María Luisa Cava de Llano (Barcelona, 1948) atén dBalears en el decurs de les vacances a Eivissa.
Per què heu recorregut la Llei d'integració en català?
Estableix un sistema de preferència lingüística absoluta del català sobre el castellà, que a la pràctica és un monolingüisme. A més, va en contra de l'article 3 de la Constitució, la qual cosa ha duit el Tribunal Constitucional, en examinar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, a anul·lar el caràcter preferent que es pretenia atorgar al català i a dir que correspon als ciutadans decidir per quina opten.
No considerau necessari l'aprenentatge d'una llengua cooficial en aquest territori?
Ens sembla que tan sols aprendre català no respon a la lògica de la primera acollida i priva els ciutadans estrangers de la capacitat per decidir sobre una qüestió de gran transcendència. És obvi que a tots ens interessa protegir el català, és un patrimoni comú del qual ens hem d'enorgullir, però això no ens pot portar a imposar una llengua.
No tots els col·lectius d'immigrants donen suport al recurs.
Desconec aquesta dada, però, d'altra banda, hem rebut diverses peticions de col·lectius i persones individuals que ens exposaven els seus raonaments i sol·licitaven la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat.
Considerau que es pot tombar una norma aprovada pel 90% d'un parlament?
El procés democràtic no impedeix que les lleis incorrin en excessos, i d'aquí l'existència d'un recurs d'inconstitucionalitat, que precisament existeix per assegurar la democràcia mateixa i el respecte de tots els poders públics al quadre fonamental de regles de joc, que és la Constitució. D'altra banda, tan democràtic és el Parlament de Catalunya en l'exercici de les seves competències com el Defensor del Poble.
Pot ser que els catalans pensin que el seu autogovern no és de veres amb tanta impugnació...
Podria entendre que al Govern de Catalunya no li agradi l'actual Constitució, però llavors el que ha de fer és intentar canviar-la. Però, mentre sigui la que és, caldrà respectar-la.
L'enfrontament entre institucions és màxim?
No ha d'existir cap enfrontament, sinó acceptació del marc de convivència que ens vam donar tots amb la Constitució.
Com veis la situació del català a les Illes Balears?
Molt complicada per les mateixes raons que veig complicada l'actual política lingüística de Catalunya.
La massiva presència de turistes a Eivissa desnaturalitza la parla d'allà?
La societat illenca, a la qual pertany, entén perfectament que cal estar obert al món, sobretot quan es viu del turisme, i considera un privilegi parlar castellà, català, anglès, alemany, francès i altres llengües.
Parlau el català habitualment a Eivissa?
Parl indistintament el català, amb les modalitats pròpies d'Eivissa, i el castellà.
Com a Defensora del Poble, sou sempre a Madrid o visitau Eivissa?
Vénc a Eivissa tots els caps de setmana que m'és possible, tal com feia quan era Diputada. No s'ha d'oblidar que hi viuen el meu home, els meus fills i els meus néts.
Ha estat dur impugnar una llei a favor de la llengua catalana sent d'Eivissa?
Crec que he complert amb la meva obligació. Per molt que un estimi una terra, no es pot posar una bena als ulls.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Només quan el català sigui la primera llengua a aprendre i a parlar a les Illes Balears, només quan sigui obligatòria podrem parlar d'estar en igualtat de condicions.
Un 10 per aquesta Sra. rodanxona del PP, com a mínim no sen amaga com molts altres prohomes i dones del seu pròpi partit i d'altres. essent una folklorica espanyola és el que ha de fer. Ni de prop ha fet ni farà tant de mal a les illes balears com el que han fet els suposats nacionalistes del PSM-EN, etc. etc. que sempre acaben venen-se a l'esquerra i que el nacionalisme famos com una de les tres potes fonamentals de la ideologia del partit no és més que un -isme (no geogràfic) que es situa en darrer lloc darrera dos-cents altres -ismes (no greogàfics) que el precedeixen i que sempre li acaben passant davant. El mal que han fet i fan a la causa nacional els Sampols, Alordes, i l'en Barcelo fent de lacais al espanyolisme més furibund i més sectari, que obviament no és el d'aquesta Sra. rodanxona, que no passa del carpetovetonicisme icònic color sèpia de la postguerra. No es pot mesurar, s'acosta al genocidi . . .
Sempre els mateixos tòpics manipuladors. Cap defensor del català no nega la importància de ser políglota, una cosa no té res a veure amb l'altra. Els únics tancats són els forasters que no es volen integrar a la terra que els acull. És una manca de respecte i d'educació. Aquí els únics monolingües són els defensors de l'espanyol. Aquest Rafa de per aquí n'és un bon exemple. Segur que no ha parlat mallorquí en sa vida. Si tan defensen el bilingüsime, que comencin per practicar-lo ells.
Tot el qui estigui a favor del article tres de la Constitució ès de mentalitat totalitària ( tant socialfascista o fascista). Més del 85% ès gent totalitària.
Maria Luisa Cava del Llano Carrió de petita va viure el feixisme "en família" amb el seu pare honorat amb la "Medalla al Sufrimiento por la Patria con Aspa Roja". PER AIXÒ HA PROMOCIONAT TAN RÀPID com ha defensora del pueblo espanyol.
Esta SEÑORA dice una verdad como un templo: Lo que deben hacer los nacionalistas es intentar cambiar la constitucion que nos une a todos los españoles. Lo contrario es saltarse la Ley de una forma antidemocratica y fascista.
Jo parl l'espanyol en la modalitat pròpia de l'andalús oriental.
Amb tota la família vivint a Madrid i pretén ser imparcial !!
Malgrat tota la carrega de "juristes" que puguin pressumir aquesta gent, quan parlan de monolinguisme oblidan recconeixer que´l monolinguisme sols tenen dret a possicionar-se els que parlen castella. Els catalans tenim la obligacio de coneixer el del "altre" pero no al inreves, de manera que esta clar qui son els monolingues i qui els bilingues. Volen tindre l´habilitat d´intentar justificar-se."!´Igualtat de drets i deures" pero no n´hi ha manera de fer-lis entendre