“No em sent còmode a CiU, no volen la independència”

Nascut a València, resident a Catalunya i visitant habitual de Mallorca. Alfons López Tena és un pancatalà. Per què el seu país és, probablement, totes aquelles terres on es parla la llengua pròpia.

De fet, manté l'accent valencià, tot i que ja no tan marcat. Una fonètica matisada amb la seva vida al Principat de Catalunya, del qual ara defensa la independència.

Emparat pels versos del poeta Joan Maragall, avi d'aquell expresident Pasqual, vol proclamar la independència al Parlament de Catalunya. Amb solemnitat. Com els versos. Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s'alça en els seus homes...

Pareix que els grans diaris catalans han amagat la presentació de Solidaritat Catalana.
És el tractament habitual que El Periódico o La Vanguardia dispensen als temes vinculats a la soberania i la independència d'aquest país. No em sorprèn.

Els partits polítics als quals interpolàveu tampoc no s'hi han pronunciat favorablement.
Bé, la crida a la Solidaritat Catalana estava adreçada als partits que vam enumerar (ICV, EUiA, CiU, ERC, CUP, Reagrupament.cat i DC). A les cúpules? Sí, però també a les bases de militants i simpatitzants de tots ells.

Deveu mantenir converses extraoficials amb tots els partits.
Sí, hi ha contactes, però encara és prest. No sabem com evolucionaran les coses.

CiU, ERC i ICV-EUiA ja s'hi han mostrat escèptics, per no dir absolutament reacis.
Ja veurem. Ara per ara ja s'hi ha afegit Reagrupament.cat, a més del president d'Enteses pel Progrés Municipal (EPM), Jordi Fàbregas.

Passau de l'eix esquerra-dreta? Sou un front interclassista?
Bé, això ho decidiran els membres de la candidatura, si és que finalment es presenta.

Però no tindrà un projecte polític clàssic: O progressista o...
(Interromp) És clar que té un projecte polític! Arribar al Parlament i proclamar la independència de manera unilateral. Després, cadascú defensarà les seves idees. Ja passà l'any 1907, quan nasqué Solidaritat Catalana. Hi havia carlins, monàrquics, republicans...

Recentment heu denunciat que els partits no volen democràcia, sinó partitocràcia. Tanmateix, ara els criden a participar. Confiau en ells?
No és una qüestió de confiança. Aquí el tema és un altre. És apostar per la democràcia directa. Els partits polítics han decidit que ells prenen la decisió i que nosaltres hem de quedar contents amb votar-los cada 4 anys.
Per què pensau que ara és el moment de ruptura, quan fa 30 anys que apostam per l'autonomisme?
Per la liquidació de l'Estatut. I per moltes coses més. Els imposts, l'espoli fiscal, la gestió dels aeroports, els peatges a les autopistes, pel tractament de la Conferència Episcopal Espanyola, per les matrícules dels cotxes... És inacabable. I això és el que ha fracassat. No l'Estatut en si mateix, sinó que no hagin deixat que Catalunya tingui l'autonomia que demanava.

I no ha quedat més remei, després de la poda del Tribunal Constitucional.
Bé, de fet ara hi ha 3 opcions. Una: resignar-se. Dues: canviar la Constitució (cosa que ni PP ni PSOE volen fer). I tres: independència.

Pareix que el poble català s'acostuma a resignar-se. Celebra derrotes i viu còmode dient que "l'important és intentar-ho".
I dius això després de la manifestació de dissabte 10 de juliol?

Home, fou una gran demostració de força. Però parlam només d'un dia.
Bé, si la gent que anà a la manifestació fos bàsicament de Barcelona... Però no era així. No va ser una manifestació urbana, sinó de gent de les comarques. A tots els pobles es varen organitzar autobusos. Això és el fet important: la gent s'organitzà!

Què us sembla la guerra de xifres? En comptes d'un milió, 56.000... I l'endemà, a Madrid, un milió amb el futbol!
Una bajanada. Finalment diran que érem 24 persones i que Montilla va sortir aclamat pels manifestants.

Us presentareu a les eleccions de la tardor?
Ara per ara no s'ha pres cap decisió.

Sou optimista respecte que Convergència s'hi afegeixi?
Relativament. Primer de tot: Convergència no vol la independència. El seu objectiu no és emancipar-se. I per cert, aquest plantejament de la cúpula va en contra dels estatuts del mateix partit i de les resolucions aprovades en els darrers dos congressos, que explícitament defensaven separar-se.

O sigui, que CiU no serà a la crida de la Solidaritat.
No ho crec. Veig legítim que no siguin independentistes, cadascú defensa allò que creu. Però no hi coincidesc.

I encara us sentiu còmode a Convergència i Unió?
No, no m'hi sent còmode. No volen la independència. Per això vaig dimitir fa uns dies com a conseller nacional.

També en rompreu el carnet?
Bé jo he dimitit d'un òrgan de decisió del partit, perquè la cúpula no defensa el que jo si faig.

Però, deixareu el partit?
Ja ho veurem. Segons com es desenvolupin els esdeveniments.
(I és que López Tena avorreix l'autonomisme. Fins i tot el seu perfil a Viquipèdia (enciclopèdia virtual) el defineix no com nacionalista o independentista; no; el titlla de separatista. Idò adéu Espanya!).