Els alumnes espanyols empitjoren els resultats en la prova de PISA de resolució de problemes de la vida quotidiana

Els alumnes espanyols empitjoren els seus resultats en la prova de resolució de problemes de la vida quotidiana del Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA) de 2012 amb una puntuació de 477 punts, 23 per sota de la mitjana de l'OCDE (500 punts) i cinc punts menys que en la realitzada l'any 2003. Així, Espanya se situa en el lloc 23 dels 28 països de l'OCDE que participen en aquesta prova.

Tot i que els resultats de Lectura, Matemàtiques i Ciències de l'edició de PISA 2012 es van donar a conèixer el passat 3 de desembre, l'OCDE presenta aquest dimarts, de forma separada, els relatius a l'àrea transversal de 'resolució de problemes', que en aquesta ocasió s'han fet en format digital. Per a la realització d'aquestes proves, PISA va avaluar a 2.700 alumnes espanyols de 181 institut.

Els resultats demostren que els estudiants tenen dificultats per comprar la combinació de bitllets si sorgeixen complicacions, com perdre un dels mitjans de transport, haver de pagar una penalització, retards ... També presenten dificultats per manejar i programar aparells electrònics complexos, encara que quotidians, com un mp3, una aspiradora o el termòstat de l'aire condicionat o calefacció.

«L'objectiu no consisteix en el que els estudiants han après, sinó si poden extrapolar el que saben i traslladar de forma creativa. L'economia mundial no se centra només en el que se sap , sinó en el que es pot fer amb el que té, l'ocupabilitat depèn de la capacitat per aplicar el que s'ha après», ha asseverat el director de PISA, Andreas Schleicher, que ha acompanyat la secretària d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio, en la presentació dels resultats.

La puntuació mitjana obtinguda per Espanya es correspon al nivell 2 dels sis establerts en PISA, de manera que un alumne mitjà espanyol de 15 anys és capaç d'interpretar en un mapa de carreteres la ruta més curta quan el temps de l'itinerari ve donat, seleccionar un desplegable el millor punt de trobada per a tres persones que viuen en llocs diferents, comprar el bitllet més barat, combinant metro, autobús i tren a una ciutat en la qual mai ha estat, etc .

Madrid per sobre de l'OCDE
Corea, amb 561 punts, Japó (552), Canadà (526) i Austràlia (523) són els països que lideren la taula dels 28 països. Per sota d'Espanya (477) se situa Eslovènia (476), Hongria (459) , Turquia (454) , Israel (454) i Xile (448).

Hi ha tres comunitats autònomes que han participat amb una mostra més gran en aquesta prova de resolució de problemes: Madrid, País Basc i Catalunya. La Comunitat de Madrid està per sobre de la mitjana de l'OCDE amb 507 punts. País Basc (496) i Catalunya (488) no superen aquesta barrera, però sí la puntuació mitjana espanyola.

Les puntuacions mesures obtingudes pels alumnes espanyols se situen per sota de la mitjana de l'OCDE i aquest resultat s'explica, segons la secretària d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio, durant la presentació de l'informe, que hi ha un alt percentatge d'alumnes (28%) que se situa en els nivells més baixos de competència enfront del 20 % de la mitjana de l'OCDE. Només un 7% dels espanyols és capaç de resoldre problemes de nivells 5 i 6 .

Bretxa entre immigrants i nadius
Pel que fa a les diferències per sexe, en la mitjana de l'OCDE dels nois obtenen 6,6 punts més que les noies perquè hi ha nois en els nivells més alts de competències, però a Espanya la bretxa és molt més petita (1,5 punts). La distància, però, és de 39 punts entre alumnes nadius i immigrants en el sistema educatiu espanyol davant de la mitjana de l'OCDE (36 punts).

Segons la número dos d'Educació aquesta bretxa entre immigrants i nadius es deu a la « rigidesa » del sistema educatiu actual , « que entén l'equitat com el tracte uniforme a tots els alumnes» i no un desenvolupament « individual » de cada un dels que formen el sistema . «Fins ara l'equitat s'ha entès com la uniformitat de resultats mediocres » , ha asseverat .

Existeixen també diferències de puntuació en la competència de resolució de problemes entre els alumnes que no han repetit i els que ho han fet dos cursos de 133 punts per al conjunt dels països de l'OCDE , i que a Espanya s'eleva fins als 140 punts , ja que el percentatge de repetidors és molt superior . «És un mètode ineficaç per resoldre els problemes i suposen un gran cost» , ha advertit la secretària d'Estat.

L'ocupació professional i els recursos tecnològics i culturals disponibles a la llar dels pares és un altre factor rellevant a l'hora d'explicar les diferències en resolució de problemes . A Espanya les diferències entre els fills de pares amb estudis universitaris i els de pares amb estudis de secundària i inferiors són de 43 punts , mentre que en el conjunt de l'OCDE aquesta diferència arriba als 69 punts . « No és un tema d'entorn sociocultural sinó que té més a veure amb el que passa a classe» , ha explicat sobre Espanya Andreas Schleicher .

Responsabilitat dels professors
Tant Gomendio com el director de PISA han destacat que els resultats entre els alumnes espanyols són « molt heterogenis » i que no depenen d'un tipus de centre concret , sinó que « el problema s'estén entre molts col · legis i perfils d'alumnat diferents» .

La número dos d'Educació ha assegurat que amb l'aprovació de la LOMCE cal un «canvi metodològic radical » en la docència , que té a veure amb el « lideratge » dels directors , l'autonomia dels centres educatius i del professorat . D'aquest últim , ha assenyalat que ha de realitzar cursos sobre adquisició de competències , alhora que ha afirmat que el Ministeri d'Educació posarà en marxa una plataforma digital perquè els professors comparteixin continguts i bones pràctiques .

Preguntada la secretària d'Estat per si els resultats mediocres dels alumnes és responsabilitat del professorat , aquesta ha afirmat que són els docents «els que ensenyen als alumnes» i , per tant , «són la baula més important » . Així mateix , ha incidit en el canvi de sistema d'ensenyament, que deixi enrere la memorització d'un llibre de text per passar a estudiar diferents fonts d'informació i saber seleccionar-les.

« Els professors hauran de saber solucionar tasques complexes , ser innovadors i creatius » , ha indicat Gomendio , per afegir que « la responsabilitat última de posar en pràctica (aquestes competències ) és d'ells ».

Per més informació pitjau aquí