TW
0

Fa poc que Alfredo Pérez Rubalcaba confessà en una entrevista que, si el sentien cantar, en sorprendria més d'un. Aquesta s'intueix com una de les poques facetes ocultes de la persona que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha proposat als seus "barons" perquè l'avalin com a successor.

Tantes rodes de premsa, tantes imatges seves al llarg d'anys i anys al front polític, ja sigui al Govern o a l'oposició, i tantes respostes amb les quals ha torejat els periodistes quan les circumstàncies el convidaven a no respondre'n les preguntes han fet que sigui un dels polítics més coneguts... i més valorats.

Almenys és així per gran part de l'opinió pública, perquè en el partit que lidera Mariano Rajoy les opinions són ben diferents i els seus dirigents hi veuen una de les bèsties negres que, fins i tot en un moment de desfeta electoral socialista com l'actual, pot ser més perillosa. Per això, s'asseguraran que el faisà continuï sobrevolant la seva gestió. Rubalcaba és un supervivent de l'etapa felipista que pocs creien quan no fa gaire aventurava que els seus dies com a ministre de l'Interior representaven el final de la seva vida política.

Ascens polític

Poc després va arribar el 20 d'octubre de 2010, el seu ascens a la vicepresidència primera, l'assumpció dels galons de portaveu del Govern i els elogis de molts dirigents socialistes quan s'intuïa que Zapatero podia fer una passa enrere. No ha decebut el full de ruta que fa uns mesos van traçar moltes anàlisis polítiques i que el situaven com el cartell socialista per a les pròximes eleccions. Per aquest motiu, Zapatero ha quedat pel camí i Carme Chacón ha tirat la tovallola cedint a unes pressions darrere de les quals s'ha volgut situar Rubalcaba.

Nascut a la localitat cantàbrica de Solares i camí de 60 anys, Rubalcaba ha estat també secretari d'Estat, ministre d'Educació, portaveu del grup socialista i va ser l'elegit per ZP per pilotar una treva d'ETA que es va diluir a la T-4 de Barajas. El PSOE no espera sorpreses i no creu que algú pretengui disputar-li les primàries. El vicepresident respirarà profund perquè això suposarà que les seves primàries seran les de la victòria, ja que sembla que no tindrà oponent. Com menys maldecaps, millor. Se li encomanaran amb la incògnita de si tindrà data de caducitat en les pròximes eleccions generals i si només és un pont entre Zapatero i tal volta Chacón?.