"Hi ha mentides, maleïdes mentides i estadístiques" és una frase que va popularitzar Mark Twain a Chapters of my Autobiography atribuint-la a Benjamin Disraeli. I és que en el món de les fake news i de la manipulació interessada de l’opinió pública, l’escepticisme sa que revela la frase és especialment recomanable. Un exemple el tenim en les informacions que, sovint, es donen sobre els fluxos d’inversió estrangera entre les diferents comunitats autònomes.
Així, per exemple, l’ABC publicà no fa gaire un article titulat “La Comunidad de Madrid acapara el 80,4 % de la inversión extranjera en España” (vegeu-lo aquí) ja de per si prou il·lustratiu. Com altres vegades i com en altres mitjans, especialment entre els de la capital, l’article es fa ressò d’unes xifres sense explicar-ne el veritable rerefons. Aquest tipus d’informacions, molt sovintejades, es fixen en les estadístiques de fluxos d’inversió que publica el ministeri, però no indiquen la forma en què s’elaboren, com seria exigible a un mitjà seriós. Resulta que l’assignació a la comunitat autònoma, quan l’inversor no indica el lloc on la realitza o simplement indica “todo el territorio nacional”, aleshores s’assigna al lloc on té la seu. I a més té altres carències com, per exemple, considerar inversió estrangera operacions que no tenen cap efecte sobre la producció o l’ocupació, com simples compravendes de participacions accionarials, o, en canvi, la no consideració de les reinversions de beneficis o els préstecs, molt habituals entre matriu i filials, com tampoc s’inclouen les inversions en immobles.
El mateix ministeri també publica altres estadístiques que, casualment (o no), mereixen molta menys atenció encara que, malauradament, es publiquin amb més retard. Així publica també les estadístiques de localització dels actius materials associats a la inversió estrangera, és a dir, la part del valor dels terrenys, edificis, maquinària, plantes, etc. que corresponen a inversions estrangeres. En definitiva, la part de la inversió més directament associada a la inversió productiva i industrial. I en aquest cas, els resultats són molt diferents. Així, Madrid ja queda en una segona posició, com es pot observar en el següent gràfic, en què mostrem l’evolució de les tres comunitats que més inversions materials reben juntament amb les Illes Balears i el País Valencià.
Font: “Inversiones Exteriores Directas. Posición 2018 y años anteriores”. Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. Llegenda (d’esquerra a dreta): Catalunya, Madrid, Andalusia, València i Illes Balears.
Algú podria objectar, amb raó, que aquesta estadística dóna més importància a la inversió industrial i menysté la inversió en activitats de serveis, menys intensiva en inversió física. Poden referir-se també a les dades, que publica igualment el ministeri, relatives a l’impacte en l’ocupació, dels empleats vinculats a inversions estrangeres que en aquest cas és clarament favorable a Madrid, per més que ni de lluny tan exagerada com la del diari que hem mencionat al principi i que, contrastada amb l’anterior, il·lustra la tipologia de les inversions que allà es dirigeixen, més orientades al sector serveis.
Font: “Inversiones Exteriores Directas. Posición 2018 y años anteriores”. Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. Llegenda (d’esquerra a dreta): Catalunya, Madrid, Andalusia, València i Illes Balears.
Hi ha altres fonts d’informació privades que també ofereixen versions menys esbiaixades i que clarifiquen tant la dimensió com la tipologia d’inversions que, per espai, no podem tractar, per la qual cosa em permeto recomanar la lectura de l’apartat 28 de l’Informe Euromedi. Però, sobretot, vigilin qui els informa i preguntin-se la credibilitat que els ofereix.
Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.
