Andreu Palou és catedràtic de Bioquimica i Biologia Molecular de la UIB. | PERE BOTA

TW
0

El Govern espanyol no denunciarà Alemanya per la gestió de la crisi del cogombre provocada per l'alerta del bacteri E. coli, ja que l'Executiu germànic donarà suport a una campanya per recuperar la imatge de les hortalisses espanyoles. Diego López Garrido, secretari d'Estat per la Unió Europea (UE), assegurà ahir a Berlín que "el Govern alemany s'ha compromès a esforçar-se per recuperar el prestigi dels productes agrícoles espanyols mitjançant accions concretes de promoció que l'Executiu espanyol ja està preparant".

Garrido, que es reuní amb el seu homòleg alemany, Werner Hoyer, subratllà que havia expressat la solidaritat del Govern espanyol amb Alemanya per les persones afectades pel bacteri E. coli i va comentar que el primer problema per resoldre és el sanitari i detectar l'origen de la malaltia. Respecte de la possibilitat d'una demanda per danys i perjudicis de l'Estat espanyol contra Alemanya, Garrido va sostenir que en cap moment no s'havien fet preparatius per a aquesta qüestió. "No he sentit que el Govern espanyol estigui preparant una demanda d'estat contra estat", manifestà. No obstant això, Garrido no va voler descartar possibles demandes d'institucions privades per danys i perjudicis contra la ciutat estat d'Hamburg, que probablement es farien davant tribunals alemanys.

Sobre si el seu to podia ser interpretat com a "conciliador" després de les irritacions de les darreres setmanes, López Garrido va respondre que ell no empraria aquest terme, però va indicar que calia ser "constructius". "No utilitzaria el terme conciliador. Els errors que s'han comès s'han comès i els continuarem assenyalant. Tanmateix, hem de ser constructius, hem de treballar junts", va afegir. "Espanya s'uneix a Alemanya en els esforços per trobar una solució al problema sanitari. Aquest és la principal dificultat. Es tracta d'una malaltia greu que ha provocat morts", recordà.

Així mateix, ambdós volen treballar junts per afrontar la dimensió econòmica de la crisi. Referent a això, el secretari d'Estat insistí que s'havia produït un error en el maneig de la crisi per part del Govern regional d'Hamburg, però que ara cal "mirar cap a endavant" i que esperava que aquests tipus d'errors no es repetissin. En la part econòmica, segons afirmà, els dos països continuaran fent feina plegats a la recerca d'ajuts de la UE. Així mateix, López Garrido celebrà l'augment del fons d'ajuda europea, però assenyalà que els 210 milions d'euros prevists són "insuficients" tant per a Alemanya com per a l'Estat espanyol.

Cas d'E. coli a Tenerife

Per altra banda, el director general de Salut Pública de les Illes Canàries, José Díaz-Flores, informà ahir que una ciutadana alemanya que era de vacances aquests dies a Tenerife va sofrir una infecció d'E. coli del cep 0104. La pacient que va estar un dies ingressada a l'hospital de la ciutat va rebre l'alta mèdica dimarts. Segons els metges, la víctima va contreure la malaltia a Alemanya. En aquest sentit, el nombre de morts al país germànic a conseqüència de la infecció per l'E. coli pujà ahir a 29. A més, 2.800 persones es troben infectades, 722 de les quals han desenvolupat la perillosa síndrome SUH.

"No és lògic estendre l'alarma més enllà de la zona afectada"

"És mouen moltes tones de productes en els mercats mundials, per tant és lògic que aparegui algun brot infecciós. El que no és lògic és que s'estengui l'alarma més enllà del que és necessari". Així ho declarà ahir Andreu Palou, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UIB, i president del Comitè Científic de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESA).

Palou considera que no es poden crear alarmes alimentàries "innecessàries i injustificades", amb referència a la crisi del cogombre espanyol i la veu d'alarma llançada des d'Alemanya. Apostà, això sí, per "la transparència amb vista al consumidor", però també per "constrastar les proves" abans de prohibir qualsevol aliment. Sobre el cas concret del bacteri E. coli, l'expert va dir que el focus "està localitzat" en una regió del nord d'Alemanya, per la qual cosa "no té sentit apuntar a altres productes", amb referència als cogombres espanyols.

Mala gestió

Tanmateix, Palou sosté que amb el cas d'aquest bacteri hi ha hagut una "mala gestió". "Existeix una deficiència en el funcionament del sistema europeu d'alerta ràpida i, en aquest cas, s'ha donat una alerta amb informació prematura i no contrastada", digué el catedràtic, per qui "és normal que es facin recomanacions", però s'han de limitar a la "zona afectada".

Pressió

Sobre els motius que han duit les autoritats alemanyes a estendre l'alarma, Palau es referí a la "pressió del risc per les vides humanes" i a una "manca de coordinació". En aquest sentit, indicà que el problema rau "quan no hi ha una única veu i això deriva en una mala gestió".A hores d'ara, i amb l'alarma estesa, el president del Comitè Científic de l'AESA va assegurar que per restablir la normalitat el més adient és que baixi la incidència d'afectats. Així mateix, va puntualitzar que "allò ideal seria trobar-ne la font concreta".