Òmnium denuncia el «doble raser» de la justícia quan arxiva les inculpacions perquè no són càrrecs públics: «Quin càrrec públic ha ostentat mai Jordi Cuixart?»

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, davant la Ciutat de la Justícia el 23 de desembre de 2019 (Horitzontal)

dBalears23/12/19 12:06

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha denunciat el «doble raser» de la justícia després d’arxivar la inculpació del vicepresident de l’entitat, així com la d’altres ciutadans, sota el pretext que «no són càrrecs públics», un fet «increïble» per a Mauri. «Quin càrrec públic ostenta o ha ostentat mai Jordi Cuixart?», es demana el vicepresident d’Òmnium. «Novament veiem com la justícia espanyola actua amb doble raser: condemna a 9 anys de presó el president d’Òmnium Jordi Cuixart i diu que nosaltres no ens podem inculpar perquè no som càrrec públic; ell tampoc», ha sentenciat.

En aquest sentit, Marcel Mauri ha instat Pedro Sánchez a demanar la nul·litat del judici a través de l’Advocacia de l’Estat: «avui té una nova oportunitat per reconduir aquesta greu injustícia». El vicepresident d’Òmnium li ha recordat un cop més que cal complir els posicionaments internacionals com el del TJUE, Amnistia Internacional i les Nacions Unides, entre molts d’altres, i que «tots els presos polítics surtin de la presó». «Malauradament veiem que el que fa la justícia espanyola és venjança i no actua amb criteris de racionalitat; això hauria d’avergonyir tots els poders de l’Estat».

Al llarg de més de dos mesos d’inculpacions, Òmnium ha constatat diferents entrebancs i irregularitats. Tal com ha explicat Marcel Mauri, a jutjats d’arreu de Catalunya, s’ha limitat a 25 el nombre d’inculpacions que el jutjat assumia al llarg d’una jornada, una restricció arbitrària. També s’han produït derivacions injustificades i innecessàries cap a altres instàncies judicials. Alhora, com a conseqüència de la limitació a 25 inculpacions diàries que ha tingut lloc a jutjats com Girona, Tarragona, Reus o Vic, entre molts d’altres, s’ha negat al ciutadà el dret a protestar en català al·legant que la protesta s’havia de fer arribar a organismes estatals i, per tant, es remarca l’obligació de dirigir-s’hi en castellà.