Hi ha llocs on viuen com si fossin independents
En un article publicat a El Mundo el 27 de desembre Piqué en donava més detalls, i demanava «disputar espai social i polític, com un pas imprescindible per a guanyar, legítimament, espai electoral». I afegia aquesta crítica al govern de Rajoy: «Em sembla poc discutible que, des de govern d’Espanya, i des del partit que el sosté, no hi ha hagut prou política (…). No n’hi ha prou de fer complir la llei. Fa falta arribar a les ments i als sentiments.» Segons Piqué, el sobiranisme porta molt avantatge a l’unionisme, i lamenta que fins i tot hi hagi «moltes zones del territori on viuen com si ja fossin independents, perquè la presència de símbols estatals i/o nacionals espanyols és inexistent.»
Per tot plegat, demana de «prendre els arguments als adversaris. I en aquest sentit apunta alguns exemples per a guanyar el que anomena «la batalla del diàleg»: «hi ha algú que dubti que canviar el sistema de finançament és absolutament imprescindible per a totes les comunitats autònomes? O de la necessitat del corredor mediterrani per a tota Espanya? O que no té cap sentit que no hi hagi una xarxa d’alta velocitat entre Barcelona i València?»
Aquest plantejament que fa Piqué arriba després de la constatació que durant aquests últims anys l’independentisme ha sabut aprofitar el potencial de les xarxes socials per a difondre el seu argumentari. I que també ha estat hàbil a l’hora de fer-lo arribar a àmplies capes de la societat, als corresponsals dels principals mitjans de comunicació del món… En això, com en altres coses, l’independentisme sempre ha anat uns quants passos per endavant de l’unionisme. Si l’independentisme s’ha organitzat i estructurat molt, l’unionisme ho ha fet molt poc.
Hi ha hagut alguna iniciativa, de la mà de Societat Civil Catalana, amb la complicitat i l’impuls de partits com el PP, sobretot Ciutadans i fins i tot el PSC. Aquesta entitat ha centralitzat l’activitat a la xarxa de l’unionisme, però ha fonamentat la seva acció no tant en proposar sinó en criticar; en ridiculitzar l’independentisme en comptes de dignificar els centenars de milers de persones que se l’han fet seu; en definitiva, en destruir en comptes de construir. Societat Civil Catalana ha estat incapaç de penetrar en l’unionisme sociològic que hi ha a Catalunya, perquè es basa en la reacció i no pas en l’acció; tot al contrari del que va fer de bon començament l’ANC i que ha fet Òmnium i en general les entitats independentistes: proposar una alternativa. És la manera com es genera il·lusió i un missatge positiu que facilita l’adhesió a un argument o a una causa.
SCC ha basat el seu discrus en la ridiculització i en la desqualificació dels arguments independentistes, calcant el que ha fet l’unionisme polític (Ciutadans i el PP) i el govern espanyol, és a dir, la negació, el no reconeixement de la força social de l’independentisme. D’aquesta manera és difícil de convèncer ningú que ja n’estigui tip de maltractament i menyspreu i de romandre en una Espanya en crisi crònica. I d’això se n’ha adonat Josep Piqué, que fa ara aquest moviment amb el propòsit de corregir el tret i de guanyar terreny al sobiranisme, o si més no de fer arribar el discurs a indecisos.
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pep M. (Miquel o merda) De hont has tret aquest " algo aprendra" Te record que entre es pares de sa Constitució hi havia en Solé Tura i en Roca , i es catalans la votaren masivament, per lo que si ara Catalunya se rebel-la contra ella , lo que estau fent es un cop de estat contra es poder legalment constituit
Molt bé per en Frankenstein, aquest senyor aporta dades i dates, sensa insultar a ningú, demostra sa seva cultura en front des pancas , no ni haurá cap que contradiga res de lo que ha escrit aquest senyor, Sencillament recorda veritats , sensa mentides ni tergiversacions
Aubert, el seu nivell académic crec que necesita una urgent revisió. Un cop d'estat es senzillament dins el mateix estat canviar als que comandes per altres diferents. Lo que va fer un dels ídols del mamarratxos que venen per aquí, aquell generalutxo nanet i amb un sol ou travestit posteriorment a dictador. Catalunya no darà cap com d'estat senzillament serà la vintisetava part del territori d'aques tris país del nord dÁfrica que s'indepentditza, no de balde Escanya es el campió mundial en la materia de parts del seu territori que li han fuit. Be a dues a la vista de que no es podia evitar les varen vendre. Crec que el día que explicaven que son cops d'estat i que son declaracions d'independencia vosté degué fer campana. Be de fet segur que va fer campana practicament la totalitat de dies de la molt breu estada seva dins el paper d'estodiant. Ara si torna a l'escola algo aprendrà i a mes no fa mal.
