Imatge del passat 27 de desembre, últim dia del 2013 en què es deixà entreveure la Serra. | Alfons Puertas
Mallorca es pogué veure des de Catalunya i més concretament, des de l'Observatori Fabra a més de 400 metres d'altitud, un total de 23 vegades durant el 2013. Tot i el 180 quilòmetres que separen l'illa del Principat, la visibilitat és possible els dies clars.
De bon matí, abans que surti el sol del tot i un cel sense niguls, són els ingredients per poder contemplar des del Principat el perfil de la Serra de Tramuntana.
Com expliquen des de l'Observatori Fabra, els encarregats de comptabilitzar al detall tot fenomen meteorològic, el passat 27 de desembre va ser un dia excepcionalment nítid per poder apreciar el perfil de la Serra.
Més imatges a la fotogaleria del meteoròleg Alfons Puertas:
http://www.flickr.com/photos/72073661@N07/
24 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Des de l'Imperi poden divisar ses seves colònies que sotmeten a sa seva represió, ooooooh!
Com que Mallorca és Catalunya insular, en lloc de "Mallorca s'ha pogut divisar des de Catalunya", és evident que el titular hauria d'haver estat "Mallorca s'ha pogut divisar des del Principat"; o bé, en aquest cas, "Mallorca s'ha pogut divisar des de Barcelona".
jrbs: Les rialles en català són així: ha, ha, ha, ha, ha!
I que fareu, els castellans intolerants amb la diversitat Espanyola, amb això que no podeu allunyar Catalunya de les Illes Balears, les enfonsareu?? Si tants de governs del PP no ho han aconseguit, ja no ho aconseguireu, us haureu de fotrer per sempre, ja, ja, ja , ja , ja, ¡ja!!!
En canvi Madrid no s´ha vist mai des-de aqui ni a la inversa. Ja sé que hi ha pancastellanistes que es passen la vida en estat de vigia permanent, al terrat de casa seva esperant avistar la Puerta del Sol, però encara no s´ha donat el càs. També és veritat que no fan cap mal i mentres esperen que sorgesqui la imatge desitjada, no insulten ni fan desastres.
Catalunya, actualment i en el sentit nacional del terme -no en el de la legalitat de l'estat ocupant espanyol- vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho i de les dimensions reals de la nostra pàtria, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat.
Tan español como tu mismo, felix el polako.
Lo cerca que estamos y lo poco que nos parecemos. Afortunadamente.
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda. "[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]" http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".