Thomàs amb els consellers de Salut de Navarra, María Kutz i de Castella-La Manxa, Fernando Lamata, durant la reunió centrada en la crisi del cogombre.

Thomàs amb els consellers de Salut de Navarra, María Kutz i de Castella-La Manxa, Fernando Lamata, durant la reunió centrada en la crisi del cogombre. | Sergio Barrenechea

AgènciesMadrid03/06/11 0:00
TW
7

Científics alemanys i xinesos han aconseguit desxifrar el genoma del bacteri E. coli, que ja ha causat 17 morts a Alemanya, i han identificat el cep com un encreuament fins ara desconegut molt danyós i persistent. Mentrestant, es continua cercant el focus de la contaminació. L'equip bacteriològic de la clínica universitària Eppendorf d'Hamburg, d'on partí l'alerta sanitària, informà de la identificació del genoma del bacteri letal, sorgit de la combinació d'almenys dues variants.

El nou E. coli és una combinació entre un "parent molt llunyà" de la variant més comuna del bacteri i altres ceps "clàssics", tal com ho va definir el bacteriòleg Holger Rohde, de la clínica hamburguesa. La combinació dóna com a resultat una variant molt agressiva, que queda més temps de l'habitual a l'intestí i provoca, per tant, danys molt més persistents també al ronyó. Fins i tot pot arribar a provocar la mort.

Ambdues variants haurien intercanviat part del codi genètic i el resultat seria l'anomenada Síndrome Urèmica Hemolítica (SUH), que ha provocat fins ara la mort de 18 pacients, 17 d'ells a Alemanya i un altre a Suècia (que havia estat prèviament en territori germànic). Fins ara, l'única mesura eficient contra la infecció intestinal és una ràpida diàlisi, però això no sempre assorteix l'efecte esperat en alguns pacients, especialment en les persones grans. La crisi sanitària, que a Alemanya ha provocat més de 2.000 ingressos i 470 casos confirmats de SUH, s'ha estès a altres països, atès que ja s'han registrat infeccions al Regne Unit, Escandinàvia, Espanya i Holanda. Tots els afectats són persones que van passar per Hamburg.

Desconcert

Les contradictòries explicacions inicials de les autoritats alemanyes -que varen atribuir el focus d'infecció a cogombres espanyols, abans de ratificar-ho- han generat el desconcert del consumidor, mentre que la comunitat científica treballa a marxes forçades a la recerca de solucions. El mateix equip científic d'Hamburg va advertir que la identificació del genoma no implica que pugui trobar-se tot seguit amb un remei, ja que la interpretació de les dades demanades pot demorar-se setmanes.

Després de dies d'incertesa, l'Institut federal d'anàlisi de riscs a Berlín va corroborar ahir que cap dels quatre cogombres espanyols analitzats, als quals en principi es va acusar unilateralment de la malaltia, no han donat positiu de la variant mortal d'E. coli. "Cap de les quatre proves no ha donat positiu a la variant O104:H4 de l'agent patogen que va ser aïllada de les anàlisis dels excrements dels pacients", va dir la portaveu de l'institut.
La font de les infeccions continua sense ser trobada i, per tant, sense aclarir-se en quin punt de la cadena alimentària es va produir la contaminació. Amb tot, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) avisà ahir que el fet que la infecció sigui causada per un cep desconegut en "dificulta el control, ja que el cep ha tornat "resistent a certs antibiòtics".

Balears extrema precaucions per no perdre turisme alemany

Vicenç Thomàs, conseller de Salut i Consum en funcions, subratllà ahir que les Illes, com que són una de les principals destinacions per als turistes alemanys, "ha activat els sistemes de vigilància" per la possibilitat que sorgís algun cas d'afectats pel bacteri E. coli. Així ho detallà Thomàs després d'assistir a Madrid al Consell Interterritorial de Sanitat, que reuní els consellers autonòmics amb la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, i que analitzà les conseqüències sanitàries amb relació a la denominada crisi del cogombre. Thomàs comentà als mitjans que "s'han activat els protocols de seguretat alimentàries", ja que Balears és una comunitat que rep molts ciutadans alemanys.

D'altra banda, el conseller subratllà que una altra de les conclusions d'aquesta crisi revelen que "els protocols d'alerta" de les autoritats alemanyes i de la Comissió europea "no han funcionat bé", perquè la UE "ha donat per bona" una informació que sortia d'Hamburg "sense haver-se assegurat i sense cap tipus de prova documental" que l'origen de la mutació i el bacteri era a l'Estat espanyol. "Per ara hi ha dues coses clares: que hi ha una mutació del bacteri i la seva relació amb la localitat d'Hamburg", comentà el conseller. Thomàs recalcà, a més, que la falsa alarma generada des d'Alemanya ha provocat danys "innecessaris i injustos" a la producció hortofructícola. Davant això, el conseller enaltí els sistemes de seguretat alimentària de l'Estat espanyol, ja que ha quedat demostrat que "són molt correctes" i que hi ha hagut una gran coordinació entre la comunitat d'Andalusia i el Govern central en relació amb aquest assumpte.

Compensacions

Per part seva, Albert Moragues, conseller de Presidència en funcions, digué que aquesta crisi requereix ajuts extraordinaris per "recuperar la imatge del sector hortofructícola", que tant ha costat tenir i que s'ha perdut en una setmana. Moragues, qui acudí a la reunió de responsables autonòmics amb la ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Rosa Aguilar, per abordar la situació, afirmà que els ajuts ordinaris que fixa l'actual normativa davant les crisis alimentàries són "insuficients". "S'han de sufragar tant com sigui possible les pèrdues del sector productiu", indicà Moragues. "Això implica una negociació amb la UE i les compensacions han de ser responsabilitat de Brussel·les per la mala gestió" davant la crisi. Sobre el volum de pèrdues en el sèctor balear, Moragués assegurà que encara no n'hi ha xifres.