Su bolsillo, claro, es su fundación, el chiringuito que le da de comer. En Miquel Sellarès, el soldadet de plom de Caspalunya obsessionat amb jugar a la guerra, va concedir el 2014 una al.lucinant entrevista prebèl.lica, justificant el terrorisme, anunciant el cop d’estat i assenyalantquintacolumnistes. No està gens malament, sabent que aquest home va fundar CDC amb en Jordi Pujol, el Gran Evasor. Además desde su chiringuito, el Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya -que paguem entre tots- diu que la Constitució espanyola la van fer “els militars”. No sabiem que en Miquel Roca, de CDC i pare de la Constitució, fos militar. I en Sellarèsno sap que George Washington, president de la Convenció que va redactar la Constitució americana, era militar; ni que laConstitució va ser votada pel 62% dels catalans amb dret a vot, mentre l’Estatut de 2006 només va rebre el suport del 36%.. Sellarès, antiguo director general de Seguridad de la Generalitat y primer jefe de los Mossos, también fue uno de los 3 primeros fundadores de la ANC y el que propuso alojar su información en un servidor de la India. Pues bien, nos cuenta El País que este fanático nacionalista “desvió irregularmente 157.300€ públicos a una entidad fundada y presidida por él . Estos fondos eran parte del presupuesto de 1,7 millones de euros concedido por la Generalitat y la Diputación de Barcelona en 2009 al Centro de Documentación Política (CDP), una fundación creada y presidida por Sellarès, participada por las dos administraciones públicas”. ¿Qué es el Centre de Documentació Política (CDP)? No se lo pierdan: una fundación de la que formaban parte la Generalitat y la Diputacion de Barcelona para realizar servicios de hemeroteca de noticias políticas. O sea, recortar periódicos y enviárselos a los políticos nacionalistas amb els diners dels pepets i maries. En eso se gastan nuestro dinero els amics del prusés. Dice el Tribunal de Cuentas que Sellarès todavía no ha devuelto un euro de los 157.300€ que debe. Coses de l’honestedat nacionalista.
¿Com vol ser Catalunya un país seriós? Ja sabem que una hipotètica Catalunya independent no tindria ni de lluny els suficients funcionaris d'hisenda ni notaris, ni professionals qualificats (per exemple controladors aeris, tècnics administratius de l'Estat ... per no parlar que en una Catalunya tan pacifista i bonista no hauria voluntaris ni per un exèrcit mínim. També altres professions decisives registrarien un gran dèficit, per exemple els jutges. Catalunya és una de les comunitats que menys jutges i magistrats té per habitant, amb una mitjana de 10,2 per cada 100.000 persones, per sota de l'estatal (11,1) i només per davant de Castella-la Manxa, Navarra i Extremadura . A Catalunya hi ha molt pocs jutges catalans i els pocs que estudien les oposicions solen demanar destinació a la resta del territori espanyol. Els jutges de la resta d'Espanya tenen molt poques ganes de venir a Catalunya. Per què serà? No és estrany que sigui així perquè senten l'espasa de Dàmocles de l'obligació d'aprendre català. Per resoldre aquest problema el Govern espanyol va traslladar l'Escola Judicial nacional a Barcelona. Però ni amb aquests detalls de l'Estat cap a Catalunya s'ha aconseguit solucionar res.
