El PSOE perd els seus històrics feus de la Manxa i Extremadura

El PSOE veu perillar els seus majors feus de vots i podria perdre en les eleccions del 22 de maig bastions que ha governat des de l'inici de la democràcia, com Castella-la Manxa, Extremadura i Barcelona, i un altre municipi emblemàtic com Sevilla. Així es desprèn de les enquestes preelectorals que ahir va fer públiques el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) sobre els pròxims comicis en 13 comunitats, a Ceuta i Melilla, i a les ciutats de Barcelona, Sevilla, Madrid, Saragossa, Vitòria, Santiago de Compostel·la i València. Realitzats entre mitjan març i la primera quinzena d'abril, els sondeigs no donen sorpreses importants per al PP, que manté amb folgança els seus feus autonòmics i dues d'aquestes capitals: Madrid i València.

Malgrat els mals resultats que s'espera que reculli el PSOE a Extremadura (set escons menys), podria mantenir aquesta comunitat si es confirmàs l'entrada en el Parlament autonòmic d'IU, que amb els dos diputats que li concedeix l'enquesta podria donar a Guillermo Fernández Vara la permanència a la Junta. Més difícil ho tindria José María Barreda a Castella-la Manxa, on el CIS pronostica un gir electoral i, per tant, majoria absoluta al PP de María Dolores de Cospedal.

A Astúries, Aragó i les Canàries el PSOE seria el partit més votat, encara que podria governar a la comunitat aragonesa si els socialistes de la candidata Eva Almunia aconseguissin reeditar el seu actual pacte amb el PAR.
Set escons obtindria en el seu debut el Fòrum per Astúries, liderat per l'exministre Francisco Àlvarez Cascos, els suficients per prendre, en coalició amb el PP, la presidència del Principat als socialistes, ja que ambdós partits sumarien 23 escons davant els 22 de l'actual Govern PSOE-IU. Res no estaria decidit a les Canàries i l'Executiu dependria de possibles pactes entre les tres forces amb més representació: PSOE, CC i PP, per aquest ordre.
Tot i que el CIS fa una doble estimació d'escons a Navarra depenent de si s'hi presenta la coalició Bildu, UPN continuaria sent el partit més votat en ambdós supòsits i, una vegada més, podria continuar governant amb pactes.

També es podria mantenir al capdavant de l'Executiu cantàbric Miguel Àngel Revilla si suma els 13 escons que l'enquesta concedeix al seu partit (el PRC), amb els 8 del PSOE, davant els 18 dels populars. Els dirigents del PP Francisco Camps, al País Valencià, i Esperanza Aguirre, a la comunitat de Madrid, veurien reforçada la seva representació i assolirien, respectivament, sis i vuit escons més que en l'anterior convocatòria. La Rioja continuaria sent feu del PP, igual que Castella-Lleó, on hi hauria poques variacions en la composició del Parlament, tret de l'entrada d'un representant d'IU. A Múrcia, Ramón Luis Valcárcel (PP) prosseguiria com a president autonòmic més votat -amb el 61,8% dels sufragis- si s'exclou el candidat popular de Ceuta, Juan Jesús Vivas, que votaria el 68,9 dels electors, mentre que Juan José Imbroda (PP) revalidaria la seva majoria absoluta a Melilla.

A Balears tot apunta que també tindria garantida la majoria. Quant a les ciutats que ha sondejat el CIS, és significatiu el resultat a Sevilla i Barcelona. A la capital andalusa, la batlia dependria d'un sol regidor, ja que el PSOE baixaria un o dos edils dels 15 actuals, en tant que la situació del PP seria l'oposada: pujaria de 15 a 16 o 17. Joan Hereu (PSC) tindria difícil repetir a Barcelona, on el PP tindria la clau, tot i que Xavier Trias (CiU) seria el candidat més votat. D'altra part, el PP no tindria cap problema per mantenir les batlies de Madrid i València, on superarien el 50% dels vots.