A les Balears 40.000 persones estan pendent de renovar la documentació. | MARCO TORRES

TW
0

La manca de feina no serà un problema per mantenir els documents. El director general d'Immigració del Ministeri de Treball i Immigració del Govern, Markus González, avançà ahir que el Govern planteja renovar el permís de residència a immigrants en atur si les seves parelles treballen i compleixen, en el seu lloc, els requisits econòmics per quedar a l'Estat.
A les Balears 40.000 persones estan pendent de renovar la documentació. González avançà que el futur reglament d'immigració "flexibilitzarà" la renovació de permisos per evitar la "irregularitat indrementada per la crisi", després que molts immigrants hagin perdut el seu lloc de treball en sectors com la construcció. Per aquesta raó, el Govern planteja que els estrangers en atur continuïn a l'Estat si les seves parelles treballen i compleixen amb les premisses econòmiques establertes. Entre les mesures que el Govern estudia per "facilitar les renovacions automàtiques", també hi ha la reforma de l'arrelament social perquè els estrangers en situació irregular puguin obtenir un primer permís de residència després de provar que n'han passat dos -i no tres anys, com ara- a l'Estat espanyol.
Per obtenir l'arrelament social, els immigrants han de demostrar que fa un mínim de tres anys que resideixen a l'Estat, que no tenen antecedents penals i que presentin un contracte de treball signat pel treballador i l'empresari amb una durada no inferior a un any en el moment de la sol·licitud.
A més, han de provar vincles familiars amb altres estrangers residents o presentar un informe que aboni la seva inserció social emès per l'Ajuntament en el qual tinguin el domicili habitual. Sigui com sigui, la proporció de residents estrangers ha crescut de manera significativa i s'espera un augment en els els propers anys.

Llei d'acollida
Per altra banda, el director general d'Immigració afirmà que ara com ara el Tribunal Constitucional (TC) "s'ha limitat" a admetre a tràmit el recurs del Defensor del Poble contra la Llei d'acollida catalana. "Encara no s'ha pronunciat sobre si té o no fonament", ha afegit, per la qual cosa ha declinat a fer valoracions. Cal recordar que el mes passat l'actual Defensora del Poble, l'eivissenca M. Lluïsa Cava de Llano, decidí portar aquesta llei catalana a l'Alt Tribunal en considerar que alguns dels seus termes no eren constitucionals.
La Llei d'acollida, que el Parlament va aprovar el mes d'abril, oferirà un certificat d'integració als immigrants que continuïn la formació del servei de primera acollida, que inclou 135 hores de cursos bàsics de català.•