TW
0

L'endemà que el Tribunal Constitucional (TC) donàs llum verda a la presentació de Bildu a les eleccions, ahir se suceïren les reaccions entre la classe política espanyola. Amb tot, el debat girà al voltant dels rumors que feien entreveure pressions per part del Govern sobre els magistrats del TC per donar una sentència favorable a la coalició basca, formada per EA, Alternatiba i independents abertzales.

Alfredo Pérez Rubalcaba, vicepresident primer del Govern i ministre de l'Interior, qualificà d'"autèntica insídia" les informacions que apuntaven que l'Executiu havia contactat amb algun magistrat del TC per influir en la decisió. Rubalcaba, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, va voler fer un "desmentiment rotund" d'aquestes presumptes pressions al TC. "No és un rumor, és una autèntica insídia. Rumor és un qualificatiu benèvol", subratllà. Després d'expressar respecte a la decisió del TC de permetre a Bildu presentar-se a les eleccions, Rubalcaba afirmà que en tot el procés judicial el Govern ha aplicat amb "fermesa" els instruments de l'estat de dret que, assegurà, seran els que portaran a aconseguir el final d'ETA.

"Hem arribat fins aquí de la mà de l'estat de dret, aplicant els seus instruments amb fermesa", hi insistí el vicepresident, qui posà èmfasi que "de la mà de l'estat de dret acabarem amb ETA". El vicepresident destacà que el que "diferencia" els demòcrates dels que no ho són és l'acatament a les resolucions judicials, una superioritat de l'estat de dret que defensarà "amb ungles i dents".

Rubalcaba també llevà importància al fet que el TC no hagi coincidit amb la sentència prèvia del Tribunal Suprem, que anul·lava les llistes de Bildu, i recordà que no és la primera vegada que això succeeix, tal com va ocórrer el 2009 amb la candidatura d'Iniciativa Internacionalista als comicis europeus i que finalment s'hi va poder presentar. "Aquest és el funcionament normal de l'estat de dret", reiterà el vicepresident, qui afegí que un tribunal "pot dir una cosa i el superior una altra", "ens agradi més o menys".

Demanat per la sol·licitud del PP que el Govern es mantingui vigilant i no descarti una futura impugnació de Bildu en aplicació de la vigent Llei electoral, Rubalcaba recordà que va ser precisament l'Executiu qui va impulsar la reforma de la llei perquè es pogués il·legalitzar una formació política, fins i tot durant la campanya electoral. No obstant això, el ministre de l'Interior deixà clar que el Tribunal Constitucional és "el final del procés" i és el que hi té "la darrera paraula". Apel·là a la unitat de totes les forces polítiques, i en especial del PP, i digué que en aquests moments, encara que tinguin "sentiments i sensacions diferents", és important que els demòcrates "facin pinya".

Lectura política

Sigui com vulgui, tot i l'alegria per poder concórrer a les eleccions, Bildu assegurà que darrere el TC es poden veure "decisions polítiques". El portaveu de la coalició Bildu, Pello Urizar (EA), opinà ahir que en la decisió "hi ha hagut pressions o decisions polítiques", ja que a Espanya "la separació de poders no és real". "Posam en dubte que a l'Estat espanyol hi hagi la separació de poders, tenim clar que tant en la decisió d'ahir com en les anteriors el poder polític hi ha tingut la seva funció", indicà Urizar, qui va comparèixer a Sant Sebastià al costat d'Oskar Matute (Alternatiba) i Bakartxo Ruiz (independent).

El secretari general d'EA sostingué que hi ha hagut una "reflexió també política de la situació que es podia donar si ahir Bildu quedava fora de les urnes" i insistí que, "des del moment en què els jutges són elegits pels partits polítics, la independència pot posar-se en dubte".

Noves impugnacions?

Amb tot, la decisió del TC no tanca la porta a noves impugnacions de les llistes de la coalició davant el Suprem si s'hi detecten nous indicis de la seva connexió amb la il·legalitzada Batasuna.

En virtut de la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), aprovada el gener passat, el Govern i la Fiscalia tenen la possibilitat de tornar a impugnar les llistes de Bildu fins al pròxim 12 de maig, "si tingués coneixement de circumstàncies que impedeixin la presentació de candidatures". Amb aquest nou termini, el Suprem tindria fins a diumenge 15 de maig per resoldre'n el recurs.