El turisme és una de les principals fonts d’activitat econòmica als tres territoris de l’Euroregió Mediterrània (Catalunya, València i les Balears), i aquesta, abans que arribés la Covid-19 i impactés molt negativament en l’economia, rebia el 51% del total dels turistes estrangers de l’Estat espanyol i el 49,4% de la seva despesa total. Especialment destacat és el cas de les Illes Balears, on prop de la meitat de la seva activitat econòmica i el 32% dels treballadors de les Illes giraven fins fa pocs mesos al voltant del turisme. En el cas valencià també resulta ser una activitat destacada. Catalunya, en canvi, està més diversificada.
L’especialització d’una regió en el turisme té avantatges i inconvenients. Al tractar-se d’una activitat intensiva en mà d’obra i relativament poc qualificada absorbeix molts treballadors, però a la vegada es tracta de treballadors amb salaris baixos i en feines de baixa productivitat i alta precarietat. Això és especialment veritat en el cas del turisme de “sol i platja”.
Cal dir també que el turisme és més sensible a les pertorbacions externes (crisis polítiques, inestabilitat social...). Aquest fet condiciona el conjunt de l’economia del territori quan depèn fonamentalment d’aquesta activitat, com és el cas de les Balears. Fins fa poc, el turisme aportava el 45% del PIB de les Illes. Però el seu és un cas també amb llums i ombres. Fins i tot, la forma en la qual es produeix el turisme de “sol i platja” condiciona molt l’economia del territori. Segons un economista català (Miquel Puig), aquest fet ha influït molt el posicionament de l’economia balear: «Quan tenien turisme hoteler, les Balears eren la comunitat més rica d’Espanya. Quan el turisme ha deixat de ser hoteler és quan ha caigut» (Ara, 23-6-2019). La realitat, com s’ha vist en un altre article sobre el PIB per habitant, és que als anys 1990 les Illes tenien un PIB per càpita un 30% superior a la mitjana espanyola, mentre que fins a principis del 2020 en prou feines eren a la mitjana estatal.
Amb la irrupció del coronavirus i el seu impacte molt negatiu al turisme com a activitat econòmica, la situació ha canviat radicalment. Un cop passada la pandèmia, caldrà veure com i quan es recupera l’activitat econòmica lligada al turisme i fins a quin punt els territoris que en depenen molt diversifiquen més, o no, la seva economia.
En el quadre que reproduïm el lector s’adonarà de l’enorme pes que fins fa poc ha tingut el turisme en el desenvolupament econòmic dels territoris de l’Euroregió.
Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle (www.fundaciovincle.com) i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.
Que s'economia d'un lloc depengui de s'activitat turística ja és de per si un condicionament molt negatiu. No produeixes quasi res, com a molt per a's consum intern, i en lloc d'enviar mercaderies que tornen en forma de divises fas que vénguin visitants, que creen pressió humana i urbanística (perquè en algun lloc els has d'allotjar), cosa que no passa si s'economia bascula damunt es sectors primari i/o secundari