La 69 edició de 'La Vuelta' a Espanya que sortirà el 23 d'agost de Jerez de la Frontera i finalitzarà el 14 de setembre a Santiago de Compostel·la, revelarà oficialment el seu recorregut aquest dissabte a Cadis, una altra cita amb la muntanya propícia perquè els escaladors es disputin el triomf final a Santiago de Compostel·la. Ara bé, el més destacat és que enguany 'La Vuelta' ja no passarà ja per Catalunya tot i fer-ho les últimes dues edicions i moltes d'altres ocasions.
Andalusia acollirà 'La Vuelta' la primera setmana. Un inici molt «flamenc» amb la cronometrada inicial per equips a Jerez i la primera meta en línia a San Fernando. A la sisena etapa arribarà el primer final en port de primera, a La Zubia (Granada), un dels cinc cims inèdits de la pròxima edició.
I és que 'La Vuelta' continua amb la seva aposta per l'espectacle lligat a les finals emocionants en costa o port de muntanya que propiciï un resultat incert fins a l'últim quilòmetre.
Per a això Javier Guillén, director de 'La Vuelta', ha preparat 13 etapes que garantiran la baralla entre els millors de la general, amb cims nous, a més de la Zubia, a San Miguel d'Aralar (Navarra), La Camperona (Lleó) i Muntanya Castrove Galícia), a més de tres contra, ll'incial per equips i dos individuals que no sumaran més de 56 quilòmetres entre totes.
Després de travessar La Manxa amb oportunitats per als esprintadors, la carrera visitarà Aragó, Logronyo i Navarra per donar pas a les jornades claus de les muntanyes d'Astúries, Lleó i Cantàbria, amb els Llacs i Covadonga en el programa.
Galícia i 'La Vuelta' es tornen a donar la mà a les últimes cinc jornades, amb dues etapes amb final l'alt que poden resultar decisives, sobretot la que acabarà a Los Ancares. La festa final no estarà a Madrid, sinó a Santiago, amb una cronometrada de 10 quilòmetres. La capital gallega ja va ser final de Volta el 1993.
La 69 edició de 'La Vuelta' tindrà 21 etapes repartides en 3.180 quilòmetres. El model de final d'etapa amb al·licient en forma de costa o port de muntanya és un patrimoni que l'organització vol mantenir com a segell d'identitat.
Les dues últimes edicions, amb triomfs d'Alberto Contador i del nord-americà Chris Horner, van aportar emoció fins a l'últim dia. Ara, arribarà el debat de la participació. Contador estarà a la sortida de Jerez, i l'organització sospira per apuntar a Joaquim «Purito» Rodríguez i Alejandro Valverde.
'La Vuelta' a Espanya ja no passarà per Catalunya
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
26 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
A l'estiu del 1912 mossèn Alcover es trobava a París, i durant la seva estança en aquesta capital acudí unes quantes vegades a les lliçons que donava el seu amic el pare Rousselot a l'Institut Catholique, una alta escola universitària, sobre les llengües romàniques, i en la crònica que feu per als lectors del setmanari de Manacor "La Aurora", hi diu que hi havia oients de molt diverses nacionalitats entre els quals dos catalans: En Barnils, de la Catalunya continental, i ell mateix, de la Catalunya insular. Això és el que pensava de la qüestió nacionalista el nostre famós filòleg.
Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam, que açò se tany entre'ls fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa.
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda. "[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]" http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182
Del blog de Joan Calsapeu: Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”
Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
"La Güelta" no passa ni pel Principat, ni per les Illes Balears i Pitiüses ni pel País Valencià, ni per la Franja de Ponent, ni per la comarca catalana del Carxe a Múrcia! Aquesta és la noticia senyors redactors!
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
La vuesta no ha de passar per Catalunya i País Valencià ni Illes Balears, perquè els Països Catalans no són Espanya