ETA assegura que “la víctima principal” ha estat Euskadi

L'organització terrorista ETA assegurà ahir, en una entrevista de 12 planes concedida al diari Gara, que "la principal víctima del conflicte ha estat Euskal Herria". A més, el grup armat hi afirmà que no és "insensible" i admeté que les accions "han causat molt de patiment", tot i rebutjar "l'exigència de condemnar la lluita per la llibertat". "En aquest tema s'observa una gran utilització política i manipulació. Euskal Herria n'és el perjudicat més important, un poble que han pretès fer desaparèixer i que ha estat contínuament agredit. Les principals víctimes han estat les basques i els bascos", asseveren els dos terroristes que participaren en l'entrevista.

"La confrontació armada de les darreres dècades ha causat molt de sofriment, sens dubte, com també els atacs d'ETA. No hi som insensibles", afegeixen els militants que, tanmateix, declaren que no poden "estar d'acord amb la lectura que pretén fer oblidar les claus del conflicte". "No podem donar el vistiplau a aquest propòsit de condemnar la lluita per la llibertat. Sabem qèe és perdre companys de lluita, què és el dolor, què suposa no tenir devora els éssers estimats," indiquen.

Insisteixen que "es parla molt del reconeixement del sofriment i de les víctimes", una demanda que consideren "important", però hi matisen que "hi ha múltiples víctimes i sofriments, generats per la violència dels estats, que encara no han estat reconeguts: el terrorisme d'estat, la tortura, els assassinats de militants d'ETA, la violència de les forces policials...".

Els membres de la banda rebutgen que la seva decisió sigui fruit de cap derrota i bravegen que "en aquests 50 anys, la lluita armada ha fet una gran aportació per arribar al moment actual i per generar les condicions d'ara". Els membres de l'organització en plantegen el desarmament en el marc d'una negociació directa amb l'Estat en la qual s'abordin l'acostament de presos, el retorn dels terroristes fugitius i la partida dels cossos de seguretat.

"La qüestió de les armes està inclosa en l'agenda de la negociació entre ETA i el Govern i estam disposats a parlar-ne i també a adoptar compromisos, en la lògica de la solució per a cada conseqüència del conflicte", proclamen. Hi expliquen que el seu model de negociació es basa en "tres temes principals: la tornada a casa de tots els presos i exiliats polítics bascos, la inutilització de les armes d'ETA i la desmilitarització d'Euskal Herria". En aquest darrer punt, es refereixen concretament a la sortida de la Policia i la Guàrdia Civil tant del País Basc com de Navarra.

En un altre punt de l'entrevista, l'organització arriba a assegurar que "no serà mai cap amenaça per al procés" de pau, tot i admetre per primera vegada que hi hagué "diferències" quan l'esquerra abertzale va iniciar el debat que ha derivat en l'aposta per la via política.