Els serveis públics fonamentals (SPF) que conformen l’estat del benestar són:

• Educació (infantil, primària, secundària, postsecundària i superior, beques i serveis auxiliars de l’educació).
• Salut (assistència primària, especialitzada i hospitalària, salut pública i investigació clínica).
• Protecció social (pensions, atur, atenció a la dependència i serveis socials).

La seva execució és competència principalment de les comunitats autònomes (salut, educació, dependència i serveis socials), però també de la Seguretat Social (pensions) i de les corporacions locals (part dels serveis socials) i de l’Administració central (atur). La Seguretat Social, com és sabut, també forma part de l’Administració del govern central, per bé que al tractar-se de serveis en gran part finançats per contribucions de la població es separa de la mateixa Administració.

El finançament ha condicionat la quantitat i qualitat dels serveis públics fonamentals a les diferents CC.AA.

En el gràfic ens referim exclusivament a la despesa en SPF que és responsabilitat de les CC.AA. segons els estudis que la Fundació BBVA-IVIE ha publicat. El seu finançament, per tant, està regulat pel sistema de finançament autonòmic.

L’anàlisi de les diferències territorials revela que la despesa en SPF per habitant executada per les CC.AA. pot arribar a variar un 42% entre la comunitat que és capaç de gastar més (País Basc) i la que menys (Canàries).

Com és conegut, les dues comunitats forals (País Basc i Navarra) estan fora del sistema de finançament comú, ja que gaudeixen (mai millor dit) del sistema foral propi i reconegut als seus estatuts. Les seves hisendes pròpies recapten els impostos i elaboren els seus pressupostos de despesa amb un ample marge de llibertat de despesa. El cupo (quota en català) que paguen a l’Estat no representa cap aportació a la solidaritat, excepte per la minsa aportació al Fons de Compensació Interterritorial (el mecanisme creat per finançar inversions públiques als territoris menys afavorits amb l’objectiu de promoure la creació de renda i riquesa), sinó només a les despeses generals de l’Estat i les que aquest porta a terme a la comunitat basca per transferències no transferides. Les balances fiscals també confirmen que aquesta quota no representa cap mena d’aportació real en termes de contribució a les transferències interterritorials que sustenten els equilibris de poder dins de l’Estat.

La conseqüència és que ambdós territoris són capaços d’oferir un suport en SPF als seus ciutadans considerablement més elevat que la resta de comunitats (un 30,6% i un 23,3% respecte a la mitjana espanyola respectivament).

Quant a la resta de territoris sota el sistema de finançament autonòmic comú, també es produeixen grans diferències de fins a un 26% entre la que més gasta en SPF (Cantàbria) i la que menys (Canàries).

En aquest article volem constatar els efectes que tenen les diferències en recursos per habitant assignats a cada comunitat autònoma pel sistema de finançament autonòmic després dels mecanismes d’anivellament que hi ha previstos.

En el cas dels territoris de l’Euroregió observem com, en els tres casos, s’ubiquen en l’àrea marcada pel baix finançament i la baixa despesa, amb l’excepció notòria de València, que apareix una mica més elevada quant a despesa en SPF però amb baix finançament, probablement pel seu recurs a l’endeutament (és la comunitat autònoma més endeutada) i que, conjuntament amb Múrcia, són dos casos excepcionals on es constata que la despesa en SPF és superior als recursos, la qual cosa requeriria una anàlisi més profunda.

En qualsevol cas queda palesa la influència determinant que les arbitrarietats del sistema de finançament dissenyat per l’Estat espanyol exerceix sobre els serveis públics que es presenten a la ciutadania.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.