Fins a l'última modificació d'aquest decret, aprovada el juliol de 2007, els militars de les forces armades espanyoles morts per atemptat terrorista rebien la Creu al Mèrit Militar amb distintiu groc, la mateixa condecoració que les baixes en accidents o altres situacions en les quals no poguessin fer ús de la força per evitar la mort o demostrar el seu valor. A més de les condecoracions, les famílies dels tres morts percebran una indemnització de 140.000 euros, en aplicació del reial decret d'indemnitzacions als participants en operacions internacionals de pau i seguretat, aprovat el novembre de 2004. Rebran aquesta compensació els familiars directes (el cònjuge o parella, els fills o, en cas d'inexistència dels primers, els pares) dels militars morts. La indemnització per mort en missió a l'exterior no exclou el dret a una pensió mensual.
Els fets
La insurgència torna a fustigar les tropes espanyoles a l'Afganistan. Dos guàrdies civils i un intèrpret espanyol varen morir ahir en una base militar a la província de Badghis, en ser tirotejats pel xofer del cap de la Policia afganesa, un talibà infiltrat, una acció que el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i la ministra de Defensa, Carme Chacón, no dubtaren a qualificar d'"atemptat premeditat". El capità José María Galera Córdoba, l'alferes Abraham Leoncio Bravo Picallo i el seu traductor, un espanyol d'origen iranià, van perdre la vida mentre instruïen un grup de 47 agents afganesos, moment en què el rebel talibà els disparà amb un fusell d'assalt. L'autor dels trets, que responia al nom de Ghulam Sakhi i que morí en ser abatut per la Guàrdia Civil, era xofer del cap de la Policia Afganesa, segons es revelà en la reunió que mantingueren ahir horabaixa a darrera hora els responsables de Defensa i Interior.
Sakhi hauria aconseguit així infiltrar-se a la base i planejar la massacre. Ja de bon matí, abans que Rubalcaba donàs detalls sobre el que va descriure com "un atemptat premeditat" d'un "terrorista", el governador provincial, Dilbar Jan Arman, ja assegurà que es tractava d'una acció "completament planejada". "Estava tot preparat", afirmà Arman, qui acusà els insurgents d'haver orquestrat, a més, la manifestació posterior pels carrers de la capital. De fet, quan es va conèixer la mort del xofer a mans de la Guàrdia Civil, una turba de prop de 2.000 persones es van congreagr davant la base, des d'on proferiren crits contra les tropes espanyoles i llançaren pedres i enderrocs. En un comunicat en paixtu penjat a la seva web, el moviment talibà s'atribuí la responsabilitat de les morts. "Sakhi tenia contacte amb nosaltres des de fa dos mesos, fa temps que planejam l'atac".
Així, el ministre Rubalcaba va comparèixer per confirmar i explicar que es tractava d'un "atemptat terrorista" en tota regla. "Qui disparà sabia molt bé el que feia", indicà. El titular d'Interior assenyalà que l'autor dels atacs tenia accés a la base i que estava "des del principi" amb els membres de la Guàrdia Civil. Sobre la manifestació posterior, Rubalcaba apuntà que es registraren "diferents intents d'assalt" que van ser "repel·lits pels membres de l'Exèrcit i la Policia".
Així mateix, Rubalcaba explicà que els guàrdies civils integraven un contingent dedicat a les tasques d'ensinistrament. Els dos oficials formaven part del centre d'eentrenaments especials de la Unitat d'Acció Rural (UAR), amb base a Logronyo. Es tracta del primer equip de la Guàrdia Civil a la zona sota comandament de les forces armades amb la missió de formar policies afganesos. En aquest sentit, Rubalcabà justificà plenament la missió. "És una missió imprescindible, hem de formar les forces de seguretat afganeses i el seu exèrcit. Això és el que fem i ja us anuncii que el nostre propòsit és continuar fent-ho", va concloure. El ministre digué, a més, que el relleu d'agents a la zona és previst per al proper 22 de setembre.
L'horabaixa Rubalcaba es reuní amb la ministra de Defensa per intercanviar informació. En la trobada també hi participà el secretari d'Estat de Segurerat, Antonio Camacho; el director del CNI, Félix Sanz Roldán, i el comandant del Comandament d'Operacions de l'Estat Major de la Defensa, el general Jaime Domínguez. De la trobada es va poder extreure que l'assassí era veritablement un rebel infiltrat que treballava com a conductor del capità en cap de la Policia Nacional afganesa i no dels guàrdies civils, com es pensava en un primer moment. El funeral en memòria dels dos oficials de la Guàrdia Civil és previst sigui avui horabaixa a la seu de la UAR a Logronyo, on eren destinats. Segons les primeres dates que remena el Govern, pensen que les restes mortals arribaran el matí a la base aèria madrilenya de Torrejón de Ardoz, on se'ls retrà un petit homenatge i seran rebuts per les autoritats, entre les quals el president Zapatero.
