El cognom patern ja no serà preferent. El projecte de llei del Registre Civil, que es troba en tràmit d'esmenes en el Congrés, prescindeix de la històrica preferència del llinatge patern davant el matern i permet que siguin ambdós progenitors els que en decideixin l'ordre. En cas de desacord, prevaldria l'ordre alfabètic. Amb aquesta novetat inclosa en el projecte que el Consell de Ministres va aprovar el mes de juliol, el Govern pretén avançar en la igualtat de gènere. En concret, l'article 49 de la futura llei assenyala que la filiació determina els cognoms i que si aquesta està determinada per ambdues línies, el pare i la mare, de comú acord, podran decidir-ne l'ordre, i el que decideixin per al primer fill haurà de mantenir-se per a posteriors naixements. "En cas de desacord o quan no s'hagin fet constar els cognoms a la sol·licitud d'inscripció, l'encarregat del Registre Civil determinarà l'elecció dels cognoms segons l'ordre alfabètic", afegeix el text.
Altres novetats afecten els canvis de llinatges en alguns casos excepcionals, ja que s'hi preveu la possibilitat que si el sol·licitant és víctima de violència de gènere podrà canviar el seu cognom a través d'una ordre del Ministeri de Justícia, sense altres tràmits, en els termes fixats reglamentàriament. Quant a la filiació, no es farà cap referència a l'estat civil dels pares de l'inscrit, de manera que s'equipararà la relació matrimonial a qualsevol altra situació. El projecte de llei del Registre Civil, al qual ara podran presentar esmenes els grups parlamentaris en la Comissió de Justícia del Congrés, substitueix el tradicional llibre de família per un registre individual per a cada ciutadà, vinculat a un codi personal, amb el qual podrà accedir a la base electrònica en la qual s'inscriuran totes aquestes dades.
Tant el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, com el de Política Territorial i vicepresident tercer, Manuel Chaves, asseguraren que l'elecció de l'ordre dels cognoms és "una passa més en la igualtat de gènere". Per part seva, el PP indicà que la iniciativa era "innecessària" i la qualificà de "cortina de fum" per evitar parlar dels problemes importants. De la mateixa manera , CiU i IU ho definiren d'oportunisme polític. Sigui com sigui, experts en dret civil ja han alertat del problema que es puguin perdre certs cognoms.
El cognom patern ja no serà preferent
El projecte de llei del Registre Civil permet que siguin els progenitors els que en decideixin l'ordre, que en cas de desacord serà l'alfabètic
Madrid05/11/10 0:00
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Les monges i els frares, pel fet de ser-ho, no poden canviar-se legalment el nom, com qualsevol altre ciutadà. Una altra cosa era que tenien la tradició de canviar-se'l quan professaven, però aquesta tradició gairebé ja s'ha perdut. Quant a l'opció de posar els cognoms amb l'ordre que els pares decideixin, cadascú que faci el que trobi, però ja veureu que, a anys vista, això suposarà una disminució important del nombre de persones que porten determinats cognoms, alguns d'ells actualment molt nombrosos. A mi el nou sistema no em sembla gens malament. El que em sembla mentida és que encara avui, als països anglosaxons (tan moderns ells) la dona perdi el seu cognom quan es casa per agafar el de l'espòs.
Crec que cadascú hauria de poder decidir el seu nom i llinatges als 18 anys amb la majoria d'edat. Les monges i frares podien canviar-se el nom, i per la mateixa raó hauria de poder fer-ho qualsevol persona.
Aquest sistema que proposen ès també defectuós igual que el que tenim actualment, només se conservarien els llinatges patrilineals. Se ha de introduir el llinatge matrilineal. Els llinatges que se han de conservar són dos: un ès el llinatge dels pares i el altre el llinatge de les mares, o sigui patrilineal i matrilineal. Cas que sigui fill, el pare transmet el seu primer llinatge com a primer llinatge del fill i la mare transmet el seu primer llinatge com a segon llinatge an el fill. Cas que sigui filla, la mare transmet el seu primer llinatge com a primer llinatge a la filla i el pare trasmet el seu primer llinatge com a segon llinatge a la filla, de aquesta manera els germans i germanes tendrien els mateixos llinatges però en distint orde.