TW
3

El jutge ha desestimat la querella interposada per vuit dones que denunciaven un agent de policia per haver-se servit de relacions sexoafectives amb elles per a espiar l'activitat dels moviments socials dels quals formaven part. El cas, destapat per La Directa, assenyalava l'agent D.H.P., que va estar infiltrat durant més de tres anys en diferents col·lectius llibertaris de Barcelona. Les afectades, acompanyades legalment per Irídia i la CGT, varen presentar una querella pels delictes de tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets, entre d'altres. Ara, la causa arribarà a l'Audiència Provincial. Les acusacions confien que, com ha succeït en altres casos de querelles per tortures i maltractaments, l'AP els donarà la raó respecte al deure d'investigar de forma efectiva i reforçada aquest tipus de casos en el marc de la prohibició absoluta de la tortura. Cal recordar que l'Estat espanyol ha estat condemnat pel TEDH fins a 13 cops per no investigar degudament denúncies de tortura.

Les advocades de l'acusació apunten que seria especialment greu que una denúncia per delictes de tortura i contra la integritat moral quedés sense investigar: «L’ús de les relacions sexe afectives com a mitjà per aconseguir informació i generant una profunda sensació de vexació, humiliació i dolor, no es pot passar per alt. S’ha utilitzat un mecanisme sexual per infiltrar-se en moviments socials i per degradar aquestes persones, amb el suport del sistema institucional en què estava treballant com a funcionari públic l'acusat. Aquests fets constitueixen un clar exemple de maltractaments policials: han causat greus danys a les afectades i han estat desenvolupats per un agent de policia en el marc de l'exercici de les seves funcions. L’actuació policial és molt greu i clarament suposa un delicte de maltractaments policials amb component sexual. A més, creua totes les línies vermelles: no respecta els drets a la intimitat, la vida privada, la llibertat d'associació i reunió o la llibertat d'expressió de les afectades; ni tampoc els de les persones del seu entorn».

Notícies relacionades

A banda de la via legal, tant la CGT i Irídia, com a representants legals de les afectades, com entitats de drets humans a escala internacional, també incideixen en la necessitat de «depurar responsabilitats a nivell polític pels diferents casos d'espionatge mitjançant infiltració als moviments socials destapats durant els darrers mesos»: «Cal posar èmfasi en que aquests fets han suposat una vulneració de drets que atempta contra la dignitat de les persones en el marc d’una operació d’espionatge d’Estat. És difícil recollir l’abast d’una operació d’aquestes característiques. Ara bé: l’entramat actual posa en evidència que l’Estat espanyol ha travessat totes les línies vermelles pel que fa a la vulneració de drets fonamentals, amb la intenció clara i premeditada de limitar l’espai de la societat civil i dels drets cívics, com ho és el dret a la llibertat d’associació».

Cal recordar que el Parlament Europeu ha insistit també en la necessitat d'investigar tots els casos d'espionatge d'Estat denunciats en diferents països. Sophie iv’t Veld, relatora de la Comissió PEGA, va afirmar durant la seva visita a l’Estat espanyol al febrer: «la investigació [...] ha d’incorporar dues dimensions diferents: fer recomanacions polítiques amb una mirada cap al futur, però aclarir què ha passat per fer justícia».