Tal com hem comentat en parlar del finançament de l’educació, la qualitat de l’educació depèn de molts factors i no només del finançament. Des de factors col·lectius com el nivell de renda per càpita o el percentatge d’escolars amb necessitats educatives especials (principalment vinculades a la immigració) fins a aspectes individuals (per exemple, implicació/interès dels pares molt determinat pel context social) són determinants per avaluar els resultats d’un model educatiu. En qualsevol cas també dèiem que el finançament és molt rellevant per determinar l’estat de les infraestructures educatives (instal·lacions, equipaments...) i, sobretot, la motivació del personal docent, i això sí que acaba tenint molt a veure amb la qualitat del model educatiu.

En un article anterior, sobre la manca de finançament a l’educació, observàvem com les carències en el finançament es traslladaven també al sistema educatiu, especialment en el cas català i valencià.

D’entre els molts indicadors de l’eficàcia dels sistemes educatius, hem escollit els relatius a l’agenda Europa 2020 de la Unió Europea (UE), a la qual Espanya es va adherir en el seu moment.

Fracàs escolar

Des del punt de vista de l’estratègia Europa 2020 de la UE, es considera fracàs escolar la no superació dels estudis obligatoris (a Espanya l’ESO), i es mesura el percentatge dels joves entre 18 i 24 anys que no els han acabat.

El fracàs escolar es considera un precursor de la marginalitat en el treball i de la desigualtat extrema. Una persona sense la formació mínima no té gaires possibilitats de portar una vida que vagi més enllà de les necessitats estrictament vitals i, fins i tot, amb seriosos problemes per cobrir-les. D’aquí que el fracàs escolar hagi estat triat com un dels indicadors clau per assolir una societat més sostenible i equilibrada.

Espanya, a la cua d’Europa

L’agenda Europa 2020 marcava un objectiu de situar la taxa d’abandonament escolar prematur per sota del 10%. Aquest resultat està lluny d’assolir-se a nivell estatal, havent-se autofixat en un 15% per part del Ministeri d’Educació.

Tot i l’innegable millora esdevinguda amb el pas dels anys, la taxa estatal de fracàs escolar espanyola era del 17,9% al 2018, molt lluny, per tant, de l’objectiu europeu. La mitjana europea (EU-28) és del 10,6%. Espanya presenta, per segon any consecutiu, el nivell més elevat de fracàs escolar en relació amb els països de la UE-28 (inclosos els incorporats en les més recents onades d’ampliació de la UE).

Tot i que l’anàlisi de les causes és especialment complex, en el cas espanyol hi ha un cert consens en considerar com un dels factors explicatius de les dinàmiques del fracàs escolar la situació del mercat de treball. Resulta especialment il·lustratiu el fet constatable que el ritme de reducció de l’abandonament escolar s’accentua a partir de l’inici de la crisi del 2008.

Les Balears, entre les pitjors, i les altres dues regions de l’Euroregió, a l’entorn de la mitjana

En relació amb els territoris de l’Euroregió, només en el cas català s’està lleugerament per sota de la mitjana espanyola, mentre que tant València com molt especialment les Illes Balears estan per sobre de la mitjana, essent, en aquest darrer cas, la darrera comunitat després de Melilla.

El cas de les Illes Balears, que, com vàrem veure en analitzar el finançament, estava aparentment millor finançat, és un exemple de la complexitat d’avaluar l’eficàcia del sistema educatiu. Darrera dels més que discrets resultats en l’abandonament escolar s’hi amaguen factors com l’alta immigració que presenta la regió, molt per sobre de les altres comunitats autònomes i la facilitat que el model turístic imperant a les Balears –almenys fins abans de la pandèmia– dóna als joves per trobar feines que no requereixen una especial qualificació. També caldria destacar un model productiu molt singular, molt especialitzat en el sector serveis i concretament en el turisme i, fins fa pocs anys, en la construcció, que probablement han ofert sortides professionals sense requerir l’acabament dels estudis obligatoris.

És també molt notable la diferència existent amb les comunitats de règim foral (Euskadi i Navarra), les quals estan a molta distància de la mitjana i que juntament amb Cantàbria es troben en els nivells més baixos de l’Estat.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.