Manifest per la sobirania

Prop de seixanta personalitats de tots els àmbits de la societat catalana van presentar ahir en roda de premsa un manifest per una única candidatura sobiranista que "motivi els abstencionistes i porti al Parlament un grup de diputats que, sense renunciar a les seves ideologies personals, es comprometin a treballar units per prioritzar l'objectiu de la independència". Els promotors del manifest són l'expresident d'ERC i del Parlament Heribert Barrera; l'exconseller de Justícia Agustí Bassols (UDC); l'exbatle de Badalona i exdiputat del PSC Joan Blanch; el cirurgià i escriptor Moisès Broggi; i el cirurgià Oriol Domènec.

Durant l'acte, feren una crida a tot l'independentisme català perquè es dugui a terme una conferència unitària per la independència. Bassols expressà que es pot convocar amb relativa facilitat i seria una passa endavant.
Blanch afirmà que és molt difícil aconseguir l'objectiu que preveu el manifest i que cal recollir firmes i arribar a tot arreu, perquè "hi ha gent que ha de saber que ells són els que paguen la no independència". Així mateix, Blanch es va referir a l'estructura dels partits catalans i va indicar que "no porta enlloc" i que és un desastre. Domènec va assegurar que si surt més d'una candidatura sobiranista en les pròximes eleccions catalanes "hi perdem tots".

El text, denominat Manifest 12 d'abril, expressa que l'estancament en l'autonomisme "significaria per a la nació catalana l'acceptació d'una mort dolça" i no té gens d'esperança en una fórmula de tipus federal, perquè "pràcticament no hi ha federalistes a Espanya". Entre les poc més de 60 personalitats que van firmar el manifest fins a dia d'ahir, hi apareixen nombrosos escriptors com Víctor Alexandre, Salvador Cardús, Jordi Coca, Patrícia Gabancho, Raimon Panikkar, Màrius Serra, Francesc Vicens i Josep Maria Terricabras. També són entre els signants el periodista Miquel Calçada Mikimoto, el pintor Joan Pere Viladecans i l'actriu Montserrat Carulla.
A més, van sumar-s'hi, entre d'altres, l'advocat, historiador i polític de CDC Josep Maria Ainaud; el filòleg i exrector de la Universitat de Barcelona (UB) Antoni Maria Badia; el filòleg i president d'honor d'Unesco a Catalunya, Fèlix Martí; l'expresident del FCB Agustí Montal; l'expresident d'Òmnium Cultural i membre d'Unesco Catalunya Jordi Porta; el director de l'Orquestra Simfònica Antoni Ros; el catedràtic emèrit d'Economia de la UB Jacint Ros; el catedràtic d'estètica de l'EAB i fundador de l'Institut for the Humanities Xavier Rubert de Ventós; la historiadora i política Eva Serra; el filòleg Joan Solà; l'historiador Josep Maria Solé; i el sociolingüista i fundador de Sobirania i Progrés Miquel Strubell.

Noves consultes

El manifest presentat ahir arriba a poc més d'un mes de la propera tongada de consultes sobiranistes, la quarta, que tindrà lloc el 20 de juny. Hi tindran cabuda grans poblacions pel que fa al cens, com ara Reus i Terrassa. La primera va tenir lloc el 13 de desembre passat i va ser seguida per les del 28 de febrer i la del 25 d'abril d'enguany. En totes, el 'sí' s'hi imposà.

ERC insta CiU i PSC a posar-se d'acord

ERC anuncià ahir, sobre la proposta de reforma de la Llei del Tribunal Constitucional que consensuen els partits que defensen l'Estatut, que només firmarà "un acord a quatre" i no abonarà fronts separadament amb CiU o PSC, per la qual cosa demanà a aquests darrers que negociïn entre ells. Segons indicà el secretari general d'ERC, Joan Ridao, Esquerra serà coherent amb el mandat rebut pel Parlament i no trencarà la unitat, de manera que està disposada a subscriure un text unitari, "encara que continuam sense compartir ni el fons ni l'oportunitat" de la iniciativa.

CiU acusa el PSC

El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va acusar ahir el PSC de voler "obstaculitzar" la unitat dels partits que defensen l'Estatut per demanar la renovació del Tribunal Constitucional (TC) i la resta de la resolució que Tripartit i federació van aprovar fa dues setmanes. Duran assegurà que CiU està disposada "a tot" perquè es materialitzi aquesta unitat i acabar així amb la gesticulació que, segons el seu parer, estan practicant els socialistes catalans. Va recordar que el Parlament va aprovar també personar-se davant el TC per demanar que es declari incompetent i que, a hores d'ara, "encara no ho ha fet perquè hi ha pressions socialistes per posposar-ho", digué. Segons Duran, fa la sensació que ara tot són dificultats per al PSC un cop aprovada la resolució al Parlament. "I ara és l'hora de la veritat", sentencià.