Segons Mulet, «és completament injust i discriminatori, ja que es va perseguir com a mínim per igual altres llengües i cultures, i no és el mateix per exemple parlar de llengua catalana per a equiparar la llengua comuna de Catalunya, País Valencià, Illes Balears o comarques d'Aragó i Múrcia, com si tots formaren part d'una mateixa cultura: existeixen les cultures pròpies més enllà de la llengua comuna, el mateix que passaria amb l'asturià com a llengua comuna, però que no seria equiparable a la cultura pròpia d'Astúries, amb les altres zona asturià parlants com la regió lleonesa, Extremadura o Cantàbria; o no és el mateix la repressió de la llengua i cultura gallega com la repressió cultural en el Bierzo, que va més enllà de l'idioma gallec, i així en tots els casos».
El senador valencianista remarca que ningú no dubta de la unitat de la llengua, però «l’actual redactat equipara llengües i cultures i és incorrecte»: «Al País Valencià es va perseguir el valencià com a llengua, però també els trets culturals propis dels valencians i valencianes, i amb el redactat que ha eixit del Congrés sembla que eixe fenomen sols es va donar en tres comunitats autònomes, Catalunya, País Basc i Galícia, i a la resta no, i sabem que no va ser així».
A més, també ha fet referència al cas concret del poble gitano, «una cultura no territorialitzada que va patir especialment la repressió per part de la dictadura, en aspectes de llengua i cultura, i on la llei fa un esment superficial».
Modificacions que reclamen:
Article 3.6. Text aprovat pel Congrés
Es consideren víctimes les comunitats, les llengües i les cultures basca, catalana i gallega en els seus àmbits territorials lingüístics, els parlants dels quals van ser perseguits per fer ús d'aquestes.
Text proposat per Compromís
Es consideraren víctimes les comunitats, les cultures pròpies i llengües com el gallec, l'asturià/lleonés (i les seues variants a la Regió Lleonesa, Cantàbria o Extremadura), les llengües pròpies d'Extremadura, el català/valencià (amb les seues diverses denominacions) a Aragó, Catalunya, Balears, País Valencià o Múrcia (El Carxe), l'aragonés, l'occità/aranés, el tamazight o l'àrab de Ceuta, o el basc a País Basc i Navarra, així com la llengua i cultura gitana, entre altres, els parlants de la qual van ser perseguits per fer ús d'aquestes.
Justificació: Hi ha més llengües espanyoles que les incorporades en el text originari.
Article 4.4. Text aprovat pel Congrés
Es reconeix la política de persecució i repressió contra les llengües i cultures catalana, gallega, basca, aragonesa, occitana i asturiana perpetrades pel règim dictatorial franquista durant el període de guerra, així com en les dècades posteriors de dictadura.
Text proposat per Compromís:
Es reconeix la política de persecució i repressió contra la diversitat cultural i lingüística de l'Estat, especialment cap al gallec, l'asturià/lleonés (i les seues variants a la Regió Lleonesa, Cantàbria o Extremadura), les llengües pròpies d'Extremadura, el català/valencià (amb les seues diverses denominacions) a Aragó, Catalunya, Balears, País Valencià o Múrcia (El Carxe), l'aragonés, l'occità/aranés, el tamazight o l'àrab de Ceuta, o el basc a País Basc i Navarra, així com la llengua i cultura gitana, entre altres, perpetrada pel règim dictatorial franquista durant el període de guerra, així com en les dècades posteriors de dictadura.
Justificació: Hi ha més llengües espanyoles que les incorporades en el text originari.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra el pancatalanisme invasor
A les Balears i a tots els Països Catalans, una constatació que s´hauria de dir públicament.
Només durant el franquisme? I el que actualment ens fan els forasters espanyols i d'altres països, que a la seva feina se neguen a atendrer-nos com a clients o com a pacients només perque parlam en Català, quin nom li hem de posar? Xenofòbia inversa? Racisme? Supremacisme lingüístic? O tal volta estupidesa infinita?
Seguro que este elemento no tiene problemas a la hora de hacer la compra. Seguro que no se acogerá al lote de 30 productos, muchos innecesarios, por 30 euros. Ahora nos viene con pijadas de cosas de hace 80 años. Que empiece a contar desde 1930, o antes. Soluciones de ahora y no de los tiempos del "Avecrem". Carpanta, cabalga de nuevo. Y este, y tantos otros, sin enterarse
La llengua i cultura catalanes inclouen la llengua i la cultura que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. Això que proposa Compromís fa molta pudor de particularisme o secessionisme valencià i s'acosta moltíssim al blaverisme i al gonellisme. La Cultura catalana és la de tot el territori de la nació catalana, la Catalunya completa; no només la del territori de la comunitat autònoma del Principat.