'Libres e iguales' arriba per evitar el secessionisme catalanista

La plataforma cívica 'Libres e iguales' ha presentat aquest dimarts davant el Congrés el seu manifest fundacional, signat per mig centenar de polítics, intel·lectuals, periodistes i diverses personalitats, que consideren que el secessionisme català no ha rebut fins ara «la resposta que es mereix», que l'Estat està a la defensiva i que entre les elits predomina el tacticisme i la resignació.

La diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo, ha llegit aquest dimarts aquesta crítica carta de presentació, en què també s'adverteix que mentre no s'està produint un debat de fons sobre la gravetat d'aquest desafiament, «proliferen maniobres opaques per oferir nous privilegis al nacionalisme a costa de la sobirania dels espanyols».

A la lectura del manifest davant el Congrés dels Diputats han acudit bona part dels primers membres d'aquesta plataforma, entre ells, l'escriptor i Premi Nobel de literatura Mario Vargas Llosa, que ha defensat que aquest grup és la veu dels «molts» catalans que rebutgen el procés sobiranista i que «se senten bastant abandonats i orfes».

Un Estat resignat
La plataforma explica en el seu manifest de presentació que neix com a reacció davant la pretensió del secessionisme català de trencar la convivència entre espanyols i «el seu més valuós patrimoni: la condició de ciutadans lliures i iguals».

«El secessionisme català s'agermana amb el populisme antieuropeu i promou la derrota de la democràcia espanyola. Evitar aquesta derrota és responsabilitat de tots i la primera obligació dels partits polítics», s'agrega.

Segons el parer d'aquest col·lectiu, aquest «desafiament» no ha rebut «la resposta que es mereix», per un Estat «a la defensiva» dirigit per elits en què preval el tacticisme i la resignació.

«En canvi, proliferen maniobres opaques per oferir nous privilegis al nacionalisme a costa de la sobirania dels espanyols», asseguren.

I d'aquest punt parteixen dues reclamacions. D'una banda, als partits que vulguin «preservar les bases de la democràcia» i directament, a PP, PSOE, UPyD i Ciutadans, als quals se'ls plantegen tres exigències.

Als partits i a la societat
La primera, reivindicar la Constitució «sense renunciar a les reformes cícliques» que millorin la qualitat democràtica; a més, rebutjar qualsevol negociació per limitar la sobirania nacional amb el pretext «d'evitar el conflicte», i en tercer lloc, arribar a un «pacte públic, solemne i concís» d'unitat d'acció enfront del secessionisme i que garanteixi que qualsevol «alteració de les bases constitucionals» haurà de ser ratificada per tots els espanyols.

Però aquesta plataforma llança un missatge també a la resta dels ciutadans, als quals els demanen que treballin «organitzadament» a favor de la deslegitimació intel·lectual i política del nacionalisme.

«I que es mobilitzin amb nosaltres en defensa de la comunitat de lliures i iguals que és responsable de l'època més justa i fèrtil de la història d'Espanya», conclouen.

Un monòleg imposat
Vargas Llosa ha censurat que es vol fer veure que els catalans componen «una sola veu» a favor de l'independentisme, «un monòleg que les autoritats han imposat i que en certa forma silencia un sector important que se sent part d'Espanya».

«Crec que aquest sector necessita rebre la solidaritat i el suport de la resta dels espanyols», ha afegit.

Per Vargas Llosa, el moment en què es presenta aquesta plataforma cívica és «neuràlgic». El problema que s'ha plantejat davant l'impuls secessionista és al seu parer «molt seriós i «summament perillós» i requereixuna mobilització que l'afronti «amb arguments». «És oportú. Tant de bo tingui seguidors a tot Espanya», ha conclòs.

Mobilització social
També ha participat en l'acte Adolfo Suárez Illana, per a qui la societat ha de defensar la Constitució com l'eina que li ha permès passar els millors 30 anys de la seva història. «Atribuir tots els errors o problemes que podem tenir sembla com si li tiréssim a l'inventor de la roda la culpa de tots els accidents que patim», ha dit.

Suárez Illana ha admès que aquesta Constitució potser no ha estat «ben emprada» i ha fet una crida a treure-li partit i defensar «tant la seva vigència com el seu bon ús per a l'enteniment de tots els espanyols».

Preguntat per la propera conversa entre el president del Govern i el de la Generalitat, ha defensat el diàleg però no les concessions - «ho ha deixat claríssim el senyor Rajoy» -, perquè no  infringeixi la llei.

Signants
Entre els signants del manifest hi ha el dramaturg Albert Boadella, l'empresari Carlos Falcó, el cineasta José Luis Garci; la historiadora Carmen Iglesias; l'advocada Carmen Lladre de Guevara; l'exdirigent del PP María San Gil o els filòsofs Aurelio Arteta i Fernando Savater, així com els escriptors Fernando Sánchez Dragó o Andrés Trapiello.

També s'han sumat d'entrada Adolfo Suárez Illana, fill del primer president de la democràcia, l'exdiputat socialista Luis Leguina; l'exsecretari general dels socialistes bascos Nicolás Redondo Terreros o l'exsecretari general de Comissions Obreres José María Fidalgo.