“No es pot parlar de justícia després de 7 anys de judici”

Martxelo Otamendi (Tolosa, 1957) creu que l'absolució és una de les millors notícies que ha rebut Euskal Herria en els darrers anys. Tot i així, anima a no abaixar la guàrdia.

Realment hi ha hagut justícia en la resolució del cas Egunkaria?
No es pot parlar de justícia després de 7 anys de judici. Ha estat una gran injustícia, tot plegat. Ha existit una motivació política per darrere, tal com n'hi hagué en el tancament d'Egin [diari basc il·legalitzat l'any 1998], en el judici 18/98+ i en tants altres.

Però ha estat Egunkaria qui més repercussió ha tingut...
Sí, el ressò ha estat increïble. Hi havia gent de per Catalunya que em deia: si tanquen l'Egunkaria, què no gosaran fer?

La premsa estatal presenta Egunkaria com el diari bo i l'Egin com el dolent.
Idò sí, malgrat que no és veritat que l'Egin fos 'dolent'. Això fou una criminalització. Ells tenien tant de dret com nosaltres, o qualsevol altre, a editar el seu diari amb la seva mirada.

El Partit Popular, que governava l'any 2003, diu ara que respecta la sentència.
La nostra il·legalització no fou una ficada de pota. Fou un acte deliberat, a posta, per fer mal a la cultura basca.

Us sentiu a gust amb la resposta del Partit Socialista?
El PSOE, devers el 2003, anava darrere del que deia el PP. Ens consta que no els agradà el tancament -de fet, no l'aplaudiren explícitament-, però tampoc no sortiren seriosament i amb fermesa en la nostra defensa. Per tant, la seva resposta ens decebé.

Ara alguns es demanen si tornareu a obrir Egunkaria, tot i que ja existeix Berria...
Són persones que ho fan amb bona voluntat. Però ara existeix Berria, que ven més diaris i que ja està consolidat. Per tant, tan sols reivindicarem la figura d'Egunkaria, clar que sí.

Heu llegit la premsa de Madrid? Com en veis el tractament dels col·legues de professió?
Aquells que ja estaven al nostre costat quan ens tancaren, encara hi són. Des de Catalunya, des de les Illes Balears, com el mateix Diari de Balears. I els que aplaudiren la il·legalització d'Egunkaria han hagut de moderar el que deien i distanciar-se un poc d'allò que defensaven abans. En tot cas, hem vist en els darrers anys que el judici ja no era a l'agenda dels mitjans espanyols.

Bé, això ha estat tot?
No! Tan sols és l'inici del final. Els de l'AVT i DyJ hi posaran un recurs i haurem d'anar al Tribunal Suprem. Podríem dir que ja hem pedalejat la primera i la segona etapa, però en queden més.

La cursa acabarà amb una indemnització econòmica?
Això és un etapa, però tot en el seu temps. Ara per ara ens volem concentrar en l'absolució.

Les denúncies per tortura van en paral·lel al procés?
Bé, totes les que presentàrem els empresonats van endavant. La meva en concret és a Estrasburg, però encara no han dit si l'accepten a tràmit. Però allà som.