TW
15

L'Associació Pro-Guàrdia Civil (APROGC) ha expressat la seva «profunda preocupació» pel pacte entre PSOE i partits independentistes catalans quant a la llei d'amnistia en un comunicat en el qual recorden el seu jurament «davant la Bandera com a militars», pel qual estan «disposats a vessar fins a l'última gota de sang en defensa de la sobirania i independència d'Espanya i del seu ordenament constitucional».

APROGC recorda la lleialtat dels guàrdies civils a la Constitució i a la llei, però assenyala que l'acord per a la investidura de Pedro Sánchez suposa «buidar de contingut la missió constitucional encomanada a les Forces i Cossos de Seguretat, especialment la policia judicial».

En aquest sentit, mostren el seu suport als jutges que exerceixen de «barrera enfront d'inspiracions totalitaristes», per la qual cosa esperen que aquests últims «trobin el camí per a preservar l'Estat de Dret». El comunicat comença recordant que la Guàrdia Civil ha estat «sempre un cos obedient» i que rebutgen «conspiracions».

APROGC cita l'article 104 de la Constitució que encomana a les Forces i Cossos de Seguretat la missió de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats públiques i garantir la seguretat ciutadana.

«En segon lloc, la manera de fer-ho està condicionada pel nostre jurament davant la Bandera com a militars que som: estant disposats a vessar fins a l'última gota de la nostra sang en defensa de la sobirania i independència d'Espanya i del seu ordenament constitucional», assenyalen.

Purgues

Estam per complir i fer complir la Llei sense interferir en les legítimes baralles de la política i dels polítics», diuen abans de mostrar la seva «enorme tristesa i desolació». «Els guàrdies civils ens preguntam quan tornarem a tenir caps que se sotmetin a l'imperi de la llei en lloc d'estudiar les seves fissures», es pregunten.

L'associació qüestiona les «purgues polítiques d'almenys sis coronels i dos tinents coronels, amb manifest menyspreu de la legalitat i la tradició». La Guàrdia Civil, en ser un cos de naturalesa militar, depèn en l'actualitat tant del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, com la ministra de Defensa, Margarita Robles, tots dos jutges de carrera.

Per aquest motiu, es pregunta pels efectes que tendrà el pacte amb Junts i ERC pel fet que es llança un «missatge d'impunitat i foment de la desatenció de les normes». «Es pretén instaurar la llei del més poderós. Si els nostres màxims responsables no se sotmeten als principis fonamentals de l'Estat de Dret, com es pretén que el ciutadà ho faci?», prossegueixen.

«Els guàrdies civils no podem dir que la prosperitat de l'arbitrarietat com a forma de govern sigui una sorpresa», continuen, després de censurar que es «va imposar el silenci, com en altres institucions, infonent por de parlar en la Guàrdia Civil».

Més terrorisme després de l'amnistia del 77

L'associació també recela de la llei d'amnistia que beneficiaria el president Carles Puigdemont atès l'antecedent de la llei d'amnistia aprovada en 1977, abans d'aprovar-se la Constitució.

«La història va evidenciar fa 46 anys que l'amnistia a condemnats per terrorisme no va fer més que reafirmar la seva vocació i va augmentar el nombre d'atemptats», diuen en al·lusió a ETA, subratllant que això «no anima a descartar una nova crisi de convivència i fallida del Codi Penal en totes les seves possibilitats a Catalunya».

Per aquest motiu, Des de APROGC confien en el «compromís i tenacitat del Poder Judicial per a mantenir la seva independència». «Esperem que trobi el camí per a preservar l'Estat de Dret a fi de garantir la igualtat davant la llei i la seva aplicació, especialment davant els qui sistemàtica i arbitràriament demostren vocació de situar-se per sobre de tots i la llei», han conclòs.