Durant el segon trimestre d'enguany s'han aprovat fins a 16 noves normatives que imposen l'ús del castellà a les empreses privades i algunes d'addicionals que estableixen l'obligació de les administracions d'emprar aquesta llengua en actuacions relacionades amb les empreses i el mercat, segons ha explicat la Plataforma per la Llengua.
En clara contradicció amb els relats segons els quals l'ús del castellà en el sector privat respon únicament a eleccions individuals i lliures, relacionades amb l'economia i el lliure mercat, les regulacions que condicionen el sector privat representen pràcticament la meitat de tota l'activitat impositiva del trimestre en qüestió, període en què es varen promulgar fins a 38 normes impositives del castellà -la mateixa xifra que el trimestre anterior.
La novetat més destacada d'aquests mesos ha estat una ordre del Ministeri d'Indústria (Ordre ICT/677/2019) que regula la concessió de subvencions per a la sol·licitud de patents. A l'exposició de motius aquesta norma diu que «està demostrat» que les empreses espanyoles tenen serioses dificultats per accedir al sistema de patents europeu, perquè ni les oficines dels altres estats europeus ni l'Oficina Europea de Patents no accepten les patents en castellà (les llengües de treball d'aquesta darrera són l'alemany, el francès i l'anglès). Per a superar aquestes «barreres», l'ordre ministerial estableix un sistema de subvencions públiques de la traducció de les sol·licituds de les patents europees, internacionals i d'altres estats. Tanmateix, s'afegeix de manera explícita que en cap cas podran ser objecte de subvenció ni les validacions de patents europees a l'Estat espanyol ni les entrades en vigor de les sol·licituds internacionals o les traduccions al castellà que la llei espanyola (Llei 24/2015, de Patents) imposa perquè les sol·licituds de patents tenguin efecte a l'Estat. «Aquesta norma revela la doble vara de mesurar del nacionalisme espanyol que impera en les institucions espanyoles: la imposició de requisits, obstacles i costos lingüístics als ciutadans i empreses que empren habitualment el castellà es considera intolerable i s'intenta pal·liar i finançar allà on existeix, mentre que la imposició del castellà a aquelles persones que no l'usen habitualment és considerada normal i no mereixedora de cap compensació», denuncia la Plataforma per la Llengua.
La Unió Europea és una altra font de normes impositives del castellà als territoris de llengua catalana de l'Estat espanyol, molt concretament de normes impositives que condicionen el mercat i el món del consum. Per bé que les normes europees, del Parlament i la Comissió molt rarament imposen el castellà pel seu nom, sí que contenen habitualment referències a la necessitat d'usar llengües oficials dels estats o de la Unió, condició que a l'Estat espanyol només té el castellà. Com que la Unió Europea té competències molt extenses en matèria de regulació del mercat, bona part de la normativa que relega el català a favor del castellà prové de Brussel·les, tot i que la responsabilitat última d'aquesta situació és imputable als partits i les institucions espanyoles. Durant els mesos d'abril, maig i juny, 7 de les 16 normatives discriminatòries de caire intervencionista en el mercat provenen de les institucions europees. A més, dues normatives internacionals, una de la Comissió Econòmica per Europa de Nacions Unides (CEPE) i una del Conveni relatiu als Transports Internacionals per Ferrocarril (COTIF), imposen obligacions lingüístiques a favor de les llengües oficials dels estats en relació amb el transport internacional de mercaderies perilloses per carretera i per ferrocarril, respectivament.
Al marge de les normes que regulen el mercat, durant el segon trimestre de l'any l'Estat espanyol i les autoritats europees han aprovat fins a 22 normes que imposen el castellà en les actuacions de les administracions públiques.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Lluis Ells no canviaran mai. Prou que ho demostra, la història. El problema no és just cultural: és de caire antropològic. I per això, tard o d'hora, haurem de dir prou. La gent de cultura i parla catalana (com qualsevol altre poble) no pot viure crònicament assetjada, culturalment oprimida, econòmicament discriminada, lingüísticament devastada, identitàriament ultrajada, jurídicament perseguida, etc per un estat colonial, supremacista, dictatorial, ultrajacobí i, a sobre, betzolarro. Perquè molt betzol ha de ser qualsevol estat que fa la vida impossible al poble que, almanco econòmicament, el fa possible. Partim?
Si, Lluís. L'estat espanyol es anticatalà, però també antidemocràtic i torna ser una dictadura que utilitza la justícia amb el que no li agrada o contra la diversitat
Van a destruir-nos....fa temps que amb els diners. .. Ara tornen a la llengua
Podriem estar anys i panys parlant d´això i no en treurem res. L´estat espanyol és anticatalà i sempre ho ha sigut i sempre ho serà. Ens donen peixet i punt. I com que tenen la paella pel mànec, doncs ja està. I nosaltres que hem de fer? (com deixa la Trinca). "Nosaltres sempre hem d´estar alegres perquè si ploràvem plorar el rei, fem plorar el bisbe, etc.) O sigui que una plataforma per la llengua hagi d´estar permanentment en guàrdia no és normal i com que no és normal, una de dues o continuem fent el mateix que cansa el què ningú es pot ni imaginar o diem prou