Zapatero i Rajoy, ahir, en el debat de política general. | Manuel H. Le

TW
0

ZP se la jugava, però no va convèncer ningú. El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, pronucià ahir el discurs inaugural del debat de política general, en el qual, en poc més d'una hora i deu minuts, féu un parlament monòton centrat en l'economia i l'Estatut de Catalunya. ZP assegurà en l'inici del debat, que es du a terme entre ahir i avui al Congrés, que farà complir la sentència del Constitucional sobre l'Estatut català, però que analitzarà amb la Generalitat com recuperar "pel curs constitucionalment procedent" els aspectes que n'hagin estat anul·lats.

De fet, l'Estatut fou el primer tema a tractar, mostra dels 'nervis' per una possible crisi entre el PSOE i el PSC. "El Tribunal ha dictat la seva sentència. Naturalment, l'acat, la complesc i la faré complir", assegurà. Ara bé, segons digué el president, ara és la seva "obligació" contribuir al "desenvolupament i aplicació" de l'Estatut i per a això analitzarà amb la Generalitat "la possibilitat que alguns dels aspectes que han estat declarats inconstitucionals no per raons de fons, sinó del tipus de norma", puguin ser abordats "com indica el Tribunal mateix, pel curs constitucionalment procedent". Zapatero deixà clar que actuarà així no només per obligació, sinó com a mostra que el seu Executiu "no desconfia de l'autogovern, sinó que el reconeix, i que no tem la forta identitat política de Catalunya, sinó que la respecta".

Avançant-se a les intervencions dels grups catalans, ZP remarcà que "sempre" ha cregut en la "diversitat d'Espanya" i en la "convivència respectuosa". A més, culpà el PP i el seu recurs que "qüestionava globalment i de soca-rel" l'Estatut de la "incertesa" viscuda durant quatre anys i reconegué que li hauria agradat que la sentència no s'hagués demorat tant. Tanmateix, estimà que finalment aquest és "un suport al procés general de renovació estatutària" a tot l'Estat.

Així mateix, el president deixà clar el seu "respecte per la voluntat dels catalans" i afirmà que, al seu parer, tot i la retallada, la sentència del TC demostra que amb "l'Estatut no es trencava Espanya". Calia "haver estat tan respectuós amb la necessitat de la seva adequació als procediments i regles constitucionals com amb la voluntat de reforma", advertí. Respecte del marc de relació autònomica, assenyalà que s'han fet esforços importants, com el pla E -Automòbil, l'aplicació de la llei de dependència, el pla de desenvolupament rural, la reducció de la despesa farmacèutica i del dèficit públic.

"Esforços" i sacrificis
Pel que fa a economia, Zapatero no va dir res de nou. Just es dedicà a valorar positivivament les propostes ja conegudes o adoptades, alhora que reclamà "esforços" i sacrificis generalitzats. Comunicà que els indicadors d'activitat dels darrers mesos apunten que l'economia "previsiblement" va créixer en el segon trimestre, mentre que avançà creixements intertrimestrals "positius i neutres". Zapatero va reconèixer, tanmateix, que el creixement encara és "feble" i està subjecte al risc dels efectes que puguin comportar, la segona meitat de l'any, els ajusts fiscals addicionals que s'estan duent a terme.

En nom de la reducció del dèficit, explicà que el sostre de despesa dels pressupostos de 2011 serà un 7,7% inferior, cosa que suposarà una retallada superior al 15% en tots els ministeris, malgrat assegurar que manté el màxim d'inversió en les partides d'educació i I+D+i. També deixà caure la idea d'incloure nous impostos a les rendes més altes. Quant a l'edat de jubilació, manté la intenció d'elevar-la fins als 67 anys, mentre que reclama un consens per reformar el sistema de pensions. Així mateix, donà una cullerada de mel als sindicats dient que sense ells "la defensa dels treballadors quedaria definitivament debilitada".

Als empresaris, els indicà que s'han emprès "mesures de calat", com la flexibilització dels mercats, per fomentar la productivitat i la recuperació. Això no obstant, ZP acabà el seu discurs amb un to derrotista, subratllant que és temps "d'esforços", i va mantenir la seva petició de consens polític per sortir de la crisi.