Fou en aquesta mateixa macro-operació on es produïren les detencions dels activistes i membres del CDR, Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, ambdós acusats de terrorisme, rebel·lió i sedició. Cal recordar la insistència per part del Govern espanyol i d'alguns mitjans en qualificar els fets com a «terrorisme». Això, ha suposat que, mesos després el Govern es contradigui i afirmi que, efectivament, no és terrorisme.
El fet es que, arran de la insistència, un ciutadà es va posar en contacte amb la Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme (integrada en l'estructura del Ministeri de l'Interior espanyol) per sol·licitar «els recursos per poder ser beneficiari com a víctima». Aquest organisme va tramitar la petició rebuda amb data d'11 d'abril i la va enviar a la Secretaria d'Estat de Seguretat, demanant un aclariment «sobre el possible caràcter terrorista dels fets al·legats».
Així, com ha apuntat el portal, nou mesos més tard, aquest mes de gener, la Direcció General va rebre la resposta a la seva petició d'aclariment d'uns fets que defineix com a «brutal tall de carreteres produït pels CDRs la passada Setmana Santa», malgrat que en cap de les accions es va bloquejar el pas de vehicles sinó que l'objectiu va ser que la gent hi passés sense pagar.
La Secretaria d'Estat de Seguretat, al capdavant de la qual hi ha Ana Botella Gómez, conclou: «els fets ocorreguts en la Comunitat Autònoma de Catalunya la Setmana Santa de 2018 i que vostè va patir, estan sent investigats pels jutjats territorials competents d'aquesta comunitat autònoma com a delictes de desordres públics i no a l'Audiència Nacional com a terrorisme».
Cal assenyalat, que malgrat tot, i com a conseqüència de l'operació «antiterrorista» Adrià Carrasco va haver de partir a l'exili a Bèlgica i Tamara Carrasco fa nou mesos que es manté confinada al seu municipi per ordre judicial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.