Zapatero destaca el nivell "raonable" en el qual se situa el deute públic.

Zapatero destaca el nivell "raonable" en el qual se situa el deute públic. | Sergio Barrenechea

EfeNova York22/09/10 0:00
TW
0

El cap de l'Executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, presentà ahir a alguns dels principals inversors institucionals dels EUA les decisions "difícils i complicades" preses pel seu Govern com a mostra de la seva "ferma determinació" de fer una economia competitiva. A Nova York Zapatero compartí un berenar de feina amb els màxims representants de bancs, fons d'inversió i companyies d'assegurances, com Soros, Citigroup, Morgan Stanley, Goldman Sachs, Prudential, Metlife i Blackrock, davant de qui situà Espanya en "l'inici de la recuperació".

Zapatero els reconegué que el Govern ha hagut d'afrontar una etapa de decisions difícils perquè el conjunt dels actors econòmics, els inversors i els mercats valorin la seva determinació d'aconseguir que el procés d'expansió viscut per l'economia espanyola en el passat sigui "el futur immediat" i permeti crear ocupació. L'objectiu de l'encontre, segons explicà als executius nord-americans, era presentar l'evolució de l'economia espanyola i de la zona euro, caracteritzada, per "l'inici de la recuperació i la tornada a l'estabilitat financera després de la crisi del deute sobirà de maig i juny". Flanquejat pel ministre d'Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, i pel director de l'Oficina Econòmica, Javier Vallés, presentà l'"ampli" capítol de reformes empreses per guanyar competitivitat i superar els desequilibris acumulats el període de cicle expansiu viscut per l'Estat els darrers 15 anys.

Punts positius i negatius

Entre els punts positius de l'economia espanyola, destacà el nivell "raonable" en què se situa el deute públic, vint punts per sota de la mitjana europea. Tanmateix, admeté que el dèficit assolí xifres "molt altes" a final de l'any passat (més de l'11% del PIB) i ho atribuí als estímuls fiscals posats en marxa per contrarestar la greu crisi econòmica derivada de la crisi financera, "especialment per la fallida de determinades institucions als EUA i a Europa".

Zapatero va deixar clar que el procés de despesa pública i estímuls fiscals s'ha acabat i que Espanya ha emprès un "ambiciós" pla de reducció del dèficit per situar-lo el 2011 al 6% del PIB i el 2013 al 3%. Per aconseguir-ho, indicà que el Govern ha apostat per reduir la despesa estructural, amb una rebaixa dels sous públics del 5% -"no ha estat fàcil", reconegué- i la reducció de la inversió pública en infraestructures, tot i que l'Estat, precisà, estava molt per damunt de la mitjana europea respecte del PIB a aquest capítol. Mentrestant, i a propòsit d'aquest aspecte, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, qualificava ahir de "conjuntural" la congelació de les pensions contributives el 2011, fet que justificà per la necessitat de retallar el dèficit per sortir aviat de la crisi.

Reforma de les pensions

Zapatero assenyalà, a més, la congelació de la revaloració de les pensions per a l'any que ve i apuntà -pensant a mitjan i a llarg termini- que l'Estat està en debat per reformar el sistema de pensions i retardar l'edat de jubilació. "El sistema -digué- gaudeix de bona salut, però és necessari preservar-lo i conservar-lo". Al costat d'aquestes reformes, el cap de l'Executiu recordà de quina manera -amb l'objectiu de respondre al moment mes agut de la crisi del deute- l'Estat proposà, i la UE acceptà, fer públics el test de resistència al qual se sotmeteren les entitats financeres. L'Estat espanyol, segons va apuntar, va donar a conèixer els resultats del 95% de les entitats i això es va convertir en la millor prova de la solvència del sistema". L'agenda de Zapatero el va dur després a la Universitat de Columbia, on participà en una conferència centrada en la crisi econòmica i els Objectius del Mil·lenni. En la xerrada va arremetre contra els mercats "cecs" i la desregularització financera.