Vidal, a Madrid, per donar explicacions sobre la seva participació en una possible carta magna catalana. | Efe
La Comissió Disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha rebutjat, per quatre vots a tres, apartar cautelarment de les seves funcions el jutge Santiago Vidal, que participà en la redacció de l'esborrany d'una Constitució per a una eventual Catalunya independent, mentre es tramita l'expedient disciplinari obert en contra seva per dues faltes molt greus.
La Comissió Disciplinària, reunida aquest dilluns amb aquest únic punt ordre del dia en la seva agenda, no ha acollit la proposta del promotor de l'Acció Disciplinària, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, d'apartar-lo durant sis mesos provisionalment de la seva tasca, en entendre que «en aquest cas, l'adopció de la mesura cautelar no atallaria la situació que es vol evitar».
Els vocals Wenceslao Olea i Carmen Llombart han anunciat vot particular, segons han informat fonts de l'òrgan de govern dels jutges.
Precisament, el magistrat Santiago Vidal ha suspès aquest mateix dilluns una conferència que anava a impartir a la universitat fins que la Comissió decidís sobre ell i ha demanat «sentit comú» en deliberar sobre la suspensió.
El Promotor sol·licitava, «donada l'extremada rellevància dels fets», sis mesos de suspensió per a Vidal per dues faltes molt greus d'«ignorància inexcusable» en el compliment dels seus deures judicials i vulneració del deure d'observança del règim d'incompatibilitats.
El Promotor va argumentar que Vidal ha considerat públicament legítim incomplir les lleis i la Constitució espanyola; a més, ha reconegut haver participat sense autorització en un grup de treball de composició «heterogènia i indeterminada» encarregat d'elaborar una Constitució.
En la proposta s'assenyala que havia participat en l'elaboració d'aquest text «al marge de qualsevol empara» perquè servís de model a qui promouen la consulta del 9 de novembre amb independència que aquesta arribi a celebrar-se finalment.
El Promotor també argumentava en la seva proposta que Vidal ha realitzat de forma «reiterada» declaracions públiques en suport d'iniciatives polítiques encaminades a obtenir la independència de Catalunya.
Aquestes conductes poden constituir dues faltes disciplinàries molt greus tipificades en la Llei Orgànica del Poder Judicial. La infracció, tipificada en l'article 417.14, es refereix a la ignorància inexcusable en el compliment de deures judicials per vulneració del deure bàsic de fidelitat a la Constitució i a l'ordenament jurídic.
L'altra falta, recollida en l'article 417.6, és la vulneració del deure d'observança del règim d'incompatibilitats de l'article 389.5 de la Llei Orgànica del Poder Judicial en relació amb l'article 1.3 de la Llei 53/84 d'Incompatibilitats del Personal al servei de les Administracions Públiques.
El Promotor de l'Acció Disciplinària va prendre declaració el maig passat a Santiago Vidal i va preguntar als presidents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de l'Audiència de Barcelona si havia sol·licitat autorització o comunicat la seva participació en aquesta activitat.
Vidal va manifestar als mitjans de comunicació que una desena de jutges participen en aquesta iniciativa i, encara que col·laboren amb ells alguns diputats del Parlament i representants d'entitats sobiranistes com l'ANC, no es tracta d'un encàrrec de la Generalitat ni del Parlament, ni tampoc de cap partit.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El Juez Vidal juró o prometió su cargo como funcionario y ahora actúa contra el país que lo hizo Juez, contra España. Es evidentementemente , un Juez TRAIDOR y PREVARICADOR. Espero que lo echen a patadas lo más rápidamente posible.
Al esborrany de la Constituciò Catalana no hi haurà Tribunal Constitucional, ni aforats. ( Santiago Vidal ) Qui formaran la sala de Garantias Constitucionals ? Aixì com les sales civils o penals, per cinc magistrats, nomenats per criteri d'antiguitat i de mèrits, la sale de garantíes const. serà diferent. dels cinc magistrats que la formin, nomès dos, i per tant minoria, seran jutges de carrera. Els altres tres seran de elecciò lliure : l'un pels ciutadans ; el segon pels defensors del poble ; i el tercer a elegir pel mon jurìdic ; facultats de dret, advocats, procuradors, notaris,registradors, etc.Aquesta gent no necesàriament han de ser jutges, en absolut. La idea ès obrir-ho a la societat, i perque aquesta sale sigui quasi impossible de controlar. Es a dir, sera quasi impossible que ningù hi tingui majoria. Veis perque els hi fa pò als fatxorros PPnyols Santiago Vidal. Salut per arribar-hi.
Persesució política com en temps d'en Franco, ho veig i no ho poc creure. Espanya en Blanc i negre. quin oi.
Jo en canvi, faig el boicot als productes castellàns o extremenys. Ja ténen a bastament amb els doblers que ens roben.
Jo també amb el Jutge Vidal, Espanya ja està espanyada. Les Illes Balears no volen estar dins un Estat malalt.
L'únic que demostra el PP amb aquests càstics a la democràcia, és que no saben conviure de manera civilitzada.
