TW
0

Nou alto el foc. Una decisió "presa fa mesos", però sense concretar si és permanent o temporal. L'organització terrorista ETA va anunciar ahir, a través d'un vídeo i un comunicat enviats a la cadena britànica BBC i al diari Gara, la seva decisió, "presa fa diversos mesos", de no dur a terme "accions armades ofensives", encara que sense especificar si es tracta d'una mesura permanent o només temporal.

En la seva nota, ETA es mostra disposada "avui com ahir a acordar les condicions democràtiques mínimes per posar en marxa un procés democràtic, si el Govern espanyol en té la voluntat." Però en un clar intent d'internacionalitzar qualsevol solució, els terroristes fan una crida "a la comunitat internacional perquè participi en la construcció d'una solució duradora, justa i democràtica per a la secular lluita política".

ETA reafirma la voluntat d'articular "el projecte independentista" i assenyala que l'"Estat espanyol és conscient que el País Basc es troba en una cruïlla" i que "podria optar per la via de la independència". Així mateix, acusa l'Estat espanyol de voler crear "condicions en les quals quedi tot bloquejat", de mirar d'"evitar el diàleg polític" i d'"asfixiar les aspiracions del poble en un estat d'excepció". Qualifica d'"esgotat" el marc autonòmic i assenyala que "ha arribat el moment de construir un marc democràtic per al País Basc, tot respectant els desigs de la majoria del poble basc."

"El canvi polític és possible. Però en aquest camí no hi ha dreceres", diu ETA, segons la qual "cal construir el camí de la llibertat pas a pas, amb flexibilitatperò amb l'esforç i la lluita que han de permetre aconseguir aquest objectiu".

Crida a la societat basca
"Els activistes i ciutadans bascos han de respondre" a la nova situació "amb responsabilitat i amb urgència", indica també ETA, que dirigeix la crida als agents polítics, socials i sindicals bascos. Segons l'organització terrorista, la porta "a la vertadera solució del conflicte" no s'obrirà fins que "es reconeguin i ratifiquin els drets del País Basc".
El comunicat, llegit per una dona, acaba fent una crida al conjunt de la ciutadania basca perquè continuï la lluita, "cadascú en el seu àmbit, amb el seu grau de compromís, perquè entre tots aconseguirem esfondrar el mur de la negació i fer passos irreversibles en el camí de la llibertat".

La BBC va encapçalar ahir els seus butlletins informatius amb la informació del comunicat d'ETA i amb imatges del vídeo en el qual apareixen tres membres de l'organització amb boina i encaputxats davant l'emblema de l'organització terrorista, que mostra una serp que embolica un destral i les paraules Bietan Jarari (endavant amb les dues). L'emissora britànica, que va enviar un corresponsal a Sant Sebastià per informar de l'alto el foc, va atribuir la decisió dels terroristes a les pressions de l'opinió pública basca i a l'èxit de la lluita antiterrorista, aconseguida gràcies a la cooperació "sense precedents" entre França i Espanya, que ha permès detenir, "un rere l'altre", els membres d'ETA. De fet, aquest alto el foc es produeix després de més d'un any sense atemptats mortals i amb una banda terrorista molt debilitada i assetjada en els fronts policial, judicial i polític.

Antecedent

L'anunci d'ETA es produeix dies després de conèixer-se un document de l'esquerra abertzale i EA en el qual reclamaven a ETA "un alto el foc permanent i amb verificació internacional". La petició de l'esquerra abertzale es produí després d'un llarg debat intern, en el qual la majoria de dirigents havien repetit que cerquen una aposta "només a través de les vies polítiques i democràtiques", és a dir, renunciant a la violència. Així mateix, la implicació de la comunitat internacional en la resolució del conflicte basc sempre ha estat una aspiració dels abertzales, que defensen els principis aplicats a Irlanda, és a dir, la negociació i la desmilitarització de l'organització fundada el 1959.

L'atemptat mortal de Calvià, el darrer a l'Estat

El darrer atemptat mortal que el grup terrorista va perpetrar a l'Estat espanyol fou el que va dur a terme el 30 de juliol de l'any passat a Palmanova, Calvià, en el qual va assassinar els agents de la Guàrdia Civil Carlos Sáenz de Tejada García, de 28 anys i Diego Salva Lezaun, de 27. El grup armat va col·locar una bomba lapa adossada al tot terreny dels guàrdies civils. A més, en posaren també una altra sota un altre cotxe, situat al costat del quarter de la Benemèrita, al mateix municipi de Calvià. En aquesta ocasió, però, no hi va haver víctimes. El 10 d'agost del mateix 2009, els terroristes feren explotar tres artefactes de poca potència en zones turístiques de Palma. El primer fou al restaurant La Rigoletta del Portitxol. El segon, al restaurant Enco del carrer Joaquim Fuster i el tercer, als baixos de la plaça Major.

