TW
0

El Govern i la majoria de les forces polítiques consideraren ahir "insuficient" el comunicat en el qual el col·lectiu de presos d'ETA anuncià divendres la seva adhesió a l'Acord de Gernika. Tot i així, PSOE, PNB i IU valoraren de manera "positiva" l'anunci, mentre que el PP reclamà prudència i un "final definitiu"

El Col·lectiu de Presos i Preses Polítics Bascs (EPPK), en el qual s'integren gairebé 800 reclusos d'ETA, defensà en aquest comunicat, avançat divendres al diari Gara i difós ahir de manera íntegra, el seu paper com a protagonista "imprescindible" en la solució del "conflicte basc" i demanà que "de manera immediata i sense contrapartides" es reconeguin els drets dels presos. "No acceptarem la menyspreable política de beneficis personals que ens ofereixen Espanya i França", diu el comunicat, al qual ha donat suport el 90% del col·lectiu, mentre que un altre 10% s'ha mostrat reticent a subscriure'l. L'EPPK ha fet costat així a l'Acord de Gernika, firmat el 25 de setembre passat per l'esquerra abertzale, EA, Aralar, Alternatiba i la formació política francesa AB, i que demanava a ETA un "alto el foc permanent, unilateral i verificable". L'acord recull les seves demandes de resoldre les "situacions extremes en el camí de l'amnistia", segons els presos.

Govern i oposició coincidiren que el comunicat "és insuficient", però en realitzaren valoracions diferents. Així, el portaveu del Govern, José Blanco, definí de "passa important" l'anunci, encara que ressaltà que no és el que esperava la societat i, per tant, no és la passa definitiva que anunciï el final del grup armat. El conseller d'Interior del Govern basc, Rodolfo Ares, assegurà que es tracta d'una "bona notícia" i d'una "passa més cap al final" del terrorisme. El candidat socialista a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, va qualificar d'"inèdit" i de "passa endavant" l'anunci del col·lectiu EPPK, i va insistir que "som més a prop del final que ahir".

Per part seva, el president del PP basc, Antonio Basagoiti, afirmà que "cap demòcrata no pot conformar-se amb una cosa que no sigui la dissolució incondicional d'ETA", alhora que demanà que amb els presos de l'organització terrorista "es faci el que s'ha de fer, la qual cosa és decent i eficaç". El portaveu popular del País Basc, Leopoldo Barreda, subratllà que la petició que cal fer als presos d'ETA és que exigeixin a l'organització terrorista la seva dissolució "definitiva i incondicional", ja que el que es veu contínuament és "com s'intenta fugir d'estudi per no acabar de dir el que cal dir". D'altra banda, el president del PP andalús, Javier Arenas, indicà que l'únic que espera d'ETA és "que demani perdó a les víctimes i que renunciï a l'ús de la violència i de les armes".

Procés "irreversible"

El president del PNB, Iñigo Urkullu, asseverà que el pronunciament dels presos d'ETA fa "més irreversible el final definitiu" de l'organització terrorista. Segons el seu parer, aquesta adhesió a l'Acord de Gernika és una passa "important" que "fa més irreversible, si es pot posar una graduació al concepte d'irreversibilitat, el final definitiu d'ETA". El diputat d'IU, Gaspar Llamazares, manifestà que es tracta d'una "passa molt important", però insuficient, perquè "encara falta el fonamental, que és la cessació definitiva de l'activitat armada i el lliurament de les armes".

Porta oberta

Des de l'entorn independentista, el diputat general de Guipúscoa i líder de Bildu, Martin Garitano, mostrà "satisfacció" pel "compromís" adquirit pel col·lectiu de presos i considerà que "és temps que el Govern també es mogui i faci passes".
Per part seva, la portaveu de l'esquerra abertzale, Maribi Ugarteburu, assegurà que la decisió del col·lectiu de presos d'ETA d'afegir-se a l'acord de Gernika "consolida encara més l'aposta per vies democràtiques i per les solucions integrals per a aquest país, basades en el respecte absolut a tots els drets civils i polítics".