Una investigació revela l'existència de 300 camps de concentració franquistes, set d'ells a les Balears

Segons ha informat l'editorial Ediciones B en un comunicat, la majoria eren recintes a l'aire lliure, però també es varen usar instal·lacions i edificis ja existents: places de toros com les de Bilbao, Càceres, València, Màlaga, Madrid, Ronda o Pamplona o camps de futbol com els del Reial Madrid o el Rayo Vallecano; entre d'altres.

Carlos Hernández de Miguel retrata en el seu segon llibre la vida i la mort a l'interior dels camps de concentració franquistes a través del testimoni de centenars de presoners.

L'obra consta de dues parts ben diferenciades. En la primera d'elles es detalla, a través dels documents oficials, el procés de creació i consolidació del sistema concentracionari franquista. Un sistema que, a més dels camps de concentració, va comptar també amb centenars de batallons de treballadors esclaus.

L'altra part del llibre relata la fam, les tortures, les malalties, la mort. En definitiva, el drama humà que varen patir aquests centenars de milers d'homes i dones que varen passar dies, mesos o anys entre els filats franquistes.

Després de tres anys dedicats en exclusiva a investigar aquest capítol oblidat de la nostra història, en què ha visitat desenes d'arxius, l'autor ha aconseguit identificar 296 camps de concentració oficials, oberts en altres tantes ciutats i pobles espanyols.

Alguns d'ells varen ser, en realitat, grans complexos concentracionarios formats per diversos recintes. A diferència del que va passar a la resta del territori ocupat per les tropes franquistes, la Comandància Militar de les Balears va gestionar els seus presoners amb gran autonomia.

Des de poc després de la revolta militar va utilitzar els captius a Mallorca com a mà d'obra esclava. Va obrir i tancar camps de concentració per tota l'illa, segons les seves necessitats laborals, des del setembre de 1936 fins al juny de 1941.

Els camps mallorquins els situa a: Badia de Pollença, Capdellà, Palma, Sant Joan de Campos, Manacor i Sóller.

Una altra gran diferència amb el gruix dels camps de concentració franquistes, és que els recintes habilitats a Mallorca varen ser camps, bàsicament, de treballs forçats en els quals no es varen realitzar processos de selecció fins als mesos finals de la guerra.