El Senat veta per quarta vegada els pressuposts de ZP

El Senat vetà ahir, per quarta vegada des que José Luis Rodríguez Zapatero és president del Govern, uns Pressuposts Generals de l'Estat (PGE), en aquest cas els de 2011. El vet que prosperà fou el primer a votar-se, el del BNG, que rebé el suport de la resta de grups, que també presentà la seva proposta de devolució dels pressuposts al Senat, és a dir, PP, CiU, ERC, ICV i BNG, més el vot d'UPN. Amb el rebuig dels comptes per part del Senat, el text del projecte de llei torna sense cap modificació al Congrés, on la pròxima setmana haurà d'aixecar el vet, cosa que succeirà, llevat de sorpreses de darrera hora.

Els grups que van presentar els vets defensaren davant el ple la devolució al Congrés dels PGE perquè es basen en un escenari macroeconòmic irreal i perquè no serveixen per a la recuperació. Així, el portaveu del PP, Francisco Utrera, assegurà que les xifres ja han mostrat la falta de consistència dels PGE, que no són socials, ni austers, ni contribueixen a la recuperació econòmica. Utrera afirmà que, de fet, l'Executiu mateix ha vetat els PGE després d'haver adoptat una sèrie de mesures incoherents que no afavoriran el creixement ni la competitivitat, i que s'han pres per aparentar fermesa.

El senador de CiU Jordi Vilajoana justificà l'oposició del seu grup als pressuposts per la seva "poca ortodòxia macroeconòmica". A més, va criticar que la política econòmica del Govern vagi a remolc de les exigències de les institucions europees i internacionals. Des d'ERC, Josep Maria Esquerda assenyalà, igual que CiU, que els comptes no compleixen amb l'Estatut català i que, de cada 4 anys a Catalunya, l'Executiu s'estalvia un any que no executa.
En termes similars defensà el seu vet el senador d'ICV, Jordi Guillot, qui insistí que els pressuposts són una retallada de drets socials. El portaveu del BNG, Xose Manuel Pérez Bouza, argumentà el seu no perquè els PGE donen cobertura a totes les polítiques d'ajust dur, econòmic i laboral aprovades pel Govern i subratllà el nul compromís social dels comptes i el fet que no només no contribuiran a la recuperació econòmica i al canvi de model productiu, sinó que ho impediran.