'A favor de la democràcia, il·legalització no' fou el lema de la manifestació d'ahir a Bilbao.

'A favor de la democràcia, il·legalització no' fou el lema de la manifestació d'ahir a Bilbao. | Alfredo Aldai

Agències/dBMadrid06/05/11 0:00
TW
12

Poc després de les dotze d'anit passada el ple del Tribunal Constitucional (TC) donava llum verda a la coalició Bildu, formada per EA, Alternatiba i Independents, per poder concórrer a les eleccions. D'aquesta manera, reprovava el Tribunal Suprem, que considerà la formació una continuació de Batasuna. El resultat de la votació del ple del TC, constituït per 11 magistrats, fou de 6 vots a favor i 5 en contra del vet de la ponència que vetava la coalició sobiranista i el recurs presentat per la formació. Els magistrats que hi votaren a favor es troben en l'anomenat bloc "progressista", entre els quals hi ha el president Pascual Sala. Per contra, el bloc "conservador" es decantà per la resolució del Suprem.

La decisió sobre el recurs de Bildu hagué de ser presa pel ple de l'Alt Tribunal després que la sala Segona no arribàs a una entesa sobre la legalització. Els 6 magistrats que formen la sala, tres de proposats pel PSOE i tres del PP, arribaren a les votacions amb empats. Tanmateix, la Sala va retreure al Suprem que anul·làs les candidatures d'onze agrupacions electorals a les eleccions perquè considera que no hi havia proves "amb la intensitat suficient" que tinguessin com a finalitat continuar l'activitat de la il·legalitzada Batasuna.

Marxa multitudinària

L'alegria es va desfermar, passada la mitjanit, a l'arenal de Bilbao. Allà s'hi concentraren centenars de manifestants en espera de la decisió del Constitucional. Hores abans, la multitud concentrada havia format part d'una gran marxa pels carrers de la capital biscaïna per reclamar que Bildu pogués presentar-se a les eleccions. La marxa va concloure amb una gran asseguda a l'arenal de la capital biscaïna, on centenars de manifestants varen decidir esperar que el Tribunal Constitucional acabàs de deliberar i fes pública la seva decisió sobre la coalició sobiranista. En la marxa, hi prengueren part els líders d'EA i Alternatiba, Pello Urizar i Oskar Matute, que hi estaven acompanyats pel cap de llista de la coalició sobiranista per Guipúscoa, Martin Garitano. Tots tres exigiren al Constitucional que no consumàs "l'abús democràtic", en al·lusió a l'anul·lació de les seves candidatures, i asseguraren que la seva sentència no aconseguiria aturar que el procés prosseguís.

Les primeres reaccions no es feren esperar. La candidata d'UPN a la presidència de Navarra, Yolanda Barcina, es demanà anit "qui defensarà els drets constitucionals dels ciutadans que se senten amenaçats o exorsionats" en aquests municipis de Navarra on Bildu presenta determinades candidatures per la pressió de l'entorn terrorista i que podrien ser governats per la coalició. En aquesta línia, fonts del PP digueren que la sentència és "una mala notícia"i demanaren al Govern que la impugni.

La Guàrdia Civil aporta l'acta d'una reunió entre EA i ETA

La Guàrdia Civil aportà ahir l'acta d'una reunió de quatre hores mantinguda entre Eusko Alkartasuna (EA) i ETA l'any 2009 que fou lliurada per la Fiscalia General de l'Estat i l'Advocacia en el Tribunal Constitucional amb les al·legacions que van presentar al recurs de Bildu. La Benemèrita va confiscar aquesta acta en l'operació Halboka, realitzada el febrer de 2010 contra els advocats dels presos d'ETA, però fins a la data no havia pogut traduir-la, a causa de l'ingent volum de documentació que es va confiscar en aquesta operació.

L'esmentada acta està realitzada per algú d'ETA, segons l'informe policial que l'acompanya, i recull el contingut d'una reunió que mantingueren dos representants d'EA amb el grup armat en un restaurant del País Basc, sense deixar clar si fou a la part francesa o a l'espanyola. El document és llarg i s'hi esmenta un altre encontre que va tenir lloc l'any 2005 i en el qual, segons apunta l'informe, sembla que un dels que va poder ser-hi present va ser Carlos Garaikoetxea. A l'acta, a més de referir-s'hi com Garaiko, n'apareixen referències com a president.
Fonts consultades explicaren que en el document es recull la conversa de l'encontre, en què es va parlar de les relacions entre l'organització armada i EA. En definitiva, s'hi parlava de la recerca d'un camp d'acord futur, encara que no concretava quan.