Nos hacemos eco de una delirante conferencia que dio en Granollers Santi Vidal, juez y parte de la causa separatista. Les ofrecemos un resumen de la misma y su análisis. Conferència senador/jutge Vidal ahir a Granollers. Per carregar bateries els que creiem en l’independència. Això és imparable i a Madrid ho saben. Seguim ferms. Tot està quasi llest (85-90% fet): 31 comissions, treballant en 19 àmbits diferents sota supervisió d’en Pi Sunyer (ex vicepresident del Tribunal Constitucional, no ho oblidem). A partir del febrer (de l’aprovació dels pressupostos) tot s’accelerarà i començarem a tenir més informació del que s’ha fet durant tot aquest temps. Una dada, pels indecisos: a partir de l’endemà de la proclamació d’independència l’ingrés mínim per a tothom (aturats, pensionistes, pirmi, viuetats, etc…) serà de 1.000 €. Els estudis econòmics estan fets pel Col.lectiu Wilson (catedràtics catalans d’aquí i d’arreu del món i empresaris de prestigi) i estan avalats per, com a mínim, tres institucions internacionals serioses, poc sospitoses de ser amigues, com el Deutsche Bank…… [……] Hi ha 31 països dels 194 de l’ONU, que ens reconeixeran l’endemà, [……] Tothom pagarà al banc, i ja està resolt que en virtut de la nova legalitat catalana, aquestes entitats liquidaran els impostos a Catalunya. No s’hi oposaran, perquè ells només volen fer negocis. Bé, família, i parlo pels que voleu la independència, hem d’assegurar que guanyarem el referèndum convencent el màxim d’indecisos. Els contraris no cal, ja s’ho faran. Podem fer-ho, i fer-ho bé.No hi ha cap motiu per seguir vinculats a Espanya. Emocionalment sempre ho estarem, però quant a la resta, millor que ens ho fem nosaltres tot sols. [……] Hi ha un país, no Europa, no es vol dir, no especialmente pro-Espanya que està disposat a financiar-nos….. Vidal no esconde desde el principio que su intención es levantar la moral de la tropa separatista, hundida moralmente al ver que el “prusés” está empantanado después de 5 años. Recurre a lo de siempre: a pedir paciencia a los suyos porque dentro de poco “todo se acelerará”. Dicen que hay comisiones haciendo planes y diseñando fábulas para la organización de una Cataluña independiente. Eso sí, nadie sabe como van a lograr convencer al gobierno español de que acepte romper la Nación. A partir de ahí tenemos de nuevo el cuento de la maravillas, ingreso mínimo, subida de las pensiones y todo lo demás. Naturalmente el juez no explica como va a conseguir financiar todo eso una Cataluña que está en el bono basura, según las agencias de calificación internacionales y que depende absolutamente del Fondo de rescate español para pagar a sus funcionarios y proveedores. El cachondeo llega al paroxismo cuando nos explica que el Deutsche Bank avala y apoya una Cataluña independiente. Luego dice claramente que el referéndum de cajas de cartón que quieren hacer sin censo será el origen de la independencia. Prácticamente anunció el pucherazo, aunque vaya el 10 % de la gente lo venderán como si fuera el 90 %. Un referéndum “a la cubana”, desde luego. Para que no falte ninguna perla en el delirio, nos anuncia que los bancos españoles se sublevarán contra el gobierno de Rajoy obligados por los prodigiosos decretos de Puigdemont y se pondrán a las órdenes de Junqueras. Como colofón de la demencia, vuelven con la afirmación de que una importante potencia hostil a España y con mucho dinero, (insinúan que es Israel) está dispuesta a todo para financiar eternamente a la aldea de Puigdemont y Junqueras. Y que 31 países están dispuestos a reconocer inmediatamente a Cataluña. ¿Veremos a España bombardeada por los aviones israelíes y los tanques con la V blanca? ¿Será invadida por los otros 30 países aliados de Cataluña? Pobre Cataluña en manos de semejantes chalados que encima no quieren romper vínculos emocionales con España. O sea que después de difundir el odio contra España a todos los niveles resulta que nos dicen que ellos se sentirán siempre españoles. Freud se hubiera frotado las manos.