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (13-10-2014), continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar aquesta fórmula per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
Soy un barcelonés de 30 años que, como mi generación, creció con el Club Super 3, el Tomàtic, la Bola de Drac, la Arare , Sopa de Cabra, Els Pets, Els Caçafantasmes, “Regreso al Futuro”… Veíamos la predicción del tiempo en la TV 3, con los dibujos de soles y nubes sobre un mapa de los Países Catalanes. En la escuela nos explicaban la historia de las cuatro barras, pintadas por el emperador franco con la sangre de Wilfredo el Velloso sobre un escudo o tela de color amarillo-dorado: así nació nuestra bandera ( la Senyera ). Los domingos por la mañana bailábamos sardanas en la plaza de la Iglesia , y daba gozo ver en un mismo círculo a los abuelos y los nietos, cogidos de la mano. En Navidad hacíamos cagar al “Tió”, y poníamos un “Caganer” con barretina en el Nacimiento. Así, disfrutábamos de una auténtica Navidad catalana como Dios manda. En la primavera cogíamos las Xirucas ( Chirucas , marca de calzado ], y nos íbamos a nuestros Pirineos a disfrutar de nuestras montañas y sierras, en nuestra tierra. Celebrábamos la “Diada”, con ánimo de no olvidarnos de la derrota de nuestro pueblo contra Felipe V y los españoles. Somos un pueblo trabajador, con carácter, distinto del resto. Tenemos la Caixa , el RACC, los Mozos de Escuadra y los Ferrocarriles Catalanes. ¿Qué más queremos? Pues queremos, queremos, queremos… Pero la verdad no se puede ocultar siempre. Te vas de Erasmus a Londres, y descubres que existe vida fuera de nuestro pequeño planeta catalán. Que también hay trabajadores con carácter en otros territorios. Que la Caixa no es tan importante, si se compara con el Comercial Bank of China. Que solamente una ciudad como Shanghái tiene 20 millones de personas (tres veces toda Cataluña). Descubres la verdad: que lo de las cuatro barras de Wifredo el Velloso sólo era una leyenda, un mito, sin fundamento histórico. Ni Wifredo fue contemporáneo del emperador, ni se usaba la heráldica en ese siglo. Además, hasta la unión con Aragón, el emblema de los condes de Barcelona fue la cruz de San Jorge (una cruz de gules sobre campo de plata). Un mito. Descubres que la sardana la inventaron en el año 1817. Fue un tal Pep Ventura, que tampoco se llamaba Pep sino José, nacido en Alcalá la Real, provincia de Jaén, e hijo de un comandante del Ejército español. Se la inventaron, porque no podía ser que la jota de Lérida o del Campo de Tarragona fuese el baile nacional. Y tampoco podía serlo el baile denominado “El Españolito”. Por eso se inventaron la sardana a comienzos del siglo XIX: para crear una identidad nacional inexistente hasta entonces. La sardana, otro mito. Descubres que en 1714 no hubo ninguna guerra catalana-española, que Cataluña no participó en ninguna derrota bélica. Fue una guerra entre dos candidatos a la Corona de España, vacante desde la muerte de Carlos II sin descendencia: entre un candidato de la dinastía de los Borbones (de Francia) y otro de la de Austria (de tierras germánicas). En todos los territorios de la Corona de España hubo austracistas y borbónicos: por ejemplo, Madrid, Alcalá y Toledo lucharon en el mismo bando que Barcelona. No fue, como intentan venderlo, una guerra de secesión, sino de sucesión: ningún bando aspiró nunca a romper la unidad dinástica entre Castilla y Aragón, ni la separación de Cataluña. La Diada, otro mito. Descubres que el “Caganer” del belén es una “tradición” que no se generaliza hasta el siglo XIX, como la sardana. Y que el “Tió” es otra milonga identitarias y absurda. La Navidad catalana, otro mito. Te das cuenta que [los nacionalistas] nos han tomado el pelo. No nos han educado, sino adoctrinado. Que nos han alimentado, sin darnos cuenta, de una “ideología total” que se encuentra por encima de todo y de todos. Lo abarca todo: permite pisar el derecho de las personas, modelar la Historia a su gusto, y determinar qué está bien o mal. Te das cuenta que [los nacionalistas] nos han adoctrinado a través de mitos, leyendas, mentiras. Que han construido o falseado una realidad, con tal de fundamentar su ideología. Está claro que eso de viajar, es para algunos, una estupenda vacuna contra la estupidez y el aldeanismo
Gracias nacionalistas catalanes por ponérnoslo fácil. Los nacionalistas catalanes están contentos porque han conseguido que los productos fabricados en Cataluña tengan un número propio en el código de barras (15), proporcionándoles un indice diferenciado al resto de España. Lo que no saben los nacionalistas catalanes es que nos han simplificado el asunto para lo que uno quiera o no comprar, sólo con saber que el IVA que pagamos se quedaria en Cataluña ya que no contribuiria al resto de España, ni siquiera un solo céntimo. Hay industrias que cuando vean que no venden lo esperado se buscarán otra ubicación fuera de Cataluña. Gracias nacionalistas catalanes por ponérnoslo fácil. CÓDIGO BARRAS 84 PRODUCTO ESPAÑOL. CÓDIGO BARRAS 15 PRODUCTO CATALÁN.
Els porcs aquests volen mantenir el clima de por, Experat un poco, más adelante ya veremos... Comissió Disciplinaria amb 4 pperianos que han decidit que un s'alias amb els 2 pogres i 1 pnv, per mantenir els suspens cinematogràfic i no passar-se de frenada davant els ulls de tot Europa que ja veu com és de FRANQUISTA aquest Estat. Visca el jutge Vidal, tot el meu suport!