"Incident aïllat"
L'OTAN, però, volgué llevar ferro a l'atac. L'Aliança qualificà d'"incident aïllat" la mort dels dos guàrdies civils i destacà els "esforços" per reforçar el sistema de reclutament de les forces afganeses per evitar que es repeteixin "tragèdies" com aquesta. "És una tragèdia per a les famílies i els donam el condol", indicà la portaveu, Carmen Romaní, qui assegurà que es mantindrà fil per randa l'estratègia a la zona. Tanmateix, allò cert és que, tot i els esforços per nodrir d'efectius l'Exèrcit afganès, els talibans han tornat a guanyar terreny. Els darrers mesos, el moviment insurgent, que té el bastió principal al paixtu sud-occidental, ha estès la influència a l'oest i al nord, on cada vegada es registren més enfrontaments armats.
El nou comandant en cap de les tropes estrangeres, el general nord-americà David Petraeus, ha concedit els darrers dies entrevistes en què ha apuntat que la força aliada reverteix els avenços que han fet els talibans, particularment en els bastions del sud. Això no obstant, els talibans no es rendeixen i ahir mateix van respondre a Petraeus que la seva força "s'ha intensificat" a les zones properes a Kabul i que "estan preparats" en cas de ser atacats als bastions del sud.
50 soldats de les Balears se'n van a la mateixa zona
Mig centenar de militars de la Comandància General de les Balears parteixen en els propers dies cap a l'Afganistan. La seva missió consistirà a ensinistrar militars de l'Exèrcit afganès. És, precisament, la mateixa tasca a la qual es dedicaven els dos agents de la Guàrdia Civil assassinats ahir a la base de Qala-es-Naw, situada a la mateixa regió, Badghis, cap on es dirigeix el destacament illenc. No obstant això, fonts de l'Exèrcit han evitat confirmar-ne la data execta "per motius de seguretat".
La cinquantena de soldats de les Balears pertanyen a l'equip Operatiu de Mentors i Enllaç (OMLT), que és encapçalat pel tinent coronel José Andrés Luján Baselga, que és membre del Regiment d'Infanteria Palma 47.
El destacament serà acomiadat per les màximes autoritats de la Comunitat en un acte que tindrà lloc avui (20.00 hores), al quarter del carrer de Jaume II.
Els integrants d'aquesta unitat es reuniren, ahir mateix, amb el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, Fulgencio Coll Butcher. Coll es desplaçà a Palma per conèixer de primera mà els preparatius de la missió i, també, per saludar personalment els militars. No debades, Coll Butcher nasqué a Palma i formà part de la Comandància General de les Illes.
La finalitat de l'operatiu, de fet, consisteix a formar soldats afganesos en coneixements militars avançats, a fi de possibilitar la transferència de la seguretat al Govern del país, encapçalat per Hamid Karzai.
Aquesta no és la primera vegada, però, que es desplacen tropes illenques al país asiàtic. Ja el 2006, un altre destacament es dirigí a la base espanyola d'Herat, on treballaren en tasques de seguretat durant quatre mesos. A més, aquell mateix any un grup d'efectius partí cap a Bòsnia i Hercegovina per prendre part en una missió internacional.
El 2008, arribava un altre contingent a la veïna zona de Kosovo. No debades, l'aleshores regió autònoma de Sèrbia passava moments de gran inestabilitat i conats de violència pel conflicte entre els independentistes i Belgrad.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ja veig que els afganesos ens estimen a pedrades. Deuen ser els efectes beneficiosos de la "missió de pau" que cada dia que passa ens costa una doblerada.
Sou uns fenòmens. Els dos guardies civils foren assassinats a trets . El traductor espanyol, PERÔ d'origen irania, perdre la vida ( tal volta tan sols l'havia extraviada) a trets. ( No s'han de posar mai davant un arma de foc!!) Cada dia millorau
Els qui comanden a els EUA, a l'estat espanyol i altres han ordenat que Afganistan ha de estar ocupat. N'Obama ès obedient i musulmà i ho fa de bon gust, en Zapatero també ès obedient. Les tropes "cristianes" que estan a Afganistan se retiraran quan se lis ordeni, i aquests que donaran la orde de retirada no són n'Obama, ni en Zapatero i altres.
No comprenc perquè hem d'anar a ensinistrar soldats a països en guerra, perquè els hem de vendre armamament...Nosaltres el que hem de fer és protegir ca nostra i predicar la pau entre els pobles. Prou problemes tenim normalment, més els creats pel la crisis que en fiquem en els problemes dels altres i més militarment. Tot el que es gasta en aquestes missions haurien d'invertir-ho en coses positives i no pas en guerres.
Rubalcaba va superar ahir per la dreta lloc els antics falcons ianquis, amb la seva pròpia versió d'"acte terrorista", la més propagandística i bel·licista que he sentit mai (l'estat espanyol, no hi fa tasques humanitàries, a l'Afganistan?): Es tractà d'un acte terrorista, evidentment, per ser una acció premeditada i perquè l'agressor ("assassí") "sabia en tot moment el que feia"...... Amb conceptes tan insuperablement amplis del que és terrorisme, qualsevol es pot posar a tremolar!
Això no té cap sentit. Que cony fan els guàrdies civils a l'Afganistan? Allò sols és una ocupació militar per servir els interessos de les petrolieres.
Prou de servir els interessos del capitalisme; tots els militars espanyols cap a Espanya! PSOE ; "correveydile" dels USA!