Vergonya cavallers, vergonya!
L’any 2008 se celebrava el 800è aniversari del naixement de Jaume I. Empesos per l’onomàstica, Biel Majoral i Bartomeu Mestre partien cap a la ciutat natal del rei per tal de visitar-hi l’exposició commemorativa. I el que havia de ser un viatge de celebració es va convertir en una decepció que es publicava l’11 de setembre del mateix any al Diari de Balears, amb el títol Vergonya cavallers, vergonya!.
El viatge de Majoral i ‘Balutxo’ pretenia ser una passejada cultural, amb perspectiva històrica per tal de recórrer el primer espai vital de qui va ser «centre, origen, referent i vertebrador de la nació catalana». Però els pocs vestigis que s’hi trobaren varen ser tan decebedors que, segons paraules de Balutxo, «feien mal als ulls».
L’hamburgueseria ‘Mata-Hari’
La confirmació a les seves sospites va arribar quan els dos mallorquins s’adreçaren a la casa pairal on Maria de Montpeller va parir Jaume I. Observaven com encara s’hi conservava una «modesta» placa en francès, datada dia 2 de febrer de 2008 i signada per dos càrrecs polítics de la ciutat. En ella s’hi informava de l’antiga pertinença d’un casal que s’havia convertit ara en apartaments. De fet, no tot eren apartaments. A la planta baixa s’hi trobava una hamburgueseria, de nom ‘Mata Hari’.
Des d’aquell moment els dos viatgers iniciaren una proposta pública per tal de «salvar, protegir i enaltir la casa pairal de Jaume I”. Segons Bartomeu Mestre, aquesta iniciativa significava «mantenir un emblema, un estendard, un símbol d’agermanament i d’unió de les terres catalanes». L'escriptor afegia que «el casal podia esdevenir un museu i una porta oberta a Europa per difondre la història de Catalunya” ». I amb aquesta intenció varen reclamar als governs d’Aragó, Catalunya, València i les Balears (les terres que va regir Jaume I) per tal de posar-hi remei.
Suport institucional sense cap gest concret
Balutxo encara recorda que la seva iniciativa va trobar «suport, comprensió i expressions de voluntat, però cap iniciativa concreta». L’escriptor explica a dBalears que en aquell temps les Balears eren governades pel Pacte de Progrés, però que igualment no va rebre més que «bones paraules i cap compromís». Per això Bartomeu Mestre s’esforça a recordar la feta cada any, per tal d’«instar a dignificar aquest bressol». Afirma que té poques esperances d’assolir el seu propòsit, però alhora reconeix que encara no ha iniciat contactes amb l’actual Govern.
Des d’aquell viatge en nom de la figura de Jaume I, Biel Majoral i Bartomeu Mestre recorden cada any la decepció d’aquella expedició. La seva incidència també exigeix, de retruc, «un mínim de sensibilitat per un símbol de la nació catalana».
47 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
OCCITÀ = Català PANCATALANISME = LLADRES DE SA CULTURA DETS ALTRES
@Foner Vermell: Tots aquests són "lladres i assassins de sa cultura dets altres" ? "1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
I si sa separació de filologia i política és impossible quan xerram de definir amb precisió ses fronteres lingüístiques entre llengües veïnades geogràficament, ¿què podem dir de sa decisió de denominar-les d'una determinada manera? ¿És ciència o és política? ¿És ciència o és política decidir si s'article baleàric s'ha d'emprar o no a IB3? Noltros no tenim dret a decidir...? Això es pancatalanisme .. Lladres i assassins de sa cultura dets altres
¿Quins eren aquests membres que, cinc anys abans que s'aprovàs s'Estatut d'Autonomia de 1983 que va sancionar es català com sa llengua de Balears, varen esser designats per assessorar es polítics d'UCD en qüestions lingüístiques i que, naturalment, marcaren ses pautes a seguir de s'història lingüística més recent des nostro arxipèlag? Ets elegits varen esser Aina Moll, s'eivissenc Bernat Joan (ERC), Josep Lluís Carod-Rovira (ERC) i Miquel Pueyo (polític d'ERC que arribà a esser Secretari General de Política Lingüística a la Generalitat de Catalunya). Això sí que explica moltes coses, moltes més que sa discutible repoblació catalana de Mallorca. PANCATALANISME = LLADRES de SA NOSTRA CULTURA BALEAR ARRUIX .. LLADRES..,!! ARRUIX CATALANISTES BALEARS.. SOBRE TOT ETS MALLORQUINS TRAÏDORS ...de SA VOSTRA TERRA...!!
En el DNI, en cualquier DNI, expedido en cualquier lugar de España, se lee : ESPAÑA - MINISTERIO DEL INTERIOR. Invito a cualquier lector a que lo haga. Cuando ha de rellenarse la casilla correspondiente a la nacionalidad de una persona, hay que poner el nombre de España, y eso es así desde siempre. Si alguien quiere renunciar a la nacionalidad española, lo tiene fácil:basta con adquirir la de otra país DE VERDAD (los de la Srta.Pepis no valen). Hay muchos donde elegir : Rusia.Francia, Italia,Grecia, Malí, etc. Nos referimos a espacios reales, no inventados.
La nació espanyola no existeix ni mai ha existit, tot cas la castellana.
Ara ens diuen moriréy ePPañyole. També ho deien als cubans i ja són lliures d'espanya. I ho deien als filipins. I als portuguesos. I als argentins. I als bolivians...
Rectifico la de Carlos I es el águila bicéfala la de San Juan es la de los Reyes Católicos. El pollo es el de Franco.
@En Figuera, el lema es latino y lo llevas en tu cartera ahora mismo. Mira bien el DNI, de historia ni puta idea, no solo aparece en el escudo del pollo, aparece también en el águila de San Juan del Emperador Carlos I.
Redéu quina fauna!! Des d'un "salvador" de no se sap ben be quina pàtria, passant per una altre que se passa tot es dia marejat, fins a un que duu tatuat a es cervell es lema que acompanya es pollastre franquista i que s'ha passat amb es Prozac... De veritat que no teniu un orinal on ficar es cap en lloc de venir aquí a dir res útil?? No li veig ni sa originalitat ni molt manco es divertiment, però be ...es nivell és es que és.