dBalears18/07/17 0:00
TW
0

La Fossa 113 del cementeri de Paterna (l'Horta, País Valencià), la més gran en ser exhumada al País Valencià, és a punt de finalitzar les seves tasques de recuperació dels 49 cossos que allà restaven amuntegats. L’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme espera la identificació dels cossos per tal de donar-los un soterrament digne. Per altra banda, la via judicial continua oberta havent interposat un recurs contra l’arxivament de les diligències que la jutgessa va obrir després de les primeres localitzacions i després d’al·legar que la causa havua prescrit perquè els cossos estaven morts des de feia més de vint anys.

Tal com ha explicat aquest dimarts el mitjà digital Vilaweb, tres mesos després d’iniciar els treballs, l’equip arqueològic ArqueoAntro és a punt de finalitzar la seva tasca a la Fossa 113. El dilluns passat es va treure el darrer cos i sols faltaria descartar que hi haja altra capa de cossos i comprovar si el nombre de víctimes és major als 48 trobats fins aleshores. Aquesta darrera hipòtesi es presenta perquè des d’un principi se’n buscaven 62, corresponents als afusellaments produïts el 18 de gener de 1940 i el 19 de setembre de 1941, a prop del cementeri de Paterna.

Aquestes excavacions i investigacions han estat guiades per Santi Vallès (president de l’Associació), el registre del cementeri de Paterna, els llibres que documenten els afusellaments i els testimonis orals dels descendents directes. A l’associació també s’han unit desenes de familiars, fins i tot de víctimes de Burgos, Granada o Madrid. Una de les associades és de Barcelona i busca una víctima procedent de Palacios de la Sierra (Burgos), afusellada també a Paterna. Les víctimes d’aquestes dues «saques» són majoritàriament batlles, regidors, sindicalistes, jornalers i treballadors republicans.

«Els crims de lesa humanitat no prescriuen»
«Nosaltres creiem que són crims de lesa humanitat, que no prescriuen», assenyala el portaveu dels familiars, que puntualitza que no són víctimes de la guerra del 1936-39 sinó del franquisme «perquè la guerra ja havia acabat». El president de l’associació explica que cada dia familiars de víctimes que podrien estar en altres fosses demanen assessorament i iniciar procediments com el seu. Al respecte, remarca que és important que les administracions coneguin que hi ha «una pressió al darrere de famílies que busquen una sepultura digna, perquè això és un mapa de l’horror, no una sepultura».

Amb tot, aquesta no és la primera de les fosses que s’ha obert amb finançament de la Diputació de València però sí la més gran i la que s’ha exhumat de manera completa, segons els arqueòlegs. A l’abril també es va iniciar l’exhumació de la fossa 82, localitzant dos cossos dels 20 que es preveien.

«Això no es pot quedar en un cas aïllat perquè el nostre és només la punta de l’iceberg de tot el que hi ha aquí», remarca.