Notícies relacionades

Comunicat íntegre de l'alto el foc d'ETA

A continuació reproduïm en català la transcripció íntegra del vídeo enviat per ETA a la cadena britànica BBC i al diari Gara:

"Euskadi Ta Askatasuna, organització revolucionària socialista basca per a l'alliberament nacional, vol donar a conèixer al País Basc la seva decisió i reflexió a través de la present declaració. Ha transcorregut ja mig segle des que ETA va organitzar els ciutadans davant l'estratègia salvatge de negació i aniquilació del poble basc i, amb les armes a la mà, es va fer forta en la lluita a favor de la llibertat. Des de llavors, hi ha hagut molts homes i dones que han duit a aquesta organització la seva il·lusió i la seva passió, el millor de si mateixos. Ciutadans comuns que, generació rere generació, s'han aplegat des de diferents indrets al voltant d'un mateix objectiu: el País Basc i la llibertat.

La lluita a favor de la llibertat al País Basc ha guiat sempre l'actuació d'ETA i, malgrat les dificultats, continuam mantenint aquesta responsabilitat. Amb humilitat però amb determinació, amb l'ambició de guanyar. El poble basc s'ho mereix. Davant la reforma política del franquisme que torbava la negociació del poble basc, i mentre altres decidiren submergir-se en el marc autonòmic, ETA actuà amb responsabilitat; primer proposant la ruptura democràtica i després, oposant-se a qualsevol atac o intent d'assimilació.

ETA i, en general, l'esquerra abertzale, han perseverat en aquesta lluita. I el cost no és gens insignificant: tortura, presó, exili i, fins i tot, la mort. Però aquesta dura lluita ha aconseguit mantenir viu el poble basc i tenir oberta l'opció de construir un futur en llibertat. Hem demostrat que el marc autonòmic constitueix el camí erm per satisfer els desitjos de la ciutadania basca, que no és sinó un instrument per incidir en la divisió i el desmembrament del Pais Basc. I hem superat, una vegada i una altra, les mesures encaminades a neutralitzar la lluita d'alliberament.
Un dels objectius d'ETA ha estat obrir nous escenaris en la lluita d'alliberament del poble basc. Així, ETA compta amb nombroses propostes d'iniciatives de col·laboració i amb aportacions per resoldre democràticament el conflicte. Des de Txiberta a Lizarra-Garazi, i fins a Bergara. Des de l'Alternativa KAS a l'Alternativa Democràtica. Perquè entenem que la construcció d'Euskal Herria suposa una tasca col·lectiva que està per damunt dels interessos particulars.

Darrerament, el País Basc es troba en un moment important, en una cruïlla.
La lluita de tants d'anys ha sembrat noves condicions polítiques. Un cop esgotat el marc autonòmic, al poble basc li ha arribat l'hora de realitzar el canvi polític, el moment de construir per a Euskal Herria el marc democràtic tot seguint el desig de la majoria de la ciutadania basca.
L'Estat espanyol es conscient que Euskal Herria es troba en una cruïlla, i que encara pot optar per la independència. D'aquí que emprengui la seva ofensiva feixista. Vol que les condicions del canvi polític es podreixin en la desesperança del bloqueig: desviar el debat polític per evitar la resolució democràtica i escanyar el desig popular en aquesta situació d'excepció.

Els agents bascos i els ciutadans bascos hem de respondre a la situació amb responsabilitat i amb celeritat. Aquesta és la reflexió, la proclama que vol difondre ETA. És temps d'assumir responsabilitats i de fer passos ferms:
-En l'articulació del projecte independentista.
-En la via de crear les condicions per construir el procés democràtic.
-En la resposta a la repressió i en la defensa ferma dels drets civils i polítics.

El canvi polític és possible. Però en aquest camí no hi ha dreceres. El camí de la llibertat s'ha de recórrer passa a passa, encara que sigui amb flexibilitat. Però s'ha de lluitar i fer l'esforç per aconseguir l'objectiu que es persegueix. Sense confrontació no es pot superar la negació. En aquest esforç, ETA hi té la mà estesa, sempre.
ETA es reafirma en el compromís amb una resolució democràtica perquè, mitjançant el diàleg i la negociació, els ciutadans bascos puguem decidir el nostre futur de forma lliure i democràtica. Si el Govern d'Espanya en té voluntat, ETA està disposada, com ho estava ahir, a acordar els mínims democràtics necessaris per emprendre el procés democràtic. Així ho hem fet saber també a la comunitat internacional. Ens hi adrecem perquè respongui amb responsabilitat històrica a la voluntat i el compromís d'ETA, perquè prengui part en l'articulació d'una solució duradora, justa i democràtica per a aquest secular conflicte polític. ETA fa saber que fa alguns mesos que va pendre la decisió de no dur a terme accions armades ofensives.

