El Consell d'Europa insta el Govern espanyol a reformar els delictes relacionats amb la llibertat d'expressió

«En els darrers anys, un creixent nombre de sentències penals, inclús de privació de llibertat, s'han dictat contra artistes per cançons controvertides i altres 'performances' i contra activistes en xarxes socials per declaracions considerades ofensives, incloent-hi declaracions concebudes amb humor», ha explicat.

Mijatovic alerta que, tal com està definit el delicte d'enaltiment del terrorisme en l'article 578 del Codi Penal no és prou clar i genera interpretacions divergents i contradictòries: «Sembla ser problemàtic des del punt de vista de la certesa jurídica a causa del seu ambigu i imprecís llenguatge». «He observat, en particular, que algunes decisions dels tribunals espanyols han fracassat a l'hora de determinar adequadament si l'enaltiment del terrorisme suposa realment el risc d'un dany real, concret i imminent», ha destacat. A més, remarca que la legislació antiterrorista «només ha d'aplicar-se a continguts o activitats que impliquin necessàriament i directament l'ús o l'amenaça de la violència amb la intenció de propagar la por i provocar terror».

La comissària també s'ha referit als delictes d'injúries a la Corona, recollits als articles 490 i 491 del Codi Penal i alerta que «una sentència de pena de presó per un delicte comès com a part del debat polític hauria de ser compatible amb la llibertat d'expressió només en circumstàncies excepcionals».

La resposta del ministre espanyol de Justícia

El ministre espanyol de Justícia, Juan Carlos Campo, ha respost en una carta on assegur que la llibertat d'expressió «compta amb ple reconeixement a l'ordenament jurídic espanyol», tot i que afegeix que tant el TEDH com el Constitucional «hi han establert límits». Campo apunta que el Constitucional «ha cridat l'atenció sobre la necessitat de realitzar una interpretació restrictiva de certs delictes per no posar en perill la llibertat d'expressió».