Ferrer defensarà al Ple del Senat espanyol que es posin en marxa mesures per a combatre la situació de precarietat i vulnerabilitat d'una bona part de la població migrant que es troba a Eivissa i Formentera. El senador ha mantingut diverses reunions amb associacions d'immigrants i, segons les dades facilitades per aquestes entitats i per les mateixes administracions públiques, només a la ciutat d’Eivissa un 30% de la població estrangera podria trobar-se sense papers.
El senador denuncia a la moció la progressiva escalada de preus de l'habitatge, que ha obligat a persones que treballen a viure en una situació de semimarginalitat, compartint habitacions o residint en autocaravanes. Aquesta problemàtica afecta especialment la població nouvinguda, en molts casos sense feina o treballant de forma precària, sense contracte de treball.
D'altra banda, cal destacar que en aquests moments a Eivissa i Formentera hi ha un problema de falta de treballadors, sobretot al sector turístic i en temporada.
Segons l’Asociación de Paraguayos en las islas de Eivissa y Formentera, l'única que ha realitzat un cens documentat dels seus nacionals, la meitat de les 5.000 persones d'aquest país que resideixen a les nostres illes no tenen permís de residència i treball. La primera passa per a obtenir-lo és empadronar-se, però s'estan trobant que alguns ajuntaments els endarrereixen de forma indeguda els tràmits o els cobren una taxa abusiva. Segons denuncien, aquesta problemàtica es repeteix especialment amb l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, que asseguren posa moltes dificultats per a empadronar població estrangera. Aquesta situació provoca, a més a més, que tinguin problemes per a accedir a la targeta sanitària i a rebre una atenció mèdica adequada. Per aquest motiu, Ferrer reclama al Govern d'Espanya que posi en marxa inspeccions per a garantir que els ajuntaments apliquen la llei.
Per tots aquests motius, el senador d’Eivissa i Formentera demana modificacions en la legislació d'Estrangeria que permetin «acabar amb la precarització i la vulnerabilitat a què es veuen sotmeses les persones migrants facilitant el permís de treball i residència en el termini més curt possible». La primera passa és «facilitar l'empadronament efectiu de les persones migrants esmentades, establint a aquest efecte protocols de compliment obligat per a les administracions municipals, així com inspeccions sobre el compliment efectiu de la normativa».
D'altra banda, Juanjo Ferrer reclama que s'ha de garantir «l'assistència sanitària universal i gratuïta amb independència de la situació administrativa de la persona migrant».
Finalment, demana que s'incrementin els recursos humans de les Oficines d'Estrangeria i, especialment, de la Direcció Insular de l'Administració General de l'Estat a Eivissa i Formentera.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Com s'explica que els més refractaris a acollir persones migrants, sovint siguin els partidaris del turisme en massa tot s'hi val i del monocultiu turisme amb guanys immediats (per a uns pocs), en front d'una economia molt més diversificada, que reparteixi millor la riquesa ( que permeti guanys ben repartits no solament econòmics, a mig i llarg termini ) una economia el més respectuosa possible amb l'entorn i que no hipotequi ni el teixit social dels municipis, ni els patrimonis cultural, urbà i natural ? A més a més el model turístic actual paradoxalment incentiva l'arribada de mà d'obra poc qualificada per a fer feines mal pagades que permetin oferir preus "competitius" als clients dels "empresaris" turístics, idò la gent del país no les vol fer. La qual cosa alhora fomenta l'arribada de més persones que al mateix temps tenen dificultats per a pagar amb el seu sou un allotjament (?!). Cal modificar aquest cicle o roda que no té cap sentit, perfectament definida per economistes i a més a més ningú pot negar hi ha límits idò no es podrà fer monocultiu turisme fins l'infinit. Fins i tot negar l'assistència sanitària universal a persones és perjudicial a mig i llarg termini, car malalties no tractades a temps son més cares de curar o guarir i per una altra banda la no assistència de qualques malalties infecciones pot provocar mals majors a la resta de la població.
Que ets boig!
Els treballadors locals van al atur per ma d´obra il.legal, i queda a Mallorca. Els il.legals venen, e inflacionan la vivenda. I aixi portem 20 anys ... Que vinguin guiris!
Sense "papers" no es pot entrar a Espanya i menys exigir els mateixos drets que els locals
Ni parlar, això afavoreix la immigració il·legal.