La distribució del PIB de les comunitats autònomes per sectors que publica l’Instituto Nacional de Estadística (INE) ofereix un escàs nivell de detall, la qual cosa impedeix una anàlisi fina de la realitat de cada territori. Tot i així, són possibles algunes conclusions.

S’han analitzat tres períodes estratègics: abans de l’inici de la crisi (2007), el seu moment més agut (2013) i el darrer període de recuperació (2018) abans de la nova crisi causada per la pandèmia. Aquest és el resum de quatre sectors:

Indústria

En general un major pes industrial s’associa a major valor afegit i, per tant, influeix significativament en el PIB per habitant, però no sempre és així, ja que depèn de la tipologia de la indústria.

Catalunya i València són els territoris que ocupen més empleats a la indústria en termes absoluts en el conjunt de l’Estat, i representen el 35,8% del total de l’ocupació industrial a Espanya. A les Balears la indústria té un paper menys rellevant, i està en disminució respecte de la seva aportació al PIB.

En conjunt, en el cas espanyol la indústria s’ha mantingut al voltant del 12,5% i no s’ha produït aquesta millora del pes de la indústria que sí que s’observa en el cas català i valencià.

Turisme

El turisme és, en general, una activitat amb menys valor afegit i, per tant, contribueix menys a la millora del PIB per habitant. En el cas de les Balears, i segons el que es pot inferir de les dades de l’INE, el grup d’activitats on hi ha hostaleria representa el 34% de tot el PIB, molt per sobre del que representa a la resta de territoris. També és relativament significatiu el pes que aquestes activitats tenen en els altres dos territoris de l’Euroregió Mediterrània. Comentarem aquest aspecte amb més detall en un proper article.

Serveis de més valor afegit

En aquest cas parlem de les activitats professionals, de la informació i les comunicacions i de les finances i assegurances. Aquestes, juntament amb les activitats científiques i tècniques, són les que més contribueixen a la millora del PIB. Això és així perquè és on es concentren els salaris més elevats i el coneixement més valorat.

Si reculem fins l’any 2000, veurem que a Catalunya les activitats professionals, científiques i tècniques han guanyat pes i han millorat un 2,6% la seva aportació al PIB des de l’any 2000. En canvi, a València i les Balears la millora no ha estat tan evident.

En qualsevol cas, el pes de les activitats de major valor afegit està lluny de la importància que tenen a Madrid, que ha actuat com un imant respecte elles mateixes, fins el punt que el conjunt dels serveis de major valor afegit representen actualment gairebé un 30% del seu PIB, mentre que a la resta d’Espanya es queda en un 15% de mitjana.

Construcció i immobiliàries

Són activitats tradicionalment considerades com de menor valor afegit. La construcció havia adquirit un pes massa rellevant en el conjunt de l’economia abans de l’esclat de la primera crisi (2007-2010). Després d’aquesta, el seu pes es va reduir en el conjunt espanyol fins al 2013, i després va tornar a remuntar. A les Balears i València el pes d’aquests sector no ha disminuït tant com a la mitjana estatal.

Les activitats immobiliàries, en canvi, han mantingut el seu pes a l’economia, atès que l’activitat de compravenda és tant necessària en moments àlgids com en moments de depressió.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle (www.fundaciovincle.com) i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.