El portaveu del grup parlamentari de Chunta Aragonesista (CHA) en les Corts Aragoneses, Gregorio Briz, ha criticat que hagin passat nou anys des de l'última reunió del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
«El 20 de gener es compliran nou anys consecutius des de la primera i única reunió del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. I és que des d'aquella data de 2007 mai més s'ha convocat aquest Patronat», ha asseverat.
En aquest context, ha considerat que «tots els governs de l'Estat» haurien d'haver-se compromès amb aquest Patronat per a estudiar «les millors maneres per a fomentar la preservació, conservació i difusió d'aquests fons». «Haurien d'haver impulsat en aquest temps la relació i intercanvi de caràcter tècnic i històric amb altres arxius, per exemple», ha aclarit Gregorio Briz.
Ha agregat que tampoc s'ha complit «l'establit en la norma que ho regula». Indica que el ple del Patronat, compost pels representants dels Governs d'Aragó, País Valencià, Balears i Catalunya i un delegat del Govern de l'Estat, «ha de reunir-se almanco una vegada cada any».
El Patronat va ser fruit de 20 anys de reclamacions a les peticions interposades al Govern espanyol, per part dels successius Governs d'Aragó, País Valencià i Balears per a coparticipar en la gestió de l'arxiu, de propietat estatal, amb seu a Barcelona.
L'última resposta oficial del Govern espanyol sobre el Patronat va ser arran d'una pregunta del diputat de Chunta per l'Esquerra d'Aragó, Chesús Yuste, al novembre de 2013. «En ella es deia que 'el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport té previst instar una nova designació de representants, amb la finalitat que es pugui aconseguir un funcionament ordinari del Patronat', i han incomplit la seva paraula també», ha relatat Gregorio Briz.
La web oficial de l'Arxiu de la Corona d'Aragó indica que «té com a finalitat custodiar, conservar, organitzar i difondre la documentació que, procedent de diverses institucions, ha anat acumulant en els seus dipòsits des de fa set segles, pertanyent avui al Patrimoni Històric».
L'arxiu va ser creat com a decisió sobirana de Jaume II d'Aragó, el 1318. Va tenir durant segles la consideració d'Arxiu Reial, propietat estricta del monarca, i fins al 1770 va estar allotjat en el Palau Reial de Barcelona. Juntament amb les escriptures referents al Patrimoni Reial, es van custodiar allà els documents de govern i justícia, i entre d'ells les sèries de registres de la Cancelleria.
Davant el creixement de la complexitat de l'oficina, en 1346 el Rei va nomenar al seu primer arxiver, amb aquest precís nom, i en 1384 li va donar normes pràctiques sobre la incumbència del seu càrrec, segons relata la citada web.
L'Arxiu de la Corona d'Aragó, oblidat per l'Estat espanyol
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@biel Estudia.
No entenc res,, perqué volen els catalans els arxius de la Corona de Aragón, on mai no han parlat el catalá?.
Si la seu de l´arxiu de la corona d´Aragó hagués estat a València,o a Balears o Aragó,ningú hagués reclamat formar un patronat.Però aaaiiiii està a Catalunya,ara sabent que i poden intervenir ja en tenen prou, no cal reunions ni res de res.El mateix que els mal anomenats "papers de Salamanca" van estar oblidats durant décades,abandonats plens de bruticia fins que aaaiiiii els catalans els van reclamar.Aleshores es van tornar super importans.Tot plegat penós i vergonyós.
També podria ser que els espanyolistes hagin ficat mal entre catalans i aragonesos, per així acabar de destrossar-ho tot. Una tècnica miserable, la del "Divideix i guanyaràs", però que dissortadament s´utilitza quan no se tenen ni raó ni arguments.
¿Para qué tanto gasto superfluo, tantas reuniones y pagos de dietas a políticos que no saben ni hacer la "o" con un canuto? Además, si organizan un Archivo, ya se encargarán de expoliarlo desde la vecina Cataluña, diciendo que es suyo.
Necessitam saber si la majoria dels aragonesos, volen estar amb Catalunya, València i les Illes Balears com unitat cultural, o si per contra volen pertànyer en tot i per a tot a Castella. És que hi ha una sèrie d´ultres aragonesos, que han desvirtuat tota la Història creant molta confusió, pel que ara no sabem si son la majoria que pensa com ells, o només una colla de problemàtics, els que no ens poden ni veure als catalanoparlants.