ETA vol reiterar la seva crida a actuar amb responsabilitat als agents polítics, socials i sindicals bascos. Per arribar a l'escenari d'un procés democràtic resulta imprescindible de fer una passa ferma com a poble. Resulta necessari fixar el procés per donar la paraula al poble. Perquè només així els drets del poble basc podran ser reconeguts i garantits quan s'obri la porta de la vertadera resolució del conflicte.

Per acabar, volem fer una crida al conjunt de la ciutadania basca perquè s'impliqui i continuï la lluita. Cadascú en el seu propi àmbit, perquè pugui oferir el seu nivell de compromís, perquè amb la riuada formada per les gotes de tothom es pugui enderrocar el mur de la negació i avançar d'una manera irreversible en el camí de la llibertat. Visca el País Basc Lliure! Visca el País Basc socialista! Fins a aconsguir la indepedència i el socialisme!
País Basc, setembre de 2010.
Euskadi Ta Askatasuna, ETA".

"No els donarem treva"

El conseller d'Interior del Govern basc, Rodolfo Ares, considerà "fraudulenta" la declaració d'ETA de suspendre les accions armades i va assegurar que els governs basc i espanyol "no estan en treva" i lluitaran "amb decisió" contra ETA i els qui "justifiquen" l'organització terrorista. A més, després d'afirmar que les possibilitats de diàleg les va "enterrar" amb l'atemptat de la T4, assegurà que el comunicat és "insuficient" perquè l'esquerra abertzale "torni a la política".

Per part seva, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, es va reunir durant tot el dia amb el seu gabinet per analitzar el comunicat. Segons Ares, el comunicat del grup armat no respon a les expectatives de la societat basca ni de l'esquerra abertzale, així que li demana que deixi "l'activitat terrorista", sense que hi hagi "preu polític" i sense que hi pugui haver "marxa enrere". En una compareixença davant els mitjans de comunicació que tingué lloc a Bilbao, Ares va manifestar que "allò que vol la societat basca és que ETA desaparegui definitivament". A més, va apuntar que l'anunci "ni tan sols no respon a les expectatives que alguns s'havien creat en els darrers temps i, encara que ara es vegin en la necessitat de dir el contrari, tampoc a les exigències i a les crides que els autodenominats dirigents de l'esquerra abertzale i d'altres havien fet a ETA".

Anunci retardat

"Cal aclarir que ETA explica que, suposadament, fa mesos va prendre la decisió de deixar de cometre atemptats. Si, efectivament, havia pres aquesta decisió, no ho va comunicar en el seu moment i tots entenem que les decisions s'anuncien quan s'adopten i no mesos després", va indicar Ares. En aquest sentit, va apuntar que, "pel que sembla, ni tan sols els dirigents dels radicals abertzales no ho sabien", perquè reclamen des de fa temps al grup armat que prengui una determinació.

Rubalcaba no s'hi pronuncia

Al tancament d'aquesta edició, el ministre Rubalcaba no havia comparegut davant els mitjans de comunicació per analitzar el comunicat. No obstant això, qui sí ho va fer fou Leire Pajín, secretària d'Organització del PSOE. Pajín s'expressà amb contundència sobre l'anunci d'ETA: "L'únic comunicat que esperam i demanam a la banda terrorista és que deixi les armes i es dissolgui". La mateixa línia seguí Javier Arenas, vicesecretari de Política Autonòmica i Local del PP: "L'únic comunicat que interessa a la societat espanyola és el de l'anunci de la dissolució d'ETA i l'abandonament definitiu de les armes".

Així mateix, el portaveu d'Esquerra Unida en el Congrés dels Diputats, Gaspar Llamazares, va assegurar que l'anunci és "una mesura positiva" encara que "totalment insuficient". Segons la seva opinió, el que s'espera de l'organització terrorista en aquest moment "no és una treva", sinó el "cessament definitiu de l'activitat armada, el lliurament de les armes i l'absència d'ETA de la vida democràtica basca i espanyola". Pel que fa al PNB, afirmà que el comunicat "no és el que (ETA) deu a la societat basca ni el que aquesta esperava. Però per sort no és d'amenaça o reivindicatiu d'autoria d'atemptat", afegí. En un comunicat, l'executiva assenyalà que no veu "cap urgència en un posicionament immediat", per la qual cosa anuncià que valorarà l'anunci avui. Finalment, la diputada d'UPyD, Rosa Díez, va dir que l'anunci d'ETA "està fet des de la debilitat" del grup armat, que alhora s'"aprofita" d'un moment de "poca fortalesa" del Govern de Zapatero.