La crisi i les pertinents retallades han alterat l’estructura del finançament de les universitats públiques. Mentre que en el conjunt de les universitats públiques espanyoles el 2009 les taxes i preus públics que cobraven als estudiants significava un 12,3% del total d’ingressos corrents, el 2016 (darrera dada publicada pel Ministerio) havia pujat fins a un 20,3%. Però aquesta pujada no ha estat igualment repartida. Va des de la petita disminució de La Rioja de -0,4 punts fins a la pujada de les universitats catalanes de 14,9 punts, havent-se convertit així en les taxes universitàries més cares de tot l’Estat i entre les més cares d’Europa. Entre el 2009 i el 2016 les taxes i preus de les universitats catalanes passaren de representar el 14,7% del total d’ingressos fins el 29,5%. A més, aquesta espectacular pujada de taxes es va produir en molt pocs anys, del 2009 al 2012, en què la pujada va ser d’un 36,7% enfront d’un 14,1% de mitjana a tot l’Estat.

La pujada de taxes universitàries va anar paral·lela a una baixada en la mateixa proporció de les subvencions públiques, tant autonòmiques com estatals.

Les altres universitats dels territoris de l’Euroregió no patiren els efectes en la mateixa mesura.

El sistema de beques de l’Estat no ho té en compte

Mentre això passava, el sistema de beques de l’Estat no es va adaptar a les variacions provocades per la crisi i continua mantenint antics criteris ancorats en falsos igualitarismes. Catalunya, conjuntament amb el País Basc, La Rioja i Navarra, és la comunitat en la qual menys proporció de beques universitàries estatals rep en relació amb el conjunt d’alumnes matriculats, estant l’import mitjà per sota de la mitjana estatal.

Això és particularment important en tant que el sistema de beques és principalment estatal, representant, així, els ajuts de les comunitats autònomes imports poc rellevants, excepte en el cas d’Euskadi, diferent pel seu sistema de finançament foral i que té competències reconegudes al respecte (algunes convocatòries de beques han estat objecte d’un recurs del Govern espanyol per suposadament “generar desigualtats en l’accés a l’educació per raó del territori”; el juny del 2019 el Tribunal Suprem va sentenciar donant la raó al Govern espanyol amb dos vots particulars en contra). Algunes comunitats tenen implantats diversos sistemes de complements autonòmics però que no alteren la conclusió inicial.

En el cas català, fins a tres resolucions del Tribunal Constitucional han estat incomplertes pel govern espanyol en relació amb les beques i la transferència de la seva gestió a les comunitats autònomes (vegeu https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-incompleix-fins-a-trenta-quatre-sentencies-del-tribunal-constitucional-i-del-tribunal-suprem/). Les Balears també són discriminades per la distribució de les beques. És un autèntic contrasentit que les taxes universitàries estiguin fixades pels governs autonòmics i, en canvi, les beques continuïn en mans estatals.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.