1- Existe un sustrato étnico catalán Catalanistas como Prat de la Riba o el historiador Ferran Soldevila, insistían en un sustrato ibérico que compondría el fundamento étnico del pueblo catalán. Pero el historiador Vicens Vives afirma en su «Noticia de Catalunya», publicado en catalán durante el franquismo: «Somos fruto de diversas levaduras y una buena parte del país pertenece a una biología y a una cultura de mestizaje. No remontándonos más allá de la época carolingia sabemos que el núcleo de nuestra población campesina la formaban los «homines undenque vinientes», es decir, «los hombres que venían de cualquier parte». 2-El mal de Cataluña es el centralismo madrileño Barcelona fue una de las sedes de la Corte de los Reyes Católicos o la ciudad de España donde más cómodo se sintió Carlos I. En ella recibió el título de Emperador. El Arzobispado de Tarragona obtuvo el título de Primado de las Españas y aún lo mantiene compartido con el Primado de Toledo. La construcción de un Estado jacobino en el siglo XIX impidió que el Estado español se forjara al estilo francés. La ausencia de una administración fuerte permitió que Cataluña dedicara sus esfuerzos a enriquecerse e intentar liderar el Gobierno español. 2-El mal de Cataluña es el centralismo madrileño Barcelona fue una de las sedes de la Corte de los Reyes Católicos o la ciudad de España donde más cómodo se sintió Carlos I. En ella recibió el título de Emperador. El Arzobispado de Tarragona obtuvo el título de Primado de las Españas y aún lo mantiene compartido con el Primado de Toledo. La construcción de un Estado jacobino en el siglo XIX impidió que el Estado español se forjara al estilo francés. La ausencia de una administración fuerte permitió que Cataluña dedicara sus esfuerzos a enriquecerse e intentar liderar el Gobierno español. 3- Cataluña fue una «nación» gracias a la negativa de Borrell II de rendir pleitesía al rey franco Hugo Capeto El imperio Carolingio se desmoronaba y le costaba mantener su influencia sobre los Condes de Barcelona. Sin embargo, el Conde Borrell II no proclamó la independencia sino que se sometió en vasallaje al Califato de Córdoba, regido por Alhaquem. Su sucesor, Almanzor, arrasó media Península y de paso Barcelona. Borrell II, atemorizado, pidió ayuda a Hugo Capeto. Debían encontrarse ambos personajes para que Borrell II le rindiera vasallaje, pero ese encuentro nunca se produjo. Los nacionalistas interpretan que aquello fue un acto de independencia. Pero nadie sabe lo que pasó. Los Condes catalanes no tuvieron reparo en casar su descendencia con la aristocracia y la realeza castellana. 4- La Generalitat es originalmente catalana La Generalitat fue una institución provisional de la Corona de Aragón, instituida en las Cortes de Monzón en 1289. En el Palacio de la Generalitat se puede ver una placa que anuncia que se fundó en Cervera en 1359. Este desfase en el tiempo se refiere a unos acuerdos sobre la composición (provisional) de la Generalitat, concebida como mero órgano recaudador de impuestos. La constitución política de la Generalitat se debe al primer Trastámara que ocupó la Corona de Aragón: Fernando I. Los Trastámara llegaron a ser algo en el Reino de Castilla gracias a los apoyos de Pedro IV de Aragón. 5- Cataluña ha tenido una espiritualidad diferente El centro espiritual de Cataluña rara vez fue independiente. Gracias a los Reyes Católicos, Montserrat pasó a depender del Monasterio de San Benito el Real de Valladolid, llegando a florecer como nunca. Durante cuatro siglos, hasta las persecuciones del siglo XIX, Montserrat estuvo llevada por mayoritariamente por monjes castellanos. El más famoso fue García Ximénez de Cisneros (hermano del famoso Cardenal) que ahí redactó «El exercitatorio de la vida espiritual». 6- Los catalanes no participaron en la Conquista y el «genocidio» americano Algunos nacionalistas se empeñan en que sólo gracias a los catalanes se pudo iniciar la conquista de América; otros se quejan de que no se dejó participar a los catalanes. Cataluña participó, a su ritmo, en la conquista de América. Desde el batallón de voluntarios catalanes que participaron en el descubrimiento de California, al Tercio de Miñones catalanes que defendió Buenos Aires del intento de invasión inglesa, hay miles de ejemplos. 7- «Nación» catalana nada tiene que ver con «nación» española En los dietarios de la ciudad de Barcelona, se recogía en 1492 las celebraciones «más grandes jamás vistas» con motivo de la toma de Granada, en la que participaron numerosos catalanes. En la sublevación de las Alpujarras miles de catalanes participaron en su sofoco. De ellos Don Juan de Austria dijo que eran «los súbditos más leales del Rey de España». La participación catalana fue clave en la Batalla de Lepanto o en el dominio hispano del Mediterráneo. De los 400 primeros legionarios de Millán Astray, 200 provenían de Barcelona; en 1909, Alfonso XIII pidió varias letras para el himno de España al catalán Eduardo Marquina; durante la Guerra de Melilla en 1893, en la que participaron muchos voluntarios catalanes, hubo en Cataluña fervor españolista. 8- Castilla oprimió la lengua catalana y el nacionalismo la salvó La mayoría de disposiciones legales contra el catalán emanaron de miembros de la masonería. Para ellos el castellano debía ser la lengua modernizadora a imagen del francés que había liquidado buena parte las lenguas que se hablaban en Francia. La lista es inequívoca: el Conde de Aranda, el Conde de Floridablanca, Manuel Godoy, Manuel José Quintana, Mendizábal, Claudio Moyano, OŽDonell, Sagasta o Romanones. No fue Castilla, sino una elite ilustrada, liberal y de izquierdas la que fue generando leyes y decretos para minimizar las otras lenguas españolas. Por el contrario, el falso «renacimiento» del catalán, se logró con la práctica «invención» de una gramática a manos de Pompeyo Fabra. 9- Companys fue un modelo para todos los catalanistas La memoria histórica de Companys se ha salvado por su trágica muerte que le convirtió en un mártir para los catalanistas. Sin embargo, fue uno de los personajes (en vida) más odiado por los catalanistas más radicales. Un diputado de ERC, durante la II República, Puig y Ferreter, lo define así: «Companys era pequeño, voluble, caprichoso, inseguro y fluctuante, sin ningún pensamiento político, intrigante y sobornador, con pequeños egoísmos de vanidoso y sin escrúpulos para ascender». Otro diputado de ERC, Joan Solé Pla, lo describía así: «Es un enfermo mental, un anormal excitable y con depresiones cíclicas; tiene fobias violentas de envidia y de grandeza violenta». En 1917, al ser elegido concejal por Barcelona, del Partido Radical, Companys obligó al catalanista Carrasco y Formiguera, también elegido concejal a gritar un «Viva España». 10- El fin del catalanismo radical ha sido siempre la independencia En el primer número de «Alerta», órgano del grupo terrorista Terra Lliure, se dejaba claro que la independencia no era un fin en sí misma, sino un instrumento para construir un Estado socialista. La caída del muro de Berlín borró de un plumazo este hito socialista y la independencia dejó de ser un medio para convertirse en un fin.
-Catalunya a nivell animic i de sintonía amb Espanya ya está perduda, no hià res a pelar, la desafecció es totál, i ja poden posar personatjes coneguts per montár "saraos" com aixó del "think tank" que no hià res a fer. -La ruptura anímica definitiva es var produir a pàrtir de la sentencia contra el Estatut en que se havian depositat grans esperances ja que Catalunya que sempre había ajudat amb la gobernabilidat del Estat apoyan votacións puntuals tant si gobernava el PP com el PSOE es var trobar de cop i volta amb un "portaso" a la cara. -A partir d´aquí es va produir un canvi de "chip" totál entre els cataláns perque es va arribar a la conclusió que amb aquét tipo d´Estat no i había res a fer i el independentisme que sempre havía estat sobre el 12% de la població va a comenzar a creixe més i més fins practicament el 50% que está ara. -Ara ja no hià remei, ja poden fer visitas continuas a Catalunya, milllorá la financiació, invertir amb mes infraestructuras, que vingui la Soraya si vol a ballar sardanes, etc, etc, es igual, no hià res a fer, volem independintzar-nos, no volem tenir res a veure amb el "imperio castelladominante" a veure si els hi queda ben clar d´una vegada.
La cosa que molesta més els que escriuen en foraster en aquest fòrum, com a "trolls" que són, no és que valorin els seus comentaris en vermell o que opinin en contra d'ells -això els permet de continuar replicant-; sinó que no els facin cas. Per tant, allò que podem fer és no respondre'ls, deixar-los la puntuació en blanc i, molt millor encara, no llegir les seves opinions. D'aquesta manera, la provocació que pretenien no fa efecte.
El golpe de estado no tendrá lugar. Somos muchos los dispuestos a impedirlo y no necesitamos a los cobardes meapilas del PP para ello.