darrere del País Basc (49,7%), Madrid (47%), Navarra (45,5%), Astúries i Cantàbria, més properes a la dada catalana. Novament hem de posar en relació amb aquest sisè lloc amb el quart lloc en PIB per càpita. L’interès que ha despertat l’educació terciària aquest 2021 s’ha reflectit, almenys a Catalunya, en la manca de places d’oferta d’acord amb la demanda que hi ha hagut.
País Valencià, amb un 33,3% de persones amb educació terciària, apareix com la comunitat onzena i, per tant, propera al dotzè lloc que té per PIB per càpita.
I també novament, les Balears, amb un 31,2% i un dotzè lloc, queda per sota, si bé porta una bona dinàmica d’acostament cap a la resta. És la sisena regió espanyola en PIB per càpita